PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “LA PASSIÓ NECESSÀRIA”

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE LA PASSIÓ NECESSÀRIA

Aquest proper divendres, dia 15 de juny, a les 7 de la tarda, a can Trincheria, tindrà lloc la presentació de la novel·la La passió necessària, obra de Joaquim Tremoleda, arqueòleg i alcalde de Lladó. La novel·la es basa en la vida i obra del pintor empordanès, Marià Llavanera, format a l’escola d’Olot, que va morir quan tot just la seva obra començava a despuntar. Precisament, la seva obra més important, el quadre de gran format Les bodes de Canà, no va poder ser finalitzat per l’autor.

Participaran a la presentació: l’autor, Joaquim Tremoleda; Joan Sala, catedràtic de belles arts, i Joaquim Monturiol, filòleg.

L’acte és obert a tothom.

Sortida a Lladó

 

Diumenge passat, un grup de garrotxins es va desplaçar a Lladó en la darrera visita cultural de la temporada que organitzava el PEHOC. Arribats al poble, l’alcalde, Joaquim Tremoleda va donar la benvinguda als assistents i començà un recorregut comentat per poder visitar els elements patrimonials més destacats del poble.

En primer lloc, es féu la visita a la canònica de Santa Maria i a les sales gòtiques de l’Ajuntament, on es va poder veure l’obra més destacada del pintor local Marià Llavanera, Les bodes de Canà, que amaga un enigma que l’autor va prometre desvetllar aquest proper divendres a can Trincheria. Tot seguit, es visità l’església de Sant Feliu, del s. XVIII, i l’edifici del Sindicat Agrícol de la Garrotxa, del 1904.

A la tarda, es va fer un recorregut per les cases nobles del poble.

Resum de la taula rodona final de cicle

La Garrotxa del segle XXI a debat.

Divendres passat es va tancar el Cicle 7 Perspectives  més sobre Olot i la Garrotxa, organitzat pel PEHOC, amb una taula rodona moderada per Xevi Collell en la qual l’empresari Jaume Tané, el biòleg i naturalista Emili Bassols, Santi Reixach,alcalde de Vall de Bianya, i la professora Mita Castanyer van analitzar i debatre sobre les perspectives de futur de la nostra comarca. Els quatre ponents van estar d’acord en els trets més importants que han perfilat l´evolució econòmica i social de la Garrotxa en les darreres dècades.

La importància i diversitat de la indústria com a principal font de riquesa, el treball en xarxa  de les empreses i les institucions garrotxines, una alta qualitat de vida  en un entorn natural immillorable, bona cohesió social amb baixa taxa d’atur i una difícil comunicació viària que, no sense polèmica entre la població, ha millorat en les darreres dues dècades.

El repte per al segle actual és mantenir aquestes característiques positives en un món en canvi. El canvi climàtic amb la gestió del nostre entorn natural, la gestió de l’aigua, l’envelliment de la nostra comarca, com en moltes societats occidentals, el turisme com un factor econòmic emergent del qual també la nostra comarca en s’ha situat en el mapa català com un destí de turisme familiar i de proximitat són uns factors de preocupació que compartim amb comarques i societats del nostre entorn.

La dificultat d’accedir a l’habitatge, de lloguer o propietat, és un factor que dificulta l’arrelament de la població nouvinguda, una part important pateix unes dures condicions laborals que dificulten la seva integració, la fugida de talent, sobretot de les generacions joves que s’han format en centres acadèmics de fora de la nostra comarca , i no retornen quan finalitzen la seva formació, a la vegada que la manca de tècnics professionals per a les empreses garrotxines més dinàmiques són alguns dels trets diferencials de la comarca als quals caldria trobar solució.

Per al proper curs, el PEHOC ja prepara un nou cicle, aquest cop sobre els grans reptes mundials que ens planteja el segle XXI.

Taula rodona – Quina comarca volem per al segle XXI?

El proper divendres, 8 de juny, a les 7 de la tarda, a l’Orfeó tindrà lloc l’última xerrada que tanca el cicle que el PEHOC organitzat al llarg d’aquest curs 2017-18.

En aquesta ocasió, serà en format de taula rodona moderada per Xevi Collell, director del centre Can Trona,  amb el títol Quina comarca volem per al segle XXI?.

Els participants a la taula seran: l’industrial Jaume Tané (implicat en múltiples propostes culturals i socials); l’alcalde  de la Vall de Bianya, Santi Reixach (relacionat amb activitats agràries i ramaderes); el naturalista Emili Bassols (tècnic del Parc Natural de la Zona Volcànica), i la professora de la UdG, Mita Castañer (autora de diferents estudis sobre la Garrotxa).

Des d’aquestes cinc visions s’intentarà fer una radiografia a la comarca actual des d’una visió crítica i reflexiva, i s’intentarà definir una proposta de futur per a la Garrotxa, una comarca i un territori que té, davant seu, uns reptes molt importants i unes potencialitats que no podem deixar escapar.

L’acte és obert a tothom i comptarà amb un col·loqui obert al públic.

ANTONI MUÑOZ GONZÁLEZ – In Memoriam

El nostre bon amic i company de junta Josep Catà i Tur recorda en aquest escrit al seu amic i col·laborador en diversos llibres ANTONI MUÑOZ GONZÁLEZ (Valladolid, 1947 – Barcelona, 2018).


Toni Muñoz

Toni Muñoz – Foto Jordi Peñarroja.

¿Què ho fa que un home nascut a Valladolid, llicenciat en Física i professor de Matemàtiques, decideixi dedicar els millors anys de la seva vida a l’estudi de la complicada història catalana dels segles XVII i principis del XVIII? En aquest cas, una combinació de factors que l’atzar li va posar a l’abast. I que ell va saber aprofitar.

Sens dubte hi va contribuir el fet que, de ben jove, ja llicenciat, trobés feina a la Universitat Laboral de Tarragona, que llavors duia el nom del dictador anterior. No hi va durar molt, perquè l’expulsaren per les seves idees incompatibles amb qualsevol dictadura, si bé l’experiència li serví per a començar a enamorar-se d’aquest país.

Posteriorment, amb les oposicions de secundària aprovades, va tornar a Catalunya, concretament a Barcelona. Per l’octubre de 1984 va aterrar a l’Institut Barri del Besòs, on, casualment, es reincorporava a la seva càtedra d’Història qui signa.

L’ambient obert de l’Institut i la seva relació intensa amb el seu entorn immediat el captivaren des del primer moment. Tant fou així que la seva cinefília reconeguda el dugué a col·laborar en la filmació de dos reportatges. El segon d’ells tenia molt a veure amb la Història de l’antic municipi de Sant Martí de Provençals. Aquí trobem que l’Antoni descobria una població que, en èpoques passades i més recents, resistia les tiranies de tota mena. Estic convençut que aquesta experiència fou la que li va fer dedicar part de les seves vacances estivals, en les seves terres natals, a la recerca de documentació a l’Archivo de Simancas, prop de Valladolid. S’especialitzà, en aquest i en altres arxius, sobretot, en l’època de resistència del sistema representatiu català enfront dels embats de l’absolutisme dels monarques hispànics; és a dir, del segle XVII fins a 1715.

Un bon dia, a mitjans de la dècada dels noranta del segle passat,  va demanar l’opinió dels  membres del departament d’Història de l’Institut (estàvem fets tots uns “adoctrinadors” de categoria…) sobre un volum d’escrits fruit de les seves recerques. Aquells ho consideraren interessant i acordaren que el cap del Departament col·laborés amb en Toni. Des d’un primer moment, el seu desig principal va ser molt clar: fer arribar a quanta més gent millor el patiment, el desig de llibertat i la lluita per la dignitat de la població catalana en l’època esmentada.

L’atzar va fer que un dels meus veïns fos en José Luis Martín Ramos, llavors integrat a l’equip de redacció de l’Avenç. Ens donà el primer cop de mà: així es publicaren, en aquella revista,  “Barcelona: l’impacte urbanístic de la Guerra de Successió”, al febrer de 1997; i “Presos d’Estat de l’Onze de Setembre: un parell de notes”, pel setembre de 1998. Al mateix temps, en Joan Roca, actual director del MUHBA, llavors també professor de l’Institut Barri Besòs, propicià la publicació, l’any 1997, de la comunicació “Les estratègies repressives a la Cort de Felip V i la ciutat de Barcelona, 1715-1716”, presentada en el Congrés organitzat per l’Institut Municipal d’Història de Barcelona uns mesos abans.

Toni i Sánchez Piñol

Toni i Sánchez Piñol – Foto Jordi Peñarroja.

Aquestes primeres publicacions tingueren un ressò petit, però suficient per a que l’atzar proporcionés als desigs del Toni una empenta definitiva: l’entrada en escena del Memorial 1714. Aquesta entitat, coneixedora d’aquells primers articles, va demanar-nos la nostra col·laboració en la redacció dels textos d’una de les seves exposicions previstes: “L’intent d’anorrear un poble…1714-1725…”,  que la gent d’Olot recordarà perquè va estar exposada a la sala de l’Arxiu durant l’estiu del 2014. La feina quedà conclosa entre els anys 2001 i 2002, però tingué dos inputs molt importants en la trajectòria del nostre personatge: per una banda, la insistència decisiva de la gent del Memorial 1714, amb el seu president, en Jordi Miravet, al capdavant, per tal que el duet s’atrevís a convertir tota la documentació recollida pel Toni en un llibre sobre la repressió borbònica a partir de 1714; per l’altra, la coneixença feta amb en Jordi Peñarroja, escriptor i fotògraf, que va esdevenir un gran amic i un suport constant des de llavors. Per tot plegat, i finalment a empentes i rodolons, vam editar, l’any 2005, “Repressió borbònica i resistència catalana (1714-1736)”. Precisament els bons oficis de la gent del Memorial 1714  facilitaren que poguéssim acordar amb en Rafael Català Dalmau que Rafael Dalmau Editor s’encarregués de la seva distribució. Aquesta relació amb en Rafael també fou l’inici d’una gran amistat.

Ara, després d’una trentena llarga d’articles, ponències i comunicacions; d’un total de sis llibres publicats, i de desenes de xerrades i presentacions, el Toni Muñoz, de la manera més discreta, com corresponia a la seva manera de ser i de fer, ens va dir adéu el 25 de maig. Li devem molt: conèixer el caràcter i la intensitat de la repressió a partir de 1714; reforçar la premissa que la lluita es produïa entre absolutisme i pactisme representatiu (no pas entre nacions en sentit modern); demostrar l’existència d’una diplomàcia paral·lela decisiva de Felip V, encapçalada per la figura puntal, i poc coneguda, del comte de Bergeyck, en les negociacions prèvies a la pau d’Utrecht; fer palès el paper de clau de volta de la Ciutadella de Barcelona en la planificació del domini del absolutisme sobre el Principat; posar de manifest el patiment de la població catalana durant i després del conflicte entre absolutisme i pactisme…..per no parlar de fins a quin punt “Victus” conserva restes del seu d’ADN. Déu n’hi do. De ben segur que la llista s’hagués engruixit si l’atzar, finament negatiu, li hagués concedit més temps. Se’l mereixia.

Josep Catà i Tur

Toni Muñoz i Josep Catà

Toni Muñoz i Josep Catà – Foto Jordi Peñarroja.