Resum xerrada Joan Majó

El futur del món laboral

Divendres passat, Joan Majó, enginyer industrial especialista en noves tecnologies i exministre d’Indústria va parlar de l’impacte de la revolució tecnològica i la intel·ligència artificial en el futur del treball.

Majó va iniciar la seva exposició fent esment dels esdeveniments que en la història de la humanitat han marcat  un important canvi d’època.

Va assenyalar la revolució alimentària que amb el desenvolupament de l’agricultura i la ramaderia va afavorir un important creixement demogràfic; la revolució de l’escriptura que  va afavorir la transmissió de la informació, potenciada posteriorment amb la invenció de la impremta que va augmentar el capital de coneixement en la societat, i finalment, la revolució industrial, la revolució energètica que, a més d’alliberar la humanitat de pesades tasques laborals, va afavorir el desenvolupament tecnològic, la transformació de materials i va possibilitar la comunicació a distancia amb el telègraf i el telèfon.

Avui, amb  la digitalització hem entrat en una nova etapa en la transmissió d’informació caracteritzada per la rapidesa i la comunicació en xarxa. La transmissió de la informació té múltiples emissors i múltiples receptors.

La robotització, la digitalització i la intel·ligència artificial tindran un impacte revolucionari, no únicament en el món del treball sinó, també, en molts altres aspectes de la nostra vida: l’educació, la  sanitat, el lleure, la manera com s’exercirà el poder…

El perill més important serà  l’augment de les desigualtats socials.

Els  consells que va donar Majó per evitar aquesta desigualtat, que perjudicarà la  convivència i la cohesió, van ser que l’exigència de la ciutadania sobre la política perquè reguli la utilització i el monopoli d’aquestes tecnologies, evitant situacions de domini i que es redistribueixin, entre la societat,  els beneficis de l’augment de la productivitat que porta  l’avenç tecnològic. Per altra banda, estimular l’educació  continuada de la ciutadania en la  utilització de les noves tecnologies.

Va finalitzar fent una crida a la incorporació de la dona al món de la tecnologia, sobretot  en el món industrial, per aconseguir revertir la situació de desigualtat de gènere en el món del treball i en la societat.

Xerrada “La tecnologia i el futur del treball”

Joan Majó, enginyer industrial i ex-Ministre d’Indústria parlarà de l´impacte dels grans avenços tecnològics en el món del treball en la conferència La tecnologia i el futur del treball. Aquesta xerrada correspon a la conferència del mes de març del cicle Què esperem del Segle XXI , organitzat pel Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca, i es farà el proper divendres dia 8 de març a les 19h a la sala d’actes de l’Orfeó Olotí.

Els exilis en la història de Catalunya segons la visió d’Agustí Alcoberro

Els exilis han estat una de les constants històriques del nostre país. Aquest fou l’inici de la xerrada que Agustí Alcoberro, professor d’història de la UB i expresident de l’ANC, va impartir divendres passat sota el títol de Els exilis en la Història. Dels 80 anys de la Retirada a l’actualitat a l’Orfeó Olotí.

Alcoberro fou convidat pel PEHOC per commemorar el vuitantè aniversari de la retirada i posterior exili de milers de persones a partir del 1939 per por a les represàlies del bàndol franquista.

La xerrada tingué dues parts ben diferenciades. En la primera, el professor explorà el fenomen de l’exili, i el va definir com un moviment que a diferència de la migració, no és voluntari sinó que sempre es produeix sota la coacció o l’amenaça política, i tement que allò que espera als que es queden es la presó, la mort o altres consideracions de tipus discriminatòri. També va subratllar que malgrat la major part d’exilis es produeixen per raons polítiques, cal no oblidar altres exilis per motius ètnics o religiosos, en que l’estat endega polítiques de discriminació d’algun col·lectiu.

En una segona part, el conferenciant va fer un repàs sintètic pels episodis més rellevants de desplaçaments al llarg de la història de Catalunya. Tot seguint un ordre cronològic, va exposar els exilis vinculats l’expulsió dels jueu i els moriscos o a la guerra dels segadors. També va fer atenció als exilis relacionats amb els nombrosos conflictes del segle XIX com la guerra del francès o les guerres carlines, que foren exilis breus perquè sovint foren indultats o amnistiats.

Finalment va fer un breu balanç de les dues grans desfetes en la història de Catalunya, la de 1714 i la de 1939. En les quals van haver d’exiliar-se entre 25.000 i 30.000 persones en el primer cas i 500.000 persones en el segon. Es tracta d’uns desplaçaments produïts després d’uns enfrontaments dramàtics que van comportar uns exilis massius i de llarga durada, i que van representar, sobretot pel que fa a l’exili republicà, una gran pèrdua humana i intel·lectual de llargues conseqüències per al país. La xerrada va finalitzar amb un interessant col·loqui en el qual es van tractar temes d’actualitat política com la situació dels exiliats polítics o els processos judicials oberts als dirigents independentistes.

Resum xerrada Neus Tomàs

La periodista Neus Tomàs, subdirectora de eldiario.es, va parlar divendres passat divendres dels reptes del periodisme en la conferència Els mitjans d’informació en l’era digital, dins el cicle Què esperem del SXXI? del PEHOC.

Tomàs va donar les darreres dades de difusió de premsa escrita a nivell estatal i català on es constata una important davallada en la difusió de les principals capçaleres, en alguns casos amb pèrdues d’un 30 o 40 % en la difusió diària en els darrers cinc anys. A la vegada, augmenten els lectors de premsa digital, fins i tot la que té continguts de pagament com ara eldiario.es

Va  manifestar que la qualitat s’ha de pagar i no es pot esperar d’un mitja de difusió gratuït rigor i qualitat en la informació. La pèrdua de credibilitat i de prestigi acostuma a ser conseqüència de la manca de solvència i independència econòmica dels mitjans quan han de dependre dels crèdits de la banca, la publicitat institucional o de grans corporacions per quadrar el seu balanç econòmic. Al periodisme, més que objectivitat, se li ha de demanar honestedat i rigor en el tractament de la informació i l’opinió.

En el futur, pensa que hi haurà dos models de negoci en el periodisme, que serà bàsicament digital: un primer, el dels mitjans que buscaran la immediatesa i augmentar la seva audiència a qualsevol preu. Aquests seran esclaus dels clics dels lectors i de les xarxes socials, exposats a replicar notícies falses o informacions poc rigoroses; i un segon, el periodisme que intenti donar valor afegit a la informació, basat en la confiança d’un grup fidel de lectors que estiguin disposats a  pagar per un contingut diferenciat. La xerrada va acabar amb un interessant debat amb el públic.

La presentació va anar a càrrec de Núria Llop, redactora de “La Comarca“.

Per altra part, aquest proper divendres, dia 15 de febrer, a les 7 a l’Orfeó, el PEHOC organitza una xerrada amb Agustí Alcoberro sobre Els exilis en la Història. Dels 80 anys de la Retirada a l’actualitat.

Xerrada “El futur de la premsa en un món digital”

El futur de la premsa en un món digital

La periodista Neus Tomàs sub-directora de eldiario.es parlarà de la situació dels mitjans de comunicació en la conferència Els mitjans d´informació en la era digital.

Aquesta xerrada correspon a la conferència del mes de febrer del cicle Què esperem del Segle XXI , organitzat pel Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca, i es farà el proper divendres dia 8 de febrer a les 19h a la sala d´actes de l’Orfeó Olotí i serà presentada i moderada per la redactora de La Comarca d’Olot, Nuria Llop.

Resum de la xerrada “La medicina dret, consum i indústria”

Ple absolut a la xerrada del Dr. Antoni Sitges

El futur de la medicina va ser el tema de la conferència La medicina dret consum i indústria que el catedràtic de cirurgia de la UAB, Antoni Sitges Serra, va fer el divendres passat a l’Orfeó dins el cicle Què esperem del SXXI? organitzat pel PEHOC i que va omplir la sala de gom a gom.

Sitges va situar l’evolució del concepte de salut i de la mateixa medicina en el canvi històric del darrer segle, doncs va destacar que la ciència i el seu desenvolupament estan molt influenciats per l’entorn social i cultural en què es desenvolupen.

El canvi cultural i social dels darrers trenta anys, coincidint amb l’emergència del neoliberalisme com a ideologia dominant, l’individualisme i l’èmfasi de la tècnica sobre els valors morals o comunitaris han suposat l’emergència d’una utopia tecnològica que ha substituït la utopia social del llarg període de  la postguerra mundial on es va consolidar l’Estat del Benestar i el dret a la salut com a dret fonamental.

El mateix individualisme, l’obsessió pel culte al cos, la injustificada por a morir o emmalaltir quan a tot el món està augmentant l’esperança de vida, juntament amb la gran oportunitat de benefici que el consum sanitari pot donar a les potents empreses sanitàries, tant tecnològiques com farmacèutiques i d’assegurances estan augmentant de manera exagerada els recursos, tant públics com privats, dedicats a la salut. Les conseqüències negatives d’aquest   exagerat consum per una banda són el cost-oportunitat de dedicar aquests recursos a altres despeses públiques igualment necessàries i, per altra banda, a la iatrogènia i per tant un efecte negatiu per a la salut de la població que se sotmet a processos diagnòstics i terapèutics innecessaris.