Els exilis han estat una de les constants històriques del nostre país. Aquest fou l’inici de la xerrada que Agustí Alcoberro, professor d’història de la UB i expresident de l’ANC, va impartir divendres passat sota el títol de Els exilis en la Història. Dels 80 anys de la Retirada a l’actualitat a l’Orfeó Olotí.

Alcoberro fou convidat pel PEHOC per commemorar el vuitantè aniversari de la retirada i posterior exili de milers de persones a partir del 1939 per por a les represàlies del bàndol franquista.

La xerrada tingué dues parts ben diferenciades. En la primera, el professor explorà el fenomen de l’exili, i el va definir com un moviment que a diferència de la migració, no és voluntari sinó que sempre es produeix sota la coacció o l’amenaça política, i tement que allò que espera als que es queden es la presó, la mort o altres consideracions de tipus discriminatòri. També va subratllar que malgrat la major part d’exilis es produeixen per raons polítiques, cal no oblidar altres exilis per motius ètnics o religiosos, en que l’estat endega polítiques de discriminació d’algun col·lectiu.

En una segona part, el conferenciant va fer un repàs sintètic pels episodis més rellevants de desplaçaments al llarg de la història de Catalunya. Tot seguint un ordre cronològic, va exposar els exilis vinculats l’expulsió dels jueu i els moriscos o a la guerra dels segadors. També va fer atenció als exilis relacionats amb els nombrosos conflictes del segle XIX com la guerra del francès o les guerres carlines, que foren exilis breus perquè sovint foren indultats o amnistiats.

Finalment va fer un breu balanç de les dues grans desfetes en la història de Catalunya, la de 1714 i la de 1939. En les quals van haver d’exiliar-se entre 25.000 i 30.000 persones en el primer cas i 500.000 persones en el segon. Es tracta d’uns desplaçaments produïts després d’uns enfrontaments dramàtics que van comportar uns exilis massius i de llarga durada, i que van representar, sobretot pel que fa a l’exili republicà, una gran pèrdua humana i intel·lectual de llargues conseqüències per al país. La xerrada va finalitzar amb un interessant col·loqui en el qual es van tractar temes d’actualitat política com la situació dels exiliats polítics o els processos judicials oberts als dirigents independentistes.