Resum de la xerrada “Què és el progrés?”

El passat divendres 10 de maig, Begoña Roman, professora de filosofia de la Universitat de Barcelona, va parlar sobre les possibilitats de millora de les nostres societats en la conferència Què és el progrés?, dins el cicle Què esperem del S.XXI? organitzat pel Patronat d’Estudis Històrics d’OIot i Comarca.

Roman va assenyalar que des d’un enfocament filosòfic, per pensar el progrés primer calia establir els criteris que podien servir per discernir què és i que no és el progrés. O sigui tenir eines per poder avaluar el progrés. Des del seu punt de vista aquest criteri ha de tenir una fonamentació ètica, per tant s’ha d’abordar des de la filosofia ètica i l’ètica aplicada.

En aquest sentit, la conferenciant va apel·lar més a una ètica de la responsabilitat que no de la convicció, i que en aquestes alçades de segle, ja no podem actuar per ignorància perquè tenim molts coneixements científics i filosòfics que ens obliguen a fer-nos càrrec de la realitat. El canvi climàtic en seria un exemple.

L’ètica de la responsabilitat es basa en tenir cura de la vulnerabilitat de l’altre i en reconèixer que som interdependents, no autosuficients, com propugna l’antropologia liberal. Això la va portar a defensar que el que necessitem és una ètica cívica, que ha de ser global, i que repensi millor la igualtat i la justícia. I no només per als humans sinó per tota la biodiversitat del planeta.

En el nucli de la xerrada Roman va determinar alguns criteris que, des de l’ètica cívica, de la igualtat i la justícia, ens permeten definir què és progrés. En primer lloc, són aquells avenços que augmenten les quotes de llibertat i d’autonomia. Una novetat és bona, si ens allibera de la ignorància i la superstició. En segon lloc, el progrés ha de ser per a totes les persones, sense que en quedi ningú exclòs. Si els avenços no inclouen la humanitat de tot el globus no es pot considerar progrés. En tercer lloc, el progrés passa per posar límits a l’explotació del planeta, ha de ser sostenible, i això ens obliga a crear noves estructures polítiques que estiguin alçada d’aquests reptes.

Per altra part, el proper divendres dia 14 de juny, el PEHOC ha programat la darrera xerrada del cicle convidant Xavier Casals sota el títol de El populisme i el futur de la política.

Ressenya de la visita a Segueró

VISITA A SEGUERÓ (BEUDA)

LA CASA DEL NOGUER, EL CASTELL I L’ESGLÉSIA DEL POBLE

 

El passat diumenge 24 vam realitzar la sortida del PEHOC a l’antic poble de Segueró, actualment integrat al municipi de Beuda. L’activitat va comprendre la visita a la casa pairal del Noguer de Segueró,  l’església de Santa Maria i la casa forta (també anomenada castell) de Segueró.

La propietària del Noguer, Anna Vayreda, ens va venir a rebre a la plaça i els membres del PEHOC ens vam repartir en dos grups. La visita al Noguer va començar als afores de la pairalia, en un lloc ombrejat per grans llorers conegut com a la font de Mossèn Cinto, en record a les estades que Verdaguer feia a la casa. Després d’aquesta fresca introducció i de visitar el jardí, vam anar entrant en un món diferent, un viatge en el temps i en la història de la nissaga dels Noguer-Vayreda. L’interior de la casa és senzillament espectacular, i ens va deixar a tots bocabadats!

Fora del Noguer, vam baixar en direcció sud per conèixer el castell de Segueró de la mà dels seus habitants actuals,, l’Anna i en Bernat. Aquesta casa forta d’origen altmedieval encara conserva la cambra primigènia, dels segles XI-XII i els diversos cossos afegits al s. XIII-XV. La fortalesa pertanyia a la família de cavallers Segueró i després va estar sota els dominis de la nissaga dels Rocabertí, vescomtes de Peralada. El castell serva al seu interior un trull d’oli monumental, datat al segle XVI. Després vam visitar el cementiri vell de Segueró, un racó fotografiat per V. Grivé a finals del segle XIX i protagonista contextual del cèlebre oli de Marià Vayreda, Darrer adéu al cementiri de Lledó. Finalment, la visita va concloure a la parròquia de Santa Maria, un edifici del segle XII-XIII ple de patrimoni: imatge d’alabastre de la Mare de Déu i el Nen, col·lecció d’armes del segle XIX, reproducció del retaule major (original al Md’A) i dues escenografies cultuals: una recreació del Santíssim i les restes d’un conjunt pintat de les ànimes del purgatori.

En definitiva, un matí complet, en un viatge de pocs metres a través de molts segles i arts, des de la rònega arquitectura medieval fins a l’esplendor en època moderna d’una gran família garrotxina. Des del PEHOC, un agraïment a l’Anna Vayreda, l’Anna i en Bernat del castell, i en Jordi de la rectoria!!!!

Anna Escarpanter i Miquel Àngel Fumanal

Fotos de la visita al Noguer de Segueró

Fotos de Quim Monturiol i Miquel Àngel Fumanal.