El divendres  passat, Josep Berga, tinent d’alcalde i regidor de Benestar Social de l’Ajuntament d’Olot va analitzar en la conferència Junts som més forts? L’associacionisme a la Garrotxa,  el passat  i  el present del moviment associatiu a la nostra comarca dins el cicle 9 perspectives sobre Olot i La Garrotxa del PEHOC. Berga va confirmar amb dades la vitalitat de l’associacionisme garrotxí i va dir que, actualment, hi ha gairebé mil associacions registrades a la nostra comarca, 504 a la ciutat d’Olot. D’aquestes últimes, només 189 amb activitat regular.

L’associacionisme neix a la Garrotxa, com en altres llocs d’Europa, a començaments del segle XIX, coincidint amb la industrialització i la generalització del lleure entre una  nova classe social, la burgesia, que decideix compartir part del seu temps amb altres  ciutadans i dedicar-lo especialment a activitats culturals. La primera associació registrada a la nostra comarca va ser el Casino Olotí, creat l’any 1855. Durant el segle XIX, les principals activitats de les associacions eren de tipus cultural o formatiu, essent les associacions esportives les més nombroses durant tot el segle passat i l’actual.

Josep Berga va  utilitzar les dades de l’estudi Panoràmic, encarregat, el 2015, pel CASG  per  estudiar l’estat de les associacions a la Garrotxa per fer un retrat tipus de l’associacionisme garrotxí.

El més corrent és una entitat amb òrgans de gestió formats per poques persones, menys de set, amb dificultat per renovar-se, poca capacitat d’atracció entre la gent jove   i amb dificultat per donar a conèixer les seves activitats a la societat. L’amateurisme i el voluntarisme són el valor fonamental, amb persones molt compromeses amb els valors fundacionals i la missió de l’entitat però poc avesades a les exigències burocràtiques  de les noves legislacions referents a  les entitats privades, que gestionen pressupostos petits (la mitjana estaria al voltant dels 3000 euros anuals) que sobretot depenen d’ajudes públiques i subvencions.

Va destacar la importància del paper d’entitats i associacions per a la vida d’una comunitat, doncs fomenten valors com la solidaritat i la cooperació, faciliten l’acolliment de les persones nouvingudes i augmenten la cohesió social.

El divendres passat, Esteve Corominas, arquitecte especialista en urbanisme, i Josep Santandreu, enginyer de camins i assessor en infraestructures de la Cambra de Comerç de Girona, van abordar el passat i el futur de les comunicacions a la Garrotxa en la conferència  Estem encara aïllats? L´etern problema de les comunicacions, dins el cicle del PEHOC, xerrada que va comptar amb una gran assistència i participació de públic.

Corominas va fer un repàs de la relació de  les comunicacions i el desenvolupament industrial a Catalunya des del S. XIX destacant que en els inicis de la industrialització els factors més importants que ajudaven en el desenvolupament d’un territori eren l’existència de  vies fluvials  com a font d’energia i la proximitat del ferrocarril com a via de  comunicació i transport. Aquest fet va fer que comarques de l’interior de Catalunya, com el Ripollès o la Garrotxa, allunyades de Barcelona i del litoral, tinguessin un paper destacat en la industrialització catalana. No va ser fins a  mitjans del segle passat que la proximitat a grans eixos de comunicació vial, autopistes i autovies va ser un factor important per a la consolidació del teixit industrial comarcal i el creixement demogràfic dels territoris.

La primera Llei de Política Territorial i el complementari Pla de Carreteres, aprovades pel primer Govern de la Generalitat a principis dels vuitanta  dissenyava  un seguit  de projectes viaris, el més important dels quals va ser l’Eix Transversal, amb la finalitat de millorar la comunicació entre ciutats mitjanes de la Catalunya interior i facilitar la seva relació comercial i cultural.

Posteriorment, fa una dècada es va redactar el  Pla Director Ferroviari, sense  estudis de viabilitat ni impacte econòmic, que hauria de  crear un corredor ferroviari central de traçat, paral·lel a l’Eix Transversal que, juntament amb el Corredor del Mediterrani, facilitaria el transport de mercaderies al nostre país. Va destacar que la nostra comarca, que va ser obviada per raons de política territorial en el traçat de l’Eix Transversal, tampoc es veuria beneficiada d’aquest futur i hipotètic corredor ferroviari per l’orografia que complica i encareix les infraestructures ferroviàries. S’hauria de treballar per millorar el transport públic fins a les estacions de Torelló i Manlleu per facilitar l’accés de la comarca al transport ferroviari convencional i fer el mateix respecte a l’estació de Vilafant pel que fa a l’alta velocitat.

Josep Santandreu va fer una resum de les obres pendents en la comunicació viària de la nostra comarca. Va senyalar la imminent aprovació del traçat de la variant de les Preses, variant d’un sol carril que, juntament amb la ja aprovada variant d’Olot, completaria la comunicació de l’Eix Bracons amb l’autovia de Besalú. Va anunciar, també, el projecte de fer una via de tres carrils  a la carretera entre Besalú i Banyoles, pendent encara de completar, com accés a l’autovia fins a Girona i l’autopista.

El proper divendres, dia 13 de gener, a les 7 de la tarda, tindrà lloc a la sala d’actes de l’Arxiu Comarcal la quarta conferència del cicle de xerrades “9 Perspectives sobre Olot i La Garrotxa. Una mirada crítica sobre la nostra realitat”, organitzat pel PEHOC.

Esteve Corominas pronunciarà la xerrada ”Encara estem aïllats? L’etern problema de les comunicacions”. Esteve Corominas és arquitecte i especialista en projectes d’obra pública. Durant anys ha estat el responsable de la gestió d’algunes de les construccions viàries que han permès la millora de les comunicacions entre Olot i la resta de ciutats i territoris propers. A Olot i la Garrotxa la sensació d’aïllament encara perdura ja que tenim pendents alguns desdoblaments i variants importants a la comarca. Des de la perspectiva de l’anàlisi de la situació comarcal, el tema de les comunicacions és un dels temes més sensibles.

La xerrada, com sempre, a les 19 hores, a la Sala d’Actes de l’Arxiu Comarcal.

Aquest passat divendres 9 de desembre, l’historiador i arxiver Xavier Puigvert va fer la tercera xerrada del cicle “9 Perspectives sobre Olot i La Garrotxa. Una mirada crítica sobre la nostra realitat”, que va estar dedicada a la planificació i al creixement de la ciutat d’Olot.

Va explicar què hi ha de planificat a la formació de la vila d’Olot i les actuacions realitzades fins l’any 1820. Considera que Olot no és un puzle com proposa el títol de la xerrada sinó un políptic, una unitat formada per diverses peces.

Les fonts documentals de que disposem, segons va dir, són els llibres d’actes municipals (des de mitjans del segle XVI) i els manuals notarials (des de finals del segle XIV). Els mapes més antics dels que disposem són poc fiables i només a partir del 1850 els podem utilitzar com a font d’informació.

La primera planificació que coneixem és a inicis del segle XIII a la zona actualment delimitada per la Plaça Palau, Església del Tura i els carrers Valls nous i Aigua on es va definir una zona per habitatges i una altra zona per usos artesanals i industrials. Anys després aquesta zona es va enmurallar.

Al llarg dels segles següents Olot va anar creixent i patint crisis diverses com els terratrèmols del 1427 i 1428, quan es va demanar permís al rei per edificar fora de la muralla. Es va planificar la zona al voltant de l’actual Plaça Major delimitada pels actuals carrers Esglaiers i Clivillers i arribant fins a Sant Esteve. Un problema important era la manca d’aigua corrent que es va solucionar canalitzant-la des de les fonts de Sant Roc a diverses fonts públiques inclosa una al mig de la Plaça Major.

Posteriorment es va urbanitzar l’actual zona del Firal, i varen aparèixer ravals al voltant dels camins més importants que sortien d’Olot. Al segle XVIII es defineix el raval de Sant Ferriol i s’ocupa el Puig del Roser conegut com l’Apartament.

En Xevi Puigvert va concloure la seva interessant xerrada dient que a la majoria dels casos es tracta de planificacions a curt termini realitzades per resoldre problemes urgents i limitades per la manca de poder municipal independent.

La propera xerrada serà el dia 13 de gener i anirà a càrrec de l’Esteve Corominas que parlarà de “Estem encara aïllats? L’etern problema de les comunicacions”.