El passat divendres 8 de novembre, el professor d’història contemporània a la UAB, Francesc Veiga , va parlar de les operacions militars en la Primera Guerra mundial en el cicle d’història organitzat pel PEHOC amb la col•laboració d´Òmnium Cultural, Estelada 2014, Cambra de Comerç de Girona, Patronat Francesc Eiximenis de la Diputació de Girona i l’ICCO.Va iniciar la ponència fent esment a la manca de perspectiva que tenen els protagonistes de la història quan aquesta s’està desenvolupant.

Tal com ha passat en altres fets històrics més recents ,la previsió de les potencies europees quan van iniciar el conflicte era de que aquesta seria una guerra de curta durada i amb poques baixes tant entre la població civil com entres els exercits , previsions que no es van complir.

Francesc Veiga

A començaments del segle passat es pensava que la guerra moderna , a diferència del que havien estat la darrera guerra franco-prusiana i les guerres colonials, on el paper dels la infanteria i la cavalleria eren determinants , es desenvoluparia al mar. Els avenços tecnològics havien significat la modernització dels tradicionals vaixells de guerra i havien aparegut els primers vaixells cuirassats, construïts a la primera dècada del S. XX, amb la qual cosa també es menystenien els efectes de les guerres tradicionals.

Un cop més les previsions dels estrategs polítics i militars no es van complir i la Primera Guerra Mundial va ser una guerra de trinxeres en una guerra de desgast entre els exèrcits francesos, russos i anglesos contra els alemanys i austrohongaresos amb gran nombre de baixes.

A nivell militar la Primera Guerra va suposar avenços importants en la indústria de guerra amb l’aparició de noves armes com els llançaflames, els tancs, les metralladores, els torpedes i les armes químiques i els submarins. Armament del qual, en molts casos, no es trauria rendiment fins a la Segona Guerra Mundial per la manca d´estratègia dels Estats Majors dels exercits acostumats a tàctiques de guerra tradicional napoleòniques, on la força es basava en la massiva mobilització de tropes i d’animals per a transportar-les.

El paper decisiu que es pensava que tindria la guerra a alta mar no es va donar fins molt avançat el conflicte. Així, el bloqueig naval total a Anglaterra amb la intenció de trencar el front aliat , declarat per Alemanya , que posseïa la major flota de submarins dels països en conflicte, amb l’enfonsament d’embarcacions de països neutrals que abastien l´illa , va provocar l´entrada en la guerra dels Estats Units el mes d´abril de 1917.

Aquest fet va ser decisiu ja que, a més de reforçar de manera important l´exhaust exercit aliat a Europa, va servir per ajudar econòmicament França i Anglaterra, les economies dels quals estaven en situació crítica després tres anys de conflicte.

En definitiva, una xerrada que va donar una visió humana del conflicte, amb les dificultats de logística, organització i comprensió dels nivells de violència i destrucció.

La propera conferència del cicle anirà a càrrec del periodista Plàcid Garcia- Planas que el dia 19 de desembre parlarà de la visió dels corresponsals catalans al front.