El perill de la desigualtat
El divendres dia 12 d´abril Anton Costas , Catedràtic d´Economia i President del la Fundació Cercle d´ Economia, va analitzar els efectes de la desigualtat en la nostra societat en la conferència Per què la desigualtat assassina la democràcia? El repte de reconciliar economia , progrés social i democràcia corresponent al cicle anual del PEHOC dedicat als principals reptes als quals s´enfronta la societat.
Durant l´acte es va presentar el darrer llibre del ponent , “El final del desconcierto”, en el qual Anton Costas fa una anàlisi de les causes i els efectes de la crisi en la societat espanyola dels darrers quaranta anys.
Costas va destacar que la desigualtat té una dimensió que més va enllà de les exagerades diferències d´ingressos. La desigualtat és un límit en les oportunitats de futur de les persones que la pateixen així com un una restricció a l´accés de bens essencials.
La desigualtat té un efecte corrosiu en la societat i en la democràcia doncs actua com a dissolvent del nexe social que cohesiona les societats.
Va exposar dades de la distribució mundial de la renda , l´anomenat Elefant de Milanovic, en les quals s´apreciava com en les darreres dècades mentre que la població mundial més pobra millorava la seva economia un altre sector, la considerada classe mitja, empitjorava de manera notable les condicions de vida. A la vegada el sector de renda més alta , l´anomenat 1% més ric, era qui gaudia del major benefici en la seva renda.
Les dades actuals de desigualtat econòmica recorden les que patia Europa a començaments del Segle XX les quals van conduir a una inestabilitat i tensió social i política de tràgiques conseqüències.
Va invocar un dels pares del capitalisme Adam Smith recordant que la cerca del benefici econòmic ha d´anar sempre en paral·lel a una sòlida base moral que garanteixi que els guanys es reparteixen i beneficien a tota la societat.
Va apuntar que ens trobem una vegada més en una cruïlla històrica en la qual podem agafar dos camins per sortir d´una profunda crisi social.
Una sortida en la qual les anomenades forces benèfiques aconsegueixin refer un nou contracte social inclusiu en el qual es pacti un repartiment més just i equilibrat de la riquesa, com va passar durant els anomenats 30 Anys Gloriosos (1950-1980) i l´altre , malauradament més habitual en la història, que siguin les forces malèfiques, com va passar desprès de la Primera Guerra Mundial , que mantenint la inestabilitat i el ressentiment provoquin una altra catàstrofe mundial.