Seguint les indicacions de les autoritats sanitàries, el PEHOC ha suspès o ajornat tots els actes i activitats fins que els protocols de confinament ho indiquin, per tal de prevenir l’expansió del brot per coronavirus SARS-CoV-2. L’objectiu és tornar a la normalitat el més aviat possible, i recuperar els actes culturals, que enriqueixen tant la nostra societat.
Us recordem que teniu al
vostre abast el portal RACO, on podeu llegir els Annals del PEHOC (excepte
l’últim). També estan disponibles més de 500 revistes diferents i es poden
trobar 72 publicacions de centres d’estudis penjades per l’Institut Ramon
Muntaner.
Quan es tracta la immigració sovint la por hi juga molt perquè vivim en una societat amb moltes incerteses, va afirmar Francesc Mateu, metge i exdirector d’Oxfam Intermón a Catalunya. L’expert en cooperació va fer una xerrada el passat divendres 28 de Febrer dins el cicle Nous reptes del SXXI organitzat pel PEHOC.
La xerrada va ser presentada per Laila El Gamouchi, regidora de l’Ajuntament d’Olot.
Mateu va donar les dades que
a Europa han arribat uns 18.000 migrants des de 2015, sobretot procedents de
països africans, Síria, Iraq i Afganistan. La majoria venen de països en
conflicte. Però el gruix de les migracions arriba a als mateixos països d’Àfrica
o Àsia.
Una de les dificultats
alhora d’afrontar aquesta crisi migratòria és el Tractat de Dublín, que
estableix que s’ha de demanar refugi en el primer país que es trepitja. Com que
la majoria d’immigrants arriben a Grècia, els altres estats no intervenen i la
Unió Europea aprova la situació.
En relació al problema a la
frontera del sud d’Espanya. Va recordar que mentre els mitjans parlen
d’invasió, no entren més del 6% de persones en demanda de refugi, mentre que el
flux principal arriba a Barajas amb unes altres condicions.
També va explicar que la
cooperació ha deixat de ser pensada des del concepte de generositat per passar
a ser pensat des de la justícia. Per aquesta raó l’objectiu de la cooperació és
afrontar les causes del problema revertint les desigualtats de classe, de gènere,
o de poder. Per exemple, cal treballar per resoldre les desigualtats d’oportunitats
de les persones immigrants. Va concloure que més enllà de les lògiques
geopolítiques o econòmiques, estem parlant de persones humanes a les quals cal
retornar la dignitat i que si, des de la nostra posició no els ajudem, també la perdem nosaltres.
El passat divendres Daniel Raventós,
professor d’Economia de la UB i un dels primers economistes en que han
estudiat la possibilitat d´implantar una renda bàsica universal va
exposar la seva proposta en la conferència “Racionalitat i justícia de la renda bàsica incondicional” corresponent al cicle “Nous reptes del SXXI (II)” organitzat pel PEHOC.
Raventós va definir la renda bàsica que ell proposa com una assignació monetària pública incondicional per a tota la població.
Aquesta proposta,
que inicialment era defensada només des de l´esquerra política i
econòmica , està en el programa de moltes organitzacions empresarials i
acadèmics lliberals, tot i que amb diferències importants.
L´impacte de la
tecnologia sobre el món del treball i el creixent nombre de treballadors
pobres són alguns dels criteris que han fet que aquesta proposta passi
de ser considerada una utopia a una alternativa política.
El grup de treball
del professor Raventós va fer un estudi econòmic que permetria una renda
universal de 700 euros mensuals per a tota la població del Regne
d’Espanya estalviant els diversos ajuts lligats a condicions de
necessitat i els costos administratius de la gestió d´aquests subsidis
amb un augment del IRPF sense necessitat de tocar cap prestació de
l´actual Estat del Benestar.
Va qualificar la renda bàsica com una mesura republicana que a més de justa afavoreix la llibertat de la ciutadania d’acord amb el principi de “Ningú és veritablement lliure si no garantida la seva existència material”.
Aquest divendres 14 de febrer a les 19h, us convidem a l’Orfeó Olotí, on Daniel Raventós, Doctor en Ciències Econòmiques i professor titular de la UB ens parlarà de la renda bàsica incondicional.
En els darrers anys Daniel Raventós ha centrat la investigació en el republicanisme i la fonamentació normativa i tècnica de la Renda Bàsica. Ha estat conferenciant en distintes universitats europees i americanes. És editor de la revista política internacional Sin Permiso (www.sinpermiso.info) i president de la Xarxa Renda Bàsica (www.redrentabasica.org), secció oficial de la Basic Income Earth Network. Dels seus llibres, els dos darrers son, en col·laboració amb la J. Wark: Against Charity (2017); i, en col·laboració amb el J. Arcarons i el L. Torrens: Renta Básica Incondicional. Una propuesta de financiación racional y justa (2017)
Aquesta xerrada format part del cicle “Nous reptes del segle XXI (II)” organitzat pel PEHOC.
Aquest divendres, a les 19:30h, a Can Tista, l’historiador Xavier Solà ens parlarà sobre la Guerra dels Segadors i altres conflictes amb França.
Aquesta xerrada forma part del cicle “El pas de les guerres per Sant Esteve i la Vall d’en Bas” organitzat per l’associació de veïns d’en Bas amb la col·laboració del PEHOC i de l’Ajuntament de la Vall d’en Bas i coordinat per en Miquel Àngel Fumanal.
El 2 de febrer de 1939 la família del darrer alcalde republicà d’Olot els Serrat-Pujolar van emprendre el camí de l’exili marxant per l’Alta Garrotxa fins a Sant Llorenç Cerdans a França. Aquest diumenge 2 de febrer volem commemorar aquesta data marxant també per les mateixes muntanyes on ells i centenars de garrotxins van caminar cap un destí incert. Recordarem la retirada de tot un poble vençut per la barbàrie franquista. Us esperem!!
