Inici del Cicle sobre la Gran Guerra

El divendres passat es va iniciar en un Orfeó ple, el cicle anual d’història que organitza el PEHOC, aquest any amb la col·laboració d’Estelada 2014, la Cambra de Comerç de Girona, l’ICCO i la Fundació Eiximenis de la Diputació de Girona.Targeto-petit

La inauguració del cicle la va fer Borja de Riquer, catedràtic d’història contemporània a la UAB amb la conferència “ Les causes de la 1a Guerra Mundial i l’enfonsament dels imperis europeus”, a través de la qual va fer una anàlisi de les condicions socials i polítiques europees que van portar al conflicte així com de les repercussions d’aquest en la política catalana i espanyola.

Va destacar, primerament, com s’imposà a Europa una cultura de guerra que va fer que un incident en la perifèria de l’imperi Austro-Hongarés, l’assassinat a Sarajevo el mes de juny de 1914, dels prínceps hereus de la corona de l’imperi, en poques setmanes portés a una guerra que va implicar, durant més de quatre anys, tot el continent.

En l’arrelament d’aquesta cultura de guerra va influir, per una banda, el llarg període de pau a Europa, més de quatre dècades des de la guerra franco-prusiana, que va fer oblidar el record dels efectes devastadors d’un conflicte armat, l’esperit de rivalitat entre els imperis europeus (Rússia, Alemanya, Àustria-Hongria, Imperi Otomà, Gran Bretanya i França) i la carrera armamentista de les principals potències europees. Aquests factors no haurien tingut tanta incidència en el consens a favor de la guerra sense les campanyes d’exaltació patriòtica i demonització dels adversaris que, basant-se en suposades raons d’estat, la majoria d’intel·lectuals i periodistes van recolzar.

Totes aquestes circumstàncies van portar a un llarg conflicte militar que, a diferència d’altres guerres anteriors, va mobilitzar grans contingents humans (més de 70 milions d’homes d´entre 15 i 49 anys) amb el resultat de 10 milions de morts i 17 milions de ferits i mutilats, van suposar una important despesa econòmica per a les nacions implicades, i que va afectar per primera vegada de manera important la població civil amb ocupacions i destruccions del territori i importants desplaçaments de població.

Espanya va ser un dels pocs països europeus que es va mantenir neutral. La causa més important va ser l’estat de desorientació i desànim en què havia quedat la societat després de la crisi del 98 amb la pèrdua de les darreres colònies i la important crisi econòmica que patia el país. Malgrat la neutralitat política, la guerra es va viure intensament en la societat espanyola, que es va polaritzar entre les postures favorables dels aliats, especialment partidàries dels valors laics i republicans que associaven amb França, i els partidaris dels valors tradicionals, conservadors i antirepublicans, que atribuïen als imperis centrals. Molts intel•lectuals espanyols intentaven compensar amb aquesta participació en el debat del conflicte europeu el tradicional aïllament polític internacional en el que havia estat Espanya des de principis del segle XIX.

Aquesta divisió es va donar, també, entre la societat i la intel·lectualitat catalana, especialment del grup representat per la Lliga Regionalista, que havia iniciat un intent de regeneracionisme en la política espanyola com a alternativa als decadents partits de la Restauració. El favorable estímul que va suposar la guerra per a la indústria i economia catalanes va donar més protagonisme a l’actitud pragmàtica que defensava Francesc Cambó i la consolidació d’aquest com a líder del naixent catalanisme polític i cultural.

El final de la guerra, amb la desaparició dels imperis centrals i otomà i el naixement de noves nacions així com la constitució de la Societat de Nacions a proposta del President Wilson, va suposar un reforçament del catalanisme més radical, especialment d’Acció Catalana que coincidint el reforçament del socialisme i l’obrerisme va aguditzar la inestabilitat política i social espanyola que conduiria, l’any 1923, al cop militar i la dictadura del general Miguel Primo de Rivera.

El final de la Gran Guerra, el novembre de l’any 1918, va donar origen a una nova societat i a una nova Europa. Començant per l’alteració radical del mapa polític, amb la desaparició dels imperis centrals i l’aparició de noves nacions amb minories nacionals fora de les seves fronteres, una greu crisi econòmica i social de tots els països que havien participat en el conflicte, tret dels Estats Units d’Amèrica, amb milions de mutilats sense cap tipus d’assistència, cosa que va portar al progressiu desprestigi de la política tradicional i al naixement de moviments populistes com el feixisme i el nazisme que, trenta anys més tard, tornarien a escampar la destrucció i la mort per Europa.

La propera conferència del cicle es farà el dia 8 de novembre, a les 19 h. i anirà a càrrec del professor Francesc Veiga que parlarà de “Les operacions militars als fronts principals. El model soviètic en un món canviant”.