Xerrada “El Fluvià és més que l’aigat? El riu com a eix vertebrador de la comarca”

El proper 10 de març, com sempre a la Sala d’Actes de l’Arxiu i a les 19 h., Laura Puigbert farà la sisena conferència del cicle “9 Perspectives sobre Olot i La Garrotxa. Una mirada crítica sobre la nostra realitat”, organitzat pel PEHOC.. La xerrada es titula “El Fluvià és més que l’aigat? El riu com a eix vertebrador de la comarca

Laura Puigbert és membre de l’equip de l’Observatori del Paisatge de Catalunya i el 1996 va obtenir, juntament amb l’Obdúlia Gutiérrez la Beca Ciutat d’Olot pel treball “Ciutat i riu: permanències i canvis al Fluvià en l’àrea urbana d’Olot“.

Fluvià

Resum de la xerrada “L’associacionisme a la Garrotxa”

El divendres  passat, Josep Berga, tinent d’alcalde i regidor de Benestar Social de l’Ajuntament d’Olot va analitzar en la conferència Junts som més forts? L’associacionisme a la Garrotxa,  el passat  i  el present del moviment associatiu a la nostra comarca dins el cicle 9 perspectives sobre Olot i La Garrotxa del PEHOC. Berga va confirmar amb dades la vitalitat de l’associacionisme garrotxí i va dir que, actualment, hi ha gairebé mil associacions registrades a la nostra comarca, 504 a la ciutat d’Olot. D’aquestes últimes, només 189 amb activitat regular.

20170210_190407L’associacionisme neix a la Garrotxa, com en altres llocs d’Europa, a començaments del segle XIX, coincidint amb la industrialització i la generalització del lleure entre una  nova classe social, la burgesia, que decideix compartir part del seu temps amb altres  ciutadans i dedicar-lo especialment a activitats culturals. La primera associació registrada a la nostra comarca va ser el Casino Olotí, creat l’any 1855. Durant el segle XIX, les principals activitats de les associacions eren de tipus cultural o formatiu, essent les associacions esportives les més nombroses durant tot el segle passat i l’actual.

Josep Berga va  utilitzar les dades de l’estudi Panoràmic, encarregat, el 2015, pel CASG  per  estudiar l’estat de les associacions a la Garrotxa per fer un retrat tipus de l’associacionisme garrotxí.

20170210_194220El més corrent és una entitat amb òrgans de gestió formats per poques persones, menys de set, amb dificultat per renovar-se, poca capacitat d’atracció entre la gent jove   i amb dificultat per donar a conèixer les seves activitats a la societat. L’amateurisme i el voluntarisme són el valor fonamental, amb persones molt compromeses amb els valors fundacionals i la missió de l’entitat però poc avesades a les exigències burocràtiques  de les noves legislacions referents a  les entitats privades, que gestionen pressupostos petits (la mitjana estaria al voltant dels 3000 euros anuals) que sobretot depenen d’ajudes públiques i subvencions.

Va destacar la importància del paper d’entitats i associacions per a la vida d’una comunitat, doncs fomenten valors com la solidaritat i la cooperació, faciliten l’acolliment de les persones nouvingudes i augmenten la cohesió social.

Signatura del conveni de col·laboració de diverses institucions i empreses amb el PEHOC

Aquest dilluns 23 de gener a l’Ajuntament s’ha fet la signatura del conveni de col·laboració de diverses institucions i empreses amb el Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca per l’organització dels 17ns Premis SALVADOR REIXACH per als àmbits social, artístic, humanístic i comarcal i dels 6ns Premis JORDI PUJIULA per als àmbits tecnològic, de salut, de ciències naturals i de disseny.

Notícia al web de l’Ajuntament

El PUNT-Els suports als premis del Pehoc

http://www.elpuntavui.cat/societat/article/16-educacio/1051163-els-suports-als-premis-del-pehoc.html?cca=1

DIARI DE GIRONA-El Patronat d’Estudis Històrics d’Olot reconeix entitats i empresaris

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2017/01/24/patronat-destudis-historics-dolot-reconeix/825365.html

Resum de la xerrada sobre les comunicacions

El divendres passat, Esteve Corominas, arquitecte especialista en urbanisme, i Josep Santandreu, enginyer de camins i assessor en infraestructures de la Cambra de Comerç de Girona, van abordar el passat i el futur de les comunicacions a la Garrotxa en la conferència  Estem encara aïllats? L´etern problema de les comunicacions, dins el cicle del PEHOC, xerrada que va comptar amb una gran assistència i participació de públic.

Corominas va fer un repàs de la relació de  les comunicacions i el desenvolupament industrial a Catalunya des del S. XIX destacant que en els inicis de la industrialització els factors més importants que ajudaven en el desenvolupament d’un territori eren l’existència de  vies fluvials  com a font d’energia i la proximitat del ferrocarril com a via de  comunicació i transport. Aquest fet va fer que comarques de l’interior de Catalunya, com el Ripollès o la Garrotxa, allunyades de Barcelona i del litoral, tinguessin un paper destacat en la industrialització catalana. No va ser fins a  mitjans del segle passat que la proximitat a grans eixos de comunicació vial, autopistes i autovies va ser un factor important per a la consolidació del teixit industrial comarcal i el creixement demogràfic dels territoris.

La primera Llei de Política Territorial i el complementari Pla de Carreteres, aprovades pel primer Govern de la Generalitat a principis dels vuitanta  dissenyava  un seguit  de projectes viaris, el més important dels quals va ser l’Eix Transversal, amb la finalitat de millorar la comunicació entre ciutats mitjanes de la Catalunya interior i facilitar la seva relació comercial i cultural.

Posteriorment, fa una dècada es va redactar el  Pla Director Ferroviari, sense  estudis de viabilitat ni impacte econòmic, que hauria de  crear un corredor ferroviari central de traçat, paral·lel a l’Eix Transversal que, juntament amb el Corredor del Mediterrani, facilitaria el transport de mercaderies al nostre país. Va destacar que la nostra comarca, que va ser obviada per raons de política territorial en el traçat de l’Eix Transversal, tampoc es veuria beneficiada d’aquest futur i hipotètic corredor ferroviari per l’orografia que complica i encareix les infraestructures ferroviàries. S’hauria de treballar per millorar el transport públic fins a les estacions de Torelló i Manlleu per facilitar l’accés de la comarca al transport ferroviari convencional i fer el mateix respecte a l’estació de Vilafant pel que fa a l’alta velocitat.

Josep Santandreu va fer una resum de les obres pendents en la comunicació viària de la nostra comarca. Va senyalar la imminent aprovació del traçat de la variant de les Preses, variant d’un sol carril que, juntament amb la ja aprovada variant d’Olot, completaria la comunicació de l’Eix Bracons amb l’autovia de Besalú. Va anunciar, també, el projecte de fer una via de tres carrils  a la carretera entre Besalú i Banyoles, pendent encara de completar, com accés a l’autovia fins a Girona i l’autopista.

Xerrada “Encara estem aïllats? L’etern problema de les comunicacions”

El proper divendres, dia 13 de gener, a les 7 de la tarda, tindrà lloc a la sala d’actes de l’Arxiu Comarcal la quarta conferència del cicle de xerrades “9 Perspectives sobre Olot i La Garrotxa. Una mirada crítica sobre la nostra realitat”, organitzat pel PEHOC.

Esteve Corominas pronunciarà la xerrada ”Encara estem aïllats? L’etern problema de les comunicacions”. Esteve Corominas és arquitecte i especialista en projectes d’obra pública. Durant anys ha estat el responsable de la gestió d’algunes de les construccions viàries que han permès la millora de les comunicacions entre Olot i la resta de ciutats i territoris propers. A Olot i la Garrotxa la sensació d’aïllament encara perdura ja que tenim pendents alguns desdoblaments i variants importants a la comarca. Des de la perspectiva de l’anàlisi de la situació comarcal, el tema de les comunicacions és un dels temes més sensibles.

La xerrada, com sempre, a les 19 hores, a la Sala d’Actes de l’Arxiu Comarcal.