Resum de la xerrada “L’associacionisme a la Garrotxa”

El divendres  passat, Josep Berga, tinent d’alcalde i regidor de Benestar Social de l’Ajuntament d’Olot va analitzar en la conferència Junts som més forts? L’associacionisme a la Garrotxa,  el passat  i  el present del moviment associatiu a la nostra comarca dins el cicle 9 perspectives sobre Olot i La Garrotxa del PEHOC. Berga va confirmar amb dades la vitalitat de l’associacionisme garrotxí i va dir que, actualment, hi ha gairebé mil associacions registrades a la nostra comarca, 504 a la ciutat d’Olot. D’aquestes últimes, només 189 amb activitat regular.

20170210_190407L’associacionisme neix a la Garrotxa, com en altres llocs d’Europa, a començaments del segle XIX, coincidint amb la industrialització i la generalització del lleure entre una  nova classe social, la burgesia, que decideix compartir part del seu temps amb altres  ciutadans i dedicar-lo especialment a activitats culturals. La primera associació registrada a la nostra comarca va ser el Casino Olotí, creat l’any 1855. Durant el segle XIX, les principals activitats de les associacions eren de tipus cultural o formatiu, essent les associacions esportives les més nombroses durant tot el segle passat i l’actual.

Josep Berga va  utilitzar les dades de l’estudi Panoràmic, encarregat, el 2015, pel CASG  per  estudiar l’estat de les associacions a la Garrotxa per fer un retrat tipus de l’associacionisme garrotxí.

20170210_194220El més corrent és una entitat amb òrgans de gestió formats per poques persones, menys de set, amb dificultat per renovar-se, poca capacitat d’atracció entre la gent jove   i amb dificultat per donar a conèixer les seves activitats a la societat. L’amateurisme i el voluntarisme són el valor fonamental, amb persones molt compromeses amb els valors fundacionals i la missió de l’entitat però poc avesades a les exigències burocràtiques  de les noves legislacions referents a  les entitats privades, que gestionen pressupostos petits (la mitjana estaria al voltant dels 3000 euros anuals) que sobretot depenen d’ajudes públiques i subvencions.

Va destacar la importància del paper d’entitats i associacions per a la vida d’una comunitat, doncs fomenten valors com la solidaritat i la cooperació, faciliten l’acolliment de les persones nouvingudes i augmenten la cohesió social.