Care Santos, autora de novel·les com Habitacions tancades, L’aire que respires o Desig de xocolata, i darrer premi Ramon Llull, va participar en la xerrada del cicle del PEHOC divendres passat.

Davant d’un auditori lliurat a l’escriptora, va descriure els processos d’elaboració i de creació d’una novel·la històrica, des de la idea primigènia fins a la definició del fil conductor de l’argumentari literari. Va ser una amena exposició dels motius, dels dubtes propis de l’obra creativa, dels problemes de documentació, de les obsessions pròpies que afecten el treball d’acumulació de la informació necessària per a recompondre, com si d’un trencaclosques gegant es tractés, l’actuació dels personatges, la descripció dels escenaris, el tractament del ritme, del temps històric, del context general i, alhora, el particular de cadascun dels protagonistes de la novel·la.

Situada en el procés productiu, Care Santos va explicar què la va portar a escriure cadascuna de les seves obres, el procés de recopilació de fets i esdeveniments la portava cap a situacions que, a voltes, eren sorpreses per a ella mateixa i que, amb una més gran maduració posterior, esdevenien protagonistes de les seves obres.

Va fer diverses reflexions respecte de la importància del gènere de la novel·la històrica i, fugint de la idea que es tracta d’una moda recent, va posar com exemple que fa, com a mínim 2800 anys, es van redactar obres com la Ilíada o l’Odissea. Va destacar que es tracta d’una pràctica literària que requereix d’una metodologia i sistemàtica molt disciplinades. Només així, a base d’un treball rigorós, l’obra adquireix la necessària versemblança que el tractament de la història es mereix per tal de no caure en un altre tipus de literatura, la més propera a la ficció.

Finalment, l’autora de Mataró va anunciar que l’objectiu de la seva propera obra serà el seu besavi, Pujolar de cognom i tintorer d’ofici, originari de Sant Cristòfol les Fonts, a Olot, emigrant del segle XIX cap al Maresme i de qui n’està cercant tots els fils documentals per establir l’argument dramàtic en un període que, com en algun moment va assenyalar l’escriptora, és apassionant, violent, dinàmic i especialment atractiu: el del tombant del segle XIX al segle XX.

La propera xerrada, del divendres dia 8 de maig, amb Joan M. Thomàs, professor de la Universitat Rovira i Virgili i que parlarà sobre la formació del feixisme català, un tema del qual és el màxim especialista en aquests moments. Com sempre, a l’Orfeó  Popular, a les 7 de la tarda.