Divendres passat va tenir lloc una brillant i extraordinària xerrada sobre El paper dels intel·lectuals en la definició de la Catalunya-país. De Narcís Oller a Carles Riba a càrrec de Carles Duarte i Montserrat, president del CONCA, dins del cicle de xerrades del PEHOC que, en aquesta ocasió comptava amb la col·laboració de la Cambra de Comerç de Girona.
Certament, és un luxe i un plaer poder gaudir dels coneixements de personalitats com en Carles Duarte, que des de la seva perspectiva d’intel·lectual en actiu, va fer un amplíssim repàs al paper que, des de Narcís Oller, Jacint Verdaguer i Valentí Almirall, en els tombants del segle XIX, fins a Pere Coromines, Joan Maragall, Lluís Domènech i Montaner o Carles Riba, ja en el segle XX, van desenvolupar en la consolidació del naixent catalanisme polític, molt condicionat per la fortíssima personalitat d’Enric Prat de la Riba, de Josep Puig i Cadafalch i de Francesc Cambó, líders de la Lliga Regionalista.
I si important va ser el paper en la definició teòrica de la Catalunya-país, a l’estil del paper que van desenvolupar els mateixos intel·lectuals a Dinamarca, Itàlia o Alemanya, en la seva adaptació a un nou àmbit nacional o d’estat, també ho va ser, com es va destacar en un interessant i elevat col·loqui, el paper d’aquests mateixos protagonistes del món de la cultura en les tensions socials que Catalunya va haver de viure: des dels fets del Cu-Cut! i La Veu de Catalunya, la Setmana Tràgica del 1909 o els fets crítics del 1917.
Els escriptors van haver de posicionar-se en relació als seus interessos de classe, no sempre coincidents amb els ideals nacionals. En aquest sentit, Duarte va comparar i analitzar els papers d’Amadeu Vives (que es va “exiliar” a Madrid) o d’Eugeni d’Ors (que des del Noucentisme evoluciona cap a posicions més allunyades dels postulats de la Lliga) o de Pere Coromines que manté els seus postulats. En definitiva, una classe magistral de gran interès que manté molt alt el nivell de continguts de l’actual cicle sobre els primers trenta anys del segle XX i l’evolució d’un país canviant.
La propera xerrada, el 13 de febrer, comptarà amb Jordi Cassassas, especialista en l’evolució política de la Catalunya contemporània que dissertarà sobre la Mancomunitat de Catalunya, 1914-1925.