Resum de la xerrada “Què és el progrés?”

El passat divendres 10 de maig, Begoña Roman, professora de filosofia de la Universitat de Barcelona, va parlar sobre les possibilitats de millora de les nostres societats en la conferència Què és el progrés?, dins el cicle Què esperem del S.XXI? organitzat pel Patronat d’Estudis Històrics d’OIot i Comarca.

Roman va assenyalar que des d’un enfocament filosòfic, per pensar el progrés primer calia establir els criteris que podien servir per discernir què és i que no és el progrés. O sigui tenir eines per poder avaluar el progrés. Des del seu punt de vista aquest criteri ha de tenir una fonamentació ètica, per tant s’ha d’abordar des de la filosofia ètica i l’ètica aplicada.

En aquest sentit, la conferenciant va apel·lar més a una ètica de la responsabilitat que no de la convicció, i que en aquestes alçades de segle, ja no podem actuar per ignorància perquè tenim molts coneixements científics i filosòfics que ens obliguen a fer-nos càrrec de la realitat. El canvi climàtic en seria un exemple.

L’ètica de la responsabilitat es basa en tenir cura de la vulnerabilitat de l’altre i en reconèixer que som interdependents, no autosuficients, com propugna l’antropologia liberal. Això la va portar a defensar que el que necessitem és una ètica cívica, que ha de ser global, i que repensi millor la igualtat i la justícia. I no només per als humans sinó per tota la biodiversitat del planeta.

En el nucli de la xerrada Roman va determinar alguns criteris que, des de l’ètica cívica, de la igualtat i la justícia, ens permeten definir què és progrés. En primer lloc, són aquells avenços que augmenten les quotes de llibertat i d’autonomia. Una novetat és bona, si ens allibera de la ignorància i la superstició. En segon lloc, el progrés ha de ser per a totes les persones, sense que en quedi ningú exclòs. Si els avenços no inclouen la humanitat de tot el globus no es pot considerar progrés. En tercer lloc, el progrés passa per posar límits a l’explotació del planeta, ha de ser sostenible, i això ens obliga a crear noves estructures polítiques que estiguin alçada d’aquests reptes.

Per altra part, el proper divendres dia 14 de juny, el PEHOC ha programat la darrera xerrada del cicle convidant Xavier Casals sota el títol de El populisme i el futur de la política.

Resum de la xerrada d’Anton Costas

El perill de la desigualtat

El divendres dia 12 d´abril Anton Costas , Catedràtic d´Economia i President del la Fundació Cercle  d´ Economia, va  analitzar  els efectes de la desigualtat en la nostra societat en la conferència Per què la desigualtat assassina la democràcia? El repte de reconciliar  economia , progrés social i democràcia  corresponent al cicle anual del PEHOC dedicat als principals reptes als quals s´enfronta la societat.

Durant l´acte es va presentar el darrer llibre del ponent , “El final del desconcierto”, en el qual Anton Costas fa una anàlisi de les causes i els efectes de la crisi  en la societat espanyola dels darrers  quaranta anys.

Costas va  destacar que la desigualtat té una dimensió que més va enllà de les exagerades diferències d´ingressos. La desigualtat  és un límit  en les oportunitats de futur de les persones que la pateixen així com un  una restricció  a l´accés  de bens essencials.

La desigualtat té un efecte corrosiu en  la societat i en la democràcia doncs actua com a dissolvent del nexe social  que cohesiona les societats.

Va exposar  dades de la distribució mundial de la renda ,  l´anomenat Elefant de Milanovic,   en les quals s´apreciava com en les darreres dècades mentre que la població mundial més pobra millorava la seva economia  un altre sector, la considerada classe mitja, empitjorava de manera notable les condicions de vida. A la vegada el sector de renda més alta  , l´anomenat   1% més ric, era qui gaudia del major benefici en la seva renda.

Les dades actuals   de  desigualtat econòmica recorden les que patia Europa  a començaments del Segle XX les quals van conduir a una inestabilitat i tensió social i política de tràgiques conseqüències.

Va invocar un dels pares del capitalisme Adam Smith recordant que la cerca del benefici econòmic ha d´anar  sempre en paral·lel a una sòlida base moral que garanteixi que els guanys es reparteixen i beneficien a tota la societat.

Va apuntar que ens trobem  una vegada més en una cruïlla històrica en la qual podem agafar dos camins per sortir d´una profunda crisi social.

Una  sortida en la qual les anomenades forces benèfiques  aconsegueixin  refer un nou contracte social  inclusiu en el qual  es pacti un repartiment més just i equilibrat de la riquesa, com va passar durant  els anomenats  30 Anys Gloriosos (1950-1980) i l´altre , malauradament més habitual en la història, que siguin les forces malèfiques, com va passar desprès de la Primera Guerra Mundial , que mantenint la inestabilitat i el ressentiment provoquin una altra catàstrofe mundial.

Antoni Agustí (PEHOC) i Anton Costas

Xerrada “Per què la desigualtat assassina la democràcia?”

Anàlisi de les repercusions de la desigualtat econòmica

El catedràtic d’economia Anton Costas analitzarà els efectes de la desigualtat econòmica, el proper divendres, dia 12 d’abril en la conferència  Per què la desigualtat assassina la democràcia? El repte de reconciliar economia, progrés social i democràcia. La xerrada correspon al cicle Què esperem del SXXI? que organitza el PEHOC.

La conferència es farà a les 7 de la tarda a l’Orfeó, és oberta a tothom i la presentarà i moderarà el Sr. Domènec Espadalé, president de la Cambra de Comerç de Girona.

Resum xerrada Joan Majó

El futur del món laboral

Divendres passat, Joan Majó, enginyer industrial especialista en noves tecnologies i exministre d’Indústria va parlar de l’impacte de la revolució tecnològica i la intel·ligència artificial en el futur del treball.

Majó va iniciar la seva exposició fent esment dels esdeveniments que en la història de la humanitat han marcat  un important canvi d’època.

Va assenyalar la revolució alimentària que amb el desenvolupament de l’agricultura i la ramaderia va afavorir un important creixement demogràfic; la revolució de l’escriptura que  va afavorir la transmissió de la informació, potenciada posteriorment amb la invenció de la impremta que va augmentar el capital de coneixement en la societat, i finalment, la revolució industrial, la revolució energètica que, a més d’alliberar la humanitat de pesades tasques laborals, va afavorir el desenvolupament tecnològic, la transformació de materials i va possibilitar la comunicació a distancia amb el telègraf i el telèfon.

Avui, amb  la digitalització hem entrat en una nova etapa en la transmissió d’informació caracteritzada per la rapidesa i la comunicació en xarxa. La transmissió de la informació té múltiples emissors i múltiples receptors.

La robotització, la digitalització i la intel·ligència artificial tindran un impacte revolucionari, no únicament en el món del treball sinó, també, en molts altres aspectes de la nostra vida: l’educació, la  sanitat, el lleure, la manera com s’exercirà el poder…

El perill més important serà  l’augment de les desigualtats socials.

Els  consells que va donar Majó per evitar aquesta desigualtat, que perjudicarà la  convivència i la cohesió, van ser que l’exigència de la ciutadania sobre la política perquè reguli la utilització i el monopoli d’aquestes tecnologies, evitant situacions de domini i que es redistribueixin, entre la societat,  els beneficis de l’augment de la productivitat que porta  l’avenç tecnològic. Per altra banda, estimular l’educació  continuada de la ciutadania en la  utilització de les noves tecnologies.

Va finalitzar fent una crida a la incorporació de la dona al món de la tecnologia, sobretot  en el món industrial, per aconseguir revertir la situació de desigualtat de gènere en el món del treball i en la societat.

Xerrada “La tecnologia i el futur del treball”

Joan Majó, enginyer industrial i ex-Ministre d’Indústria parlarà de l´impacte dels grans avenços tecnològics en el món del treball en la conferència La tecnologia i el futur del treball. Aquesta xerrada correspon a la conferència del mes de març del cicle Què esperem del Segle XXI , organitzat pel Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca, i es farà el proper divendres dia 8 de març a les 19h a la sala d’actes de l’Orfeó Olotí.