Reflexions sobre el futur d’Europa
Divendres 15 de gener, el periodista i escriptor Josep M Martí Font, corresponsal a Alemanya durant els anys de les grans transformacions, com ara la caiguda del Mur i la posterior reunificació, va reflexionar sobre el futur d’Europa com a ens polític i econòmic, en la conferència mensual del cicle Nous escenaris per al món del Segle XXI, del PEHOC. Va ser presentat per Oscar Rodríguez, president del Cercle Euram Garrotxa.
A la pregunta que donava títol a la conferència: Cap a on va Europa?, va admetre que desconeixia la resposta i que ningú ho sap del cert, ja que estem en un moment de grans canvis i moltes incerteses, destacant en diverses ocasions la importància del desplaçament de l’eix mundial de l’Atlàntic al Pacífic.
Recolzant la seva exposició en diversos mapes va destacar el fet que Europa no és més que la part més occidental del gran continent Euroasiàtic, que ha tingut una unitat física i cultural per la facilitat de comunicació que ofereixen les grans planúries de l’Europa central. Aquest fet comporta, per una banda, una gran diversitat cultural i política en l’actual Unió Europea que, juntament amb el fet que sigui un ens configurat per estats, fa molt difícil la seva cohesió política i social. L’altre fet destacat és la necessitat de definir el seu “limes”, les fronteres orientals de l’Europa actual, sobretot pel que fa a la influència històrica i cultural amb els antics imperis soviètic i otomà.
Martí Font va destacar les dificultats que està tenint la nova Alemanya, com a potència central en el continent, semblant a les que va tenir a finals del s. XIX en el moment de la seva unificació sota el govern del canceller Bismark, per definir el seu paper com a líder polític de la Unió Europea després del període d’hibernació política que va suposar la llarga Guerra Freda en la qual va limitar-se a liderar un projecte econòmic.
No es va mostrar gaire optimista en què Europa pugui jugar un paper actiu en el conflicte català, ja que considera que la mateixa naturalesa estatal de la Unió Europea impedeix la seva intervenció en assumptes interns, destacant també la por a l’augment de la inestabilitat política que pot produir la modificació de les fronteres estatals.
Va destacar com el major dels reptes polítics el procés d’adaptació d’una societat com l’europea que ha gaudit durant quatre dècades d’uns nivells de benestar inigualables, comparats amb la resta del món, i que des del final de la Guerra Freda i amb el canvi econòmic produït per la globalització financera està sotmès a un desafiament per les potències demogràfiques i econòmiques de la zona del Pacífic.
La propera conferència del cicle sobre Geopolítica es farà el proper dia 12 de febrer.