El Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca es complau a convidar-vos a l’acte d’entrega dels XXII Premis Salvador Reixach!
L’acte tindrà lloc aquest dissabte, a les 18h, al Pavelló Poliesportiu Municipal de Santa Pau.
Us hi esperem!!!
Aquest dissabte, 31 d’octubre, el Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca (PEHOC) celebrava els IX Premis Jordi Pujiula, juntament amb l’Ajuntament de Santa Pau i l’Institut Municipal d’Educació d’Olot, a la memòria del psiquiatra i historiador Jordi Pujiula en l’edició més innovadora i tecnològica de la seva història.
En un important esforç per part de l’organització, es va adaptar l’acte a les mesures dictades tot just dos dies abans i que obligaven a la suspensió de tota activitat cultural que comptés amb públic per tal de limitar la interacció social. Es va habilitar la sala el Torín a mode de plató televisiu i des d’allà, i amb el personal mínim, es van anar fent connexions via zoom amb els diferents participants, tant alumnes, com membres del PEHOC, així com el mateix alcalde dOlot, Pep Berga, que va fer el tancament de l’acte des de casa seva.
Aquesta solució va ser possible gràcies a la ferma voluntat del PEHOC de mantenir viu, i sense interrupcions, un dels seus actes més emblemàtics i de la tecnología, a través de l’empresa local Clip, que actualment permet connectar persones d’arreu amb la seguretat d’estar complint amb les mesures per frenar el contagi de la Covid19.
L’acte, retransmès en directe a través del canal de Youtube que el PEHOC ha creat per a l’ocasió i que va ser seguit per prop de dues-centes persones, va ser àgil i amè i va comptar amb actuacions musicals i, sobretot, amb la participació activa dels estudiants.
El president del PEHOC, Miquel Àngel Fumanal, s’ha mostrat satisfet de la decisió que van prendre de seguir endavant amb els premis i amb la bona acollida que va tenir l’acte i ha manifestat la intenció que la tecnologia jugui un paper important a partir d’ara dins l’entitat. “La nostra idea des que vam prendre el relleu a l’anterior junta sempre ha sigut la de renovar i adaptar l’entitat als nous temps i ara, forçats per la pandèmia, hem vist en la tecnologia l’oportunitat de fer un gran salt endavant”, assegura.
A l’edició d’enguany han participat un total de trenta-tres alumnes provinents d’onze instituts de les comarques gironines i s’han lliurat set premis, dos dels quals van ser ex aequos.
Podeu veure a l’enllaç següent l’acte de lliurament.
Després d’algunes incerteses a causa de la presència de la Covid-19, finalment aquest dissabte 3 d’octubre el Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca celebrava un dels seus actes més emblemàtics: el lliurament de premis Salvador Reixach. Aquest certamen, en reconeixement i memòria al professor i historiador santapauenc, arribava a la seva 20a edició i ho feia, de manera excepcional per tal de poder complir amb les mesures de seguretat, al Pavelló Poliesportiu de Santa Pau davant d’un nombrós públic, en l’any que s’ha batut rècord de participació: 42 treballs presentats de Batxillerat i Cicles Formatius, que optaven a set modalitats diferents.
Com a novetat aquest any s’introduïen dos nous premis que són transversals a totes les modalitats: Millor Treball de Temàtica Educativa i Millor Treball Comarcal. El jurat va voler destacar l’alt nivell dels treballs presentats, provinents de tretze centres educatius de les comarques gironines.
L’acte va comptar amb la presència del President del Consell Comarcal, Santi Reixach, l’alcalde de Santa Pau, Pep Companys, representació de l’Ajuntament d’Olot i entitats com Òmnium Garrotxa, així com la família del mateix Salvador Reixach.
El president del PEHOC, Miquel Àngel Fumanal va adreçar unes paraules d’agraïment, i també hi va haver música en directe de la mà dels músics Joan Naspleda i Francesc Tomàs ‘Panxito’.
Modalitat II REPÚBLICA I GUERRA CIVIL:
Paper Carlets durant la guerra civil de Mònica Oliveras Fontàs
Modalitat SOCIALS
Les oblidades del conflicte oblidat de Maria Bouabdellah Shaimi
Modalitat ARTS I DISSENY (premi ex aequo)
La producció del My Color Range i el
seu videoclip de Vall Octavio
Granés
Dibuixar
és mirar. El procés creatiu dels artistes de Marina
Faja Miró
Modalitat HUMANITATS I COMUNICACIÓ
Dissecció de la novel·la negra de Marta Costa Güell
Modalitat ARTS I COMUNICACIÓ
The Fitness Team de Hoanna Giró Herrera
Modalitat EMPRENEDORIA I EMPRESA
Gala, el viver d’empreses de Figueres de Soukaina Bekour Jebban
Modalitat ANÀLISI I GESTIÓ
Exportació de Carbonat Càlcic Precipitat Recobert als Estats Units d’Amèrica de Sunraj Singh Thandi Virk, Joan Ferrés Barragan
Premis especials
Millor Treball de Temàtica Educativa
Un viatge ple de colors de Sara Del Saz Pairó
Millor Treball Comarcal
Yostega Fest de Núria Peracaula Dorca
El passat dissabte 26 d’octubre, a l’església de Santa Maria dels Arcs
de Santa Pau, es va celebrar l’entrega dels XIX Premis Salvador Reixach,
per a treballs de recerca de batxillerat i cicles formatius, en l’àmbit
humanístic.
Els premis estan organitzats pel Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i
Comarca (PEHOC), l’Ajuntament de Santa Pau i l’Institut Municipal
d’Educació d’Olot (IME).
L’acte va comptar amb la participació d’un trio de jazz format d’alumnes
de l’Escola Municipal de Música d’Olot, i l’agrupació Santa Pau Activa
s’encarregà del piscolabis. L’acte fou molt concorregut, i guanyà
presentació i agilitat respecte les edicions anteriors. Enguany
participaven els treballs de 37 alumnes d’instituts de la Garrotxa i
arreu de les comarques de Girona, i aquest any, també, d’Osona.
Els guanyadors van ser:
Laia Palomeras de l’Institut la Garrotxa amb el treball He matat Donald Trump (modalitat Arts, Comunicació i Disseny)
Adrià Casas de l’Institut Montsacopa d’Olot per Bitllet d’anada. Seguint les petjades de Feliciano Tona Bassas (modalitat II República i Guerra Civil)
Ona Jou de l’Escola d’Art i Superior d’Olot per Com si fos aquí. Vida de Bartomeu Jou, un home de pau i muntanya (modalitat Estudis Comarcals)
Del mateix centre, Janina Bach per El bosc no pot dormir (modalitat Arts i Comunicació per cicles)
Carla Alcayde de l’Institut la Garrotxa per Orion’s Stardust (modalitat Emprenedoria i Empresa per cicles);
Jaskaran Kaur i Sukhvir Kaur de l’Institut Bosc de la Coma per Exportació de bombons ecològics al Canadà (modalitat d’Anàlisi i Gestió de cicles)
Mercè Vila de l’Institut Josep Brugulat de Banyoles, pel treball Americae uniti status: la influència de la cultura clàssica en la toponímia dels Estats Units (modalitat Humanitats i Socials); i l’accèssit Building Storms and poetry in social media, de Júlia Freitas, de l’Institut Frederic Martí Carreras de Palafrugell.
El perill de la desigualtat
El divendres dia 12 d´abril Anton Costas , Catedràtic d´Economia i President del la Fundació Cercle d´ Economia, va analitzar els efectes de la desigualtat en la nostra societat en la conferència Per què la desigualtat assassina la democràcia? El repte de reconciliar economia , progrés social i democràcia corresponent al cicle anual del PEHOC dedicat als principals reptes als quals s´enfronta la societat.
Durant l´acte es va presentar el darrer llibre del ponent , “El final del desconcierto”, en el qual Anton Costas fa una anàlisi de les causes i els efectes de la crisi en la societat espanyola dels darrers quaranta anys.
Costas va destacar que la desigualtat té una dimensió que més va enllà de les exagerades diferències d´ingressos. La desigualtat és un límit en les oportunitats de futur de les persones que la pateixen així com un una restricció a l´accés de bens essencials.
La desigualtat té un efecte corrosiu en la societat i en la democràcia doncs actua com a dissolvent del nexe social que cohesiona les societats.
Va exposar dades de la distribució mundial de la renda , l´anomenat Elefant de Milanovic, en les quals s´apreciava com en les darreres dècades mentre que la població mundial més pobra millorava la seva economia un altre sector, la considerada classe mitja, empitjorava de manera notable les condicions de vida. A la vegada el sector de renda més alta , l´anomenat 1% més ric, era qui gaudia del major benefici en la seva renda.
Les dades actuals de desigualtat econòmica recorden les que patia Europa a començaments del Segle XX les quals van conduir a una inestabilitat i tensió social i política de tràgiques conseqüències.
Va invocar un dels pares del capitalisme Adam Smith recordant que la cerca del benefici econòmic ha d´anar sempre en paral·lel a una sòlida base moral que garanteixi que els guanys es reparteixen i beneficien a tota la societat.
Va apuntar que ens trobem una vegada més en una cruïlla històrica en la qual podem agafar dos camins per sortir d´una profunda crisi social.
Una sortida en la qual les anomenades forces benèfiques aconsegueixin refer un nou contracte social inclusiu en el qual es pacti un repartiment més just i equilibrat de la riquesa, com va passar durant els anomenats 30 Anys Gloriosos (1950-1980) i l´altre , malauradament més habitual en la història, que siguin les forces malèfiques, com va passar desprès de la Primera Guerra Mundial , que mantenint la inestabilitat i el ressentiment provoquin una altra catàstrofe mundial.
