Resum de la xerrada de Mary Nash

Mary Nash i Anna Torrent

Mary Nash i Anna Torrent

El passat divendres la Catedràtica d’Història Contemporània Mary Nash, presentada per Anna Torrent exregidora de cultura de l’Ajuntament d Olot, va fer la conferència El nou paper de la dona ajornada el passat mes de març corresponent al cicle d’història La 1a Guerra Mundial 1914-1919 organitzat pel PEHOC amb la col·laboració d’Òmnium Cultural, Estelada 2014, Cambra de Comerç de Girona, Patronat Francesc Eiximenis de la Diputació de Girona i l’ICCO.

La professora Nash va iniciar la conferència fent esment als diversos trencaments que havia suposat la Primera Guerra en la tradició cultural, social i política de les darreres dècades, l’acabament d’un món antic i el naixement d’una nova època. També hi ha experts que consideren que la Gran Guerra va suposar un impuls definitiu en el paper i la consideració de la dona en la societat del segle XX, teoria que ella no recolza.

El potent moviment sufragista, sobretot a Gran Bretanya s’havia iniciat a finals del segle XIX i en la primera dècada del passat tenia una presència molt important en les societats britànica i americana comparant, agrupant dones de classe burgesa i fins i tot aristocràtica. Pel que fa a l‘impacte social i polític a Gran Bretanya el repte de les sufragistes era comparable al del moviment d’independència irlandesa.

El mateix mes de juliol en què es va declarar el conflicte armat estava reunit a Londres un Congrés Internacional de la Dona que aplegava a més de 1000 participants de diferents nacions europees i de Nord-amèrica.

La guerra va suposar un dilema pel moviment feminista igualment que va passar amb la Segona Internacional i el moviment obrer.

Mary Nash

Mary Nash

El moviment feminista era pacifista i antimilitarista doncs considerava els valors clàssics de les forces armades com conservadors i defensors de la societat patriarcal, contraria a les reivindicacions del nou paper de la dona en la societat. Fins i tot una de les seves figures més importants Jane Adams va ser guardonada amb el Premi Nobel de la Pau l’any 1915 per la seva oposició a la declaració de la Gran Guerra . La fidelitat de moltes líders del moviment reivindicatiu als principis alliberadors del moviment es va enfrontar al deure patriòtic al iniciar-se el conflicte armat fent que perdés cohesió i força la reivindicació pacifista entre el moviment reivindicatiu femení. Durant la guerra hi va haver una important incorporació de la dona al món del treball per substituir la força laboral masculina que va anar al front. Aquesta incorporació es va considerar més com una contribució patriòtica en moments de greu dificultat que com una reivindicació de dret laboral femenina i no es va mantenir al acabar el conflicte.

Durant tota la guerra es va ser present un moviment internacional de dones en favor de la mediació, la diplomàcia i els drets polítics i nacionals enfront del militarisme i els interessos econòmics lligats a la indústria de guerra, realitzant-se un Congrés a La Haya on es van establir moltes de les bases que posteriorment van ser recollides a la Doctrina Wilson i en la fundació de la Societat de Nacions demanant l’establiment d’un nou ordre internacional, organisme on, paradoxalment, la participació femenina, tal com en molts dels tractats de pau posteriors a la guerra va ser escassa.

Mentre que a Gran Bretanya i a Estats Units el dret a vot per les dones, va ser reconegut entre els anys 1918 -1920 en la majoria de països, fins i tot en la França hereva de la Revolució Francesa i la Declaració de Drets va tardar encara dècades a ser reconegut. La reivindicació social per moviments progressistes o revolucionaris, com el socialisme, el comunisme o el mateix anarquisme al nostre país, en cap moment va considerar el paper de la dona com especialment castigat dins de les classes i sectors socials més explotats, ni tan sols dones emblemàtiques en aquests moviments revolucionaris com Alexandra Kolontai i Rosa Luxemburg tenien aquesta visió de gènere en la societat de començaments del XX.

La propera i última conferència del cicle es farà el pròxim dia 13 de juny al mateix Orfeó Olotí i anirà a càrrec del professor JB Culla que parlarà de la Doctrina Wilson i les nacionalitats.