Aquest passat divendres 9 de desembre, l’historiador i arxiver Xavier Puigvert va fer la tercera xerrada del cicle “9 Perspectives sobre Olot i La Garrotxa. Una mirada crítica sobre la nostra realitat”, que va estar dedicada a la planificació i al creixement de la ciutat d’Olot.
Va explicar què hi ha de planificat a la formació de la vila d’Olot i les actuacions realitzades fins l’any 1820. Considera que Olot no és un puzle com proposa el títol de la xerrada sinó un políptic, una unitat formada per diverses peces.
Les fonts documentals de que disposem, segons va dir, són els llibres d’actes municipals (des de mitjans del segle XVI) i els manuals notarials (des de finals del segle XIV). Els mapes més antics dels que disposem són poc fiables i només a partir del 1850 els podem utilitzar com a font d’informació.
La primera planificació que coneixem és a inicis del segle XIII a la zona actualment delimitada per la Plaça Palau, Església del Tura i els carrers Valls nous i Aigua on es va definir una zona per habitatges i una altra zona per usos artesanals i industrials. Anys després aquesta zona es va enmurallar.
Al llarg dels segles següents Olot va anar creixent i patint crisis diverses com els terratrèmols del 1427 i 1428, quan es va demanar permís al rei per edificar fora de la muralla. Es va planificar la zona al voltant de l’actual Plaça Major delimitada pels actuals carrers Esglaiers i Clivillers i arribant fins a Sant Esteve. Un problema important era la manca d’aigua corrent que es va solucionar canalitzant-la des de les fonts de Sant Roc a diverses fonts públiques inclosa una al mig de la Plaça Major.
Posteriorment es va urbanitzar l’actual zona del Firal, i varen aparèixer ravals al voltant dels camins més importants que sortien d’Olot. Al segle XVIII es defineix el raval de Sant Ferriol i s’ocupa el Puig del Roser conegut com l’Apartament.
En Xevi Puigvert va concloure la seva interessant xerrada dient que a la majoria dels casos es tracta de planificacions a curt termini realitzades per resoldre problemes urgents i limitades per la manca de poder municipal independent.
La propera xerrada serà el dia 13 de gener i anirà a càrrec de l’Esteve Corominas que parlarà de “Estem encara aïllats? L’etern problema de les comunicacions”.