El passat dissabte 5 de juliol va tenir lloc a l’Auditori de l’Ateneu de Banyoles la XXX Trobada de Centres d’Estudis Locals i Comarcals de les Terres de Girona, una jornada molt completa organitzada per la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, l’Institut Ramon Muntaner, la Diputació de Girona i el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles.
La trobada va girar entorn de la qüestió troncal: “Projectes ferroviaris a les terres de Girona: història, patrimoni i… futur”, i va esdevenir un espai de debat, reflexió i intercanvi entre els diversos centres d’estudis del territori.
La jornada es va iniciar amb un esmorzar de benvinguda, seguit dels parlaments del regidor de Cultura de Banyoles, Miquel Cuenca………… Un cop fetes les presentacions, van començar les ponències centrals. Entre elles, cal remarcar la de Pere Macias, que va oferir una anàlisi rigorosa i crítica sobre l’evolució dels projectes ferroviaris a les comarques gironines, remarcant com les connexions ferroviàries han patit un clar declivi en les darreres dècades, així com les possibles perspectives de futur.
Després d’una breu pausa, els diferents centres d’estudis van presentar les seves recerques relacionades amb el tema principal de la trobada, tot posant de manifest la vitalitat i la riquesa del teixit cultural local. A continuació, Elvis Mallorquí va presentar el seu nou llibre: Beguins a Girona: Orígens, persecució i aniquilació d’un grup herètic durant les corts de 1321, guanyador de la beca Francesc Eiximenis.
A la tarda, després de dinar, es va dur a terme una visita cultural al Monestir de Sant Esteve de Banyoles, on es va poder admirar el Retaule de la Mare de Déu de l’Escala, amb les explicacions del president del PEHOC Miquel Àngel Fumanal.
La XXX Trobada va demostrar, una vegada més, la importància de mantenir actius els espais de trobada i intercanvi entre centres d’estudis del territori, que actuen com a eixos de recerca i difusió cultural arrelats. El debat sobre el passat i el futur dels projectes ferroviaris a les comarques gironines va generar reflexions valuoses, tant des del punt de vista històric com des d’una mirada crítica i actual.
La qualitat de les ponències i la bona acollida per part de l’organització fan palès l’interès i la implicació en la preservació del patrimoni, la memòria i el debat territorial.
