La Rússia de Putin analitzada en el cicle del PEHOC

Divendres  11 de desembre, el periodista Llibert Ferri, corresponsal de TV3 durant vint anys a l’antiga Unió Soviètica, va fer una síntesi del pas del règim comunista al capitalisme  ultraliberal en l’antic imperi comunista i de les repercussions socials i polítiques en la societat russa.

Segons Ferri no estem assistint a una nova Guerra Freda entre la Rússia de Putin i l’OTAN, perquè la situació és molt més inestable i imprevisible del que era en la llarga etapa compresa entre el final de la Segona Guerra Mundial i l’ensorrament del sistema comunista.

Després de la humiliació i la greu crisi social  i econòmica que va patir la població de l’antic bloc soviètic en la dècada dels noranta, durant els governs de Boris Yeltsin, un sector  de la societat lligada a la nomenclatura del règim soviètic  i dels serveis d’intel·ligència  van dissenyar una estratègia per arribar al poder i aplicar una política basada en el nacionalisme i la reconstrucció de l’Estat.

El grup el va liderar Vladimir  Putin, director del KGB a Berlín quan el desembre del 1989 va caure el mur i molt ben relacionat amb les elits econòmiques sorgides de la privatització de l’estat, tant a Rússia com a l’antiga RDA.

Durant els primers anys dels seu govern i aprofitant l’augment del preu de les matèries primeres, especialment el gas i el petroli,  Putin va poder aplicar una política que va reconstruir serveis bàsics, com l’educació i la sanitat, que s’havien deteriorat amb el canvi de règim, i va afavorir el creixement econòmic amb el sorgiment d’una classe mitjana, professional i urbana, que li va donar suport polític sense demanar-li  responsabilitat pel poc respecte a la llibertat i als drets polítics.

La crisi econòmica i el nepotisme van frenar la milloria de les condicions econòmiques  de l’emergent classe mitjana russa i amb el descontentament, va sorgir la pèrdua de recolzament polític a Putin. Per aquest motiu, a partir de 2011 va iniciar, com un intent de cohesionar novament el país sota la por i la força, una política agressiva cap als seus veïns, especialment Ucraïna, amb reivindicacions i annexions territorials.

A diferència de la Guerra Freda, on tot era bastant estable i relativament previsible, Ferri considera que la situació actual, amb els conflictes territorials de l’antic espai soviètic és molt imprevisible. L’economia russa , amb la caiguda brutal dels preus del gas i el petroli, està patint molts problemes, amb una nova davallada en la qualitat dels serveis bàsics i una insatisfacció creixent de la part més dinàmica de la seva població. Però, amb una Unió Europea poc disposada a entrar en conflictes militars i polítics amb un país de la potència de Rússia, en opinió del conferenciant,  garanteixen  la política nacionalista i  militarista i la continuïtat de Putin a la Presidència durant una nova dècada.