Resum de la xerrada de Daniel Raventós

La renda bàsica, una proposta republicana

El passat divendres Daniel Raventós, professor d’Economia de la UB i un dels primers economistes en que han estudiat la possibilitat d´implantar una renda bàsica universal va exposar la seva proposta en la conferència “Racionalitat i justícia de la renda bàsica incondicional” corresponent al cicle “Nous reptes del SXXI (II)” organitzat pel PEHOC.

Raventós va definir la renda bàsica que ell proposa com una assignació monetària pública incondicional per a tota la població.

Aquesta proposta, que inicialment era defensada només des de l´esquerra política i econòmica , està en el programa de moltes organitzacions empresarials i acadèmics lliberals, tot i que amb diferències importants.

L´impacte de la tecnologia sobre el món del treball i el creixent nombre de treballadors pobres són alguns dels criteris que han fet que aquesta proposta passi de ser considerada una utopia a una alternativa política.

El grup de treball del professor Raventós va fer un estudi econòmic que permetria una renda universal de 700 euros mensuals per a tota la població del Regne d’Espanya estalviant els diversos ajuts lligats a condicions de necessitat i els costos administratius de la gestió d´aquests subsidis amb un augment del IRPF sense necessitat de tocar cap prestació de l´actual Estat del Benestar.

Va qualificar la renda bàsica com una mesura republicana que a més de justa afavoreix la llibertat de la ciutadania d’acord amb el principi de “Ningú és veritablement lliure si no garantida la seva existència material”.

Xerrada “Racionalitat i justícia de la renda bàsica incondicional”

Aquest divendres 14 de febrer a les 19h, us convidem a l’Orfeó Olotí, on Daniel Raventós, Doctor en Ciències Econòmiques i professor titular de la UB ens parlarà de la renda bàsica incondicional.

En els darrers anys Daniel Raventós ha centrat la investigació en el republicanisme i la fonamentació normativa i tècnica de la Renda Bàsica. Ha estat conferenciant en distintes universitats europees i americanes. És editor de la revista política internacional Sin Permiso (www.sinpermiso.info) i president de la Xarxa Renda Bàsica (www.redrentabasica.org), secció oficial de la Basic Income Earth Network.
Dels seus llibres, els dos darrers son, en col·laboració amb la J. Wark: Against Charity (2017); i, en col·laboració amb el J. Arcarons i el L. Torrens: Renta Básica Incondicional. Una propuesta de financiación racional y justa (2017)

Aquesta xerrada format part del cicle “Nous reptes del segle XXI (II)” organitzat pel PEHOC.

Xerrada del cicle “El pas de les guerres” – Vall d’en Bas

Aquest divendres, a les 19:30h, a Can Tista, l’historiador Xavier Solà ens parlarà sobre la Guerra dels Segadors i altres conflictes amb França.

Aquesta xerrada forma part del cicle “El pas de les guerres per Sant Esteve i la Vall d’en Bas” organitzat per l’associació de veïns d’en Bas amb la col·laboració del PEHOC i de l’Ajuntament de la Vall d’en Bas i coordinat per en Miquel Àngel Fumanal.

Cicle de xerrades per reflexionar sobre els reptes del segle XXI

El Patronat d’Estudis històrics d’Olot i Comarca (PEHOC) ha organitzat un cicle de conferències per curs 2019-20 amb el títol de Nous reptes del segle XXI.

El cicle es proposa tractar els diversos reptes que afecten les nostres societats amb la intervenció de prestigiosos especialistes en les disciplines tractades. Comptarà amb la participació de Josep M. Ruiz Simón per parlar de les noves formes de poder el 13 de Desembre, de Daniel Gamper, per parlar de l’espiritualitat el 10 de Gener, de Daniel Raventós, per parlar de la renda bàsica, d’Antoni Turiel, per parlar del declivi energètic el 13 de Març, la Berta Barbet, per parlar sobre la democràcia i la polarització política el 9 d’Abril, i finalment, Joan M. Minguet Batllori, per parlar sobre el paper de la cultura.

Totes les xerrades es realitzaran a l’Orfeó Olotí a les 7 de la tarda.

Us hi esperem!

Resum de la xerrada “Què és el progrés?”

El passat divendres 10 de maig, Begoña Roman, professora de filosofia de la Universitat de Barcelona, va parlar sobre les possibilitats de millora de les nostres societats en la conferència Què és el progrés?, dins el cicle Què esperem del S.XXI? organitzat pel Patronat d’Estudis Històrics d’OIot i Comarca.

Roman va assenyalar que des d’un enfocament filosòfic, per pensar el progrés primer calia establir els criteris que podien servir per discernir què és i que no és el progrés. O sigui tenir eines per poder avaluar el progrés. Des del seu punt de vista aquest criteri ha de tenir una fonamentació ètica, per tant s’ha d’abordar des de la filosofia ètica i l’ètica aplicada.

En aquest sentit, la conferenciant va apel·lar més a una ètica de la responsabilitat que no de la convicció, i que en aquestes alçades de segle, ja no podem actuar per ignorància perquè tenim molts coneixements científics i filosòfics que ens obliguen a fer-nos càrrec de la realitat. El canvi climàtic en seria un exemple.

L’ètica de la responsabilitat es basa en tenir cura de la vulnerabilitat de l’altre i en reconèixer que som interdependents, no autosuficients, com propugna l’antropologia liberal. Això la va portar a defensar que el que necessitem és una ètica cívica, que ha de ser global, i que repensi millor la igualtat i la justícia. I no només per als humans sinó per tota la biodiversitat del planeta.

En el nucli de la xerrada Roman va determinar alguns criteris que, des de l’ètica cívica, de la igualtat i la justícia, ens permeten definir què és progrés. En primer lloc, són aquells avenços que augmenten les quotes de llibertat i d’autonomia. Una novetat és bona, si ens allibera de la ignorància i la superstició. En segon lloc, el progrés ha de ser per a totes les persones, sense que en quedi ningú exclòs. Si els avenços no inclouen la humanitat de tot el globus no es pot considerar progrés. En tercer lloc, el progrés passa per posar límits a l’explotació del planeta, ha de ser sostenible, i això ens obliga a crear noves estructures polítiques que estiguin alçada d’aquests reptes.

Per altra part, el proper divendres dia 14 de juny, el PEHOC ha programat la darrera xerrada del cicle convidant Xavier Casals sota el títol de El populisme i el futur de la política.