Xerrada “Què són les EDP, les equacions que mouen el món?”

Què tenen en comú la difusió de la calor, les turbulències en un avió, els mercats financers i la mecànica quàntica? Tots aquests fenòmens es regeixen pel mateix tipus d’equacions, la riquesa matemàtica de les quals seguim explorant: es tracta de les equacions en derivades parcials (EDP).

Galileo Galilei ja va dir, el 1623, que el nostre univers és un gran llibre escrit en el llenguatge de les matemàtiques. Després dels avenços científics del segle XX, no només tota la física està basada en aquestes EDP, sinó que es fan servir també sistemàticament en problemes de biologia, economia o enginyeria.

En aquesta xerrada presentarem les matemàtiques subjacents a aquests fenòmens i explicarem breument les principals qüestions a les quals actualment ens enfrontem els matemàtics.

Organitzen: Sigma, Espai Cràter, Ajuntament d’Olot i Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca.

Xerrada “El català i el futur de la diversitat lingüística”

Per bé que les alertes sobre el futur de la llengua són recurrents al nostre país i això pot haver creat un cert estat d’ànim de rutina, el fet és que, des que es publica l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població, les xifres no paren de baixar tant en termes relatius com absoluts. A les comarques gironines, on tendim a creure que això és un problema dels altres, el català és la llengua habitual de menys del 60% de la població. Per entendre aquest fenomen, hem de ser conscients que estem immersos en un procés d’homogeneïtzació lingüística mundial i, per tant, el futur del català està lligat al futur de les llengües del món. En la xerrada parlaren de les causes però també de les solucions. De què hi podem fer.  
Amb la col·laboració de: Consorci per a la Normalització Lingüística

Impacte ecològic i social de les darreres erupcions volcàniques a la Garrotxa

Jordi Revelles(IPHES-CERCA)

Divendres 27 de maig a l’Espai Cràter

En aquesta conferència es presentaran els darrers resultats de la recerca paleoecològica i arqueològica a la Vall d’en Bas.

Els resultats d’un estudi multidisciplinar dels sediments de l’antic paleollac que va existir al Pla de les Preses ens permetran conèixer l’evolució ambiental de la Vall d’en Bas durant els últims 14.000 anys.

A més, descobrirem quan van produir-se a la Garrotxa les darreres erupcions volcàniques i l’impacte que varen tenir sobre el paisatge i sobre les societats prehistòriques que habitaven aquesta regió.

Organitzen PEHOC i Espai Cràter. Col·laboren UAB i IPHES.

Xerrada sobre les migracions

Quan es tracta la immigració sovint la por hi juga molt perquè vivim en una societat amb moltes incerteses, va afirmar Francesc Mateu, metge i exdirector d’Oxfam Intermón a Catalunya. L’expert en cooperació va fer una xerrada el passat divendres 28 de Febrer dins el cicle Nous reptes del SXXI organitzat pel PEHOC.

La xerrada va ser presentada per Laila El Gamouchi, regidora de l’Ajuntament d’Olot.

Mateu va donar les dades que a Europa han arribat uns 18.000 migrants des de 2015, sobretot procedents de països africans, Síria, Iraq i Afganistan. La majoria venen de països en conflicte. Però el gruix de les migracions arriba a als mateixos països d’Àfrica o Àsia.

Una de les dificultats alhora d’afrontar aquesta crisi migratòria és el Tractat de Dublín, que estableix que s’ha de demanar refugi en el primer país que es trepitja. Com que la majoria d’immigrants arriben a Grècia, els altres estats no intervenen i la Unió Europea  aprova la situació.

En relació al problema a la frontera del sud d’Espanya. Va recordar que mentre els mitjans parlen d’invasió, no entren més del 6% de persones en demanda de refugi, mentre que el flux principal arriba a Barajas amb unes altres condicions.

També va explicar que la cooperació ha deixat de ser pensada des del concepte de generositat per passar a ser pensat des de la justícia. Per aquesta raó l’objectiu de la cooperació és afrontar les causes del problema revertint les desigualtats de classe, de gènere, o de poder. Per exemple, cal treballar per resoldre les desigualtats d’oportunitats de les persones immigrants. Va concloure que més enllà de les lògiques geopolítiques o econòmiques, estem parlant de persones humanes a les quals cal retornar la dignitat i que si, des de la nostra posició no els ajudem, també la perdem nosaltres.

Resum de la xerrada de Daniel Raventós

La renda bàsica, una proposta republicana

El passat divendres Daniel Raventós, professor d’Economia de la UB i un dels primers economistes en que han estudiat la possibilitat d´implantar una renda bàsica universal va exposar la seva proposta en la conferència “Racionalitat i justícia de la renda bàsica incondicional” corresponent al cicle “Nous reptes del SXXI (II)” organitzat pel PEHOC.

Raventós va definir la renda bàsica que ell proposa com una assignació monetària pública incondicional per a tota la població.

Aquesta proposta, que inicialment era defensada només des de l´esquerra política i econòmica , està en el programa de moltes organitzacions empresarials i acadèmics lliberals, tot i que amb diferències importants.

L´impacte de la tecnologia sobre el món del treball i el creixent nombre de treballadors pobres són alguns dels criteris que han fet que aquesta proposta passi de ser considerada una utopia a una alternativa política.

El grup de treball del professor Raventós va fer un estudi econòmic que permetria una renda universal de 700 euros mensuals per a tota la població del Regne d’Espanya estalviant els diversos ajuts lligats a condicions de necessitat i els costos administratius de la gestió d´aquests subsidis amb un augment del IRPF sense necessitat de tocar cap prestació de l´actual Estat del Benestar.

Va qualificar la renda bàsica com una mesura republicana que a més de justa afavoreix la llibertat de la ciutadania d’acord amb el principi de “Ningú és veritablement lliure si no garantida la seva existència material”.