Interessant xerrada sobre la Revolució russa i Catalunya

Els punts de connexió de la Revolució Russa amb la realitat catalana varen ser, des d’un primer moment, més amplis i intensos del que es podria pensar. Així va iniciar la seva xerrada l’historiador Josep Puigsech, professor de la UAB, especialista en el moviment comunista internacional i autor de La Revolució Russa i Catalunya. D’aquesta manera, el PEHOC commemorava el centenari d’aquest fet històric.

El conferenciant va resseguir els punts de connexió que s’establiren entre la Revolució russa i el context català en tres fases. En un una primera fase, les notícies de la revolució varen generar un estat d’opinió entre les diverses forces polítiques, la majoria contràries. En una segona fase, durant els anys vint, amb el naixement de la Internacional Comunista, es produí una clara identificació amb la revolució per part de forces anarquistes, socialistes o republicans liberals nacionalistes. I, finalment, en una tercera etapa, en un context marcat per la Guerra Civil i un procés revolucionari a la reraguarda, la revolució fou interpretada segons les necessitats del moment. Hi hagué contactes entre la Generalitat i l’URSS i la creació de nous partits comunistes com el PSUC i el POUM.

També va fer un repàs de les visions de la Revolució Russa que van oferir, en el seu moment, Josep Pla, Eugeni Xammar, Jaume Pi i Sumyer o Ferran Valls i Taverner, o el paper polític que la revolució va jugar en el projecte secessionista de Francesc Macià, o en la formació ideològica d’Andreu Nin.

Aquesta conferència del PEHOC es complementarà amb la projecció d’El cuirassat Potemkin (1925) per part del Cine Club d’Olot el proper 10 de novembre.

Cançó popular per tancar el cicle del PEHOC

Divendres  9 de juny, a l’Orfeó, es va  realitzar  la cloenda del cicle 9 Perspectives sobre Olot i la Garrotxa amb una sessió dedicada a recordar la figura del músic i folklorista Joan Tomàs i la magna obra de recuperació de la música tradicional dels Països Catalans, el Cançoner Popular de Catalunya, de la qual el mestre Tomàs fou un dels protagonistes.

El filòleg Joaquim Monturiol i Jordi Tomàs, professor d’antropologia  cultural a la Universitat de Lleida i nét de Joan Tomàs, van fer un recorregut per la biografia d’aquest i van destacar la importància del treball de recuperació de la música i la cançó popular catalana que es va iniciar en la segona dècada del segle passat, obra que es veié estroncada, abans de la seva finalització, per la Guerra Civil. Entre els anys 1922 i 1936 es van recollir més de 60.000 melodies i cançons  populars a tots els territoris de parla catalana  que, posteriorment, havien de ser editades i publicades. Una de les comarques on es van  recuperar més melodies va ser la comarca de la Garrotxa, amb més de  800. Joan Tomàs fou un dels músics i folkloristes que van dedicar, durant molts anys, una part de les seves vacances a recórrer, per qualsevol mitjà, els pobles de la nostra comarca recuperant cançons tradicionals de la veu dels seus protagonistes, les persones que havien  après les cançons dels seus pares i avis mentre feinejaven  a casa, al camp, als tallers o als aplecs.

Jordi Tomàs va destacar la importància cultural de la conservació d’aquest  patrimoni, més enllà del valor musical per la recuperació de llenguatge, tradicions, història local i, fins i tot, del paisatge de la nostra comarca. Precisament, Àngel Girona està fent el recull i actualització de totes les cançons que es van recollir a Olot en aquestes campanyes dels anys 20 del segle passat i els filòlegs, Joaquim Monturiol i Eloi Domínguez, n’estan fent l’actualització i homogeneïtzació ortogràfica de cares a una possible futura publicació.

En la segona part de l’acte, els assistents van poder  gaudir  i escoltar algunes de les cançons  tradicionals  recuperades  a la comarca de la veu i els instruments dels músics Àngel Girona i Marc Busquets, un colofó final d’un cicle interessant.

Tot seguit, es lliuraren els carnets Recercat als socis del PEHOC i al mateix temps es va voler fer un reconeixement als socis més antics de l’entitat: Josep Murlà, Joan Sala i Assumpció Arnau, per portar més de 40 anys donant-hi el seu suport.

El  Fluvià eix vertebrador de La Garrotxa.

El divendres passat, Laura Puigbert, tècnica de l’Observatori del Paisatge de Catalunya va exposar en la conferència “El Fluvià és més que l’aigat? El riu com a eix vertebrador de la comarca”, la influència històrica que la presència del Fluvià ha tingut en la configuració comarcal. Primer va esmentar el riu com  a conformador del paisatge fruit de les crescudes tardorenques i la conformació del ric subsòl de la zona agrícola de la Vall d’en Bas. El riu va anar variant la seva configuració fruit de l’activitat antròpica sobre el seu curs amb la construcció de rescloses i molins en la seva llera, substituint en molts punts els tradicionals boscos de ribera.

La influència econòmica i demogràfica del riu ha estat determinant per estructurar els nuclis més importants de població entre els pobles de Les Preses i Castellfollit, sobretot des de la industrialització inicial amb les adoberies i tallers relacionats amb el tractament de la pell i, posteriorment, amb les industries papereres i tèxtils durant el XIX. També en aquesta època, van aparèixer  les primeres plantes, hidroelèctriques essent la primera de l’any 1890, la  central de can Gridó, que abastia d’energia el Molí del Fondo de Sant Joan les Fonts.

El riu Fluvià ha tingut, també, una important influència en el lleure i la cultura garrotxina, essent, a més d’un element característic en el paisatge, un eix d’activitat esportiva  i recreativa. Concursos de pesca, zones de bany, aplecs i reunions han ocupat en diverses zones les lleres del riu.

El Fluvià va passar unes dècades dures a mitjans del segle passat, quan la seva llera i el cabdal van ser víctimes de l’abocament de residus de tot tipus, situació que va canviar amb la nova sensibilització ambiental dels vuitanta i la recuperació de la democràcia municipal i algunes propostes particulars, especialment d’artistes, que han rehabilitat antigues fàbriques i tallers per a la seva activitat, sobretot a la zona compresa entre Olot i Sant Joan les Fonts.

La propera conferència del cicle del PEHOC tindrà lloc el proper 9 de juny a l’Orfeó amb els folkloristes Àngel Girona i Jordi Tomàs que parlaran del patrimoni musical de la  comarca.

El  paisatge més enllà de l’estètica.

El garrotxí Joan Nogué, catedràtic de Geografia Humana de la UdG i, fins fa dues setmanes, director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, va proposar una nova mirada del nostre entorn a la vegada que feia balanç de l’activitat de la primera dècada de l’Observatori que té la seva seu a la ciutat d’Olot.

La conferència s’emmarca dins del cicle 9 Perspectives d’Olot i La Garrotxa del PEHOC. Sota el títol Viure i produir en un entorn de qualitat. La tasca de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, va  resumir  aquesta tasca  en  intentar influir en les polítiques d’ordenació del territori que ajudin a viure en un entorn que posi en valor la qualitat dels espais on desenvolupem les nostres activitats habituals: treball, comerç, relació veïnal, habitatge.

Aquest va ser el canvi revolucionari del Conveni Europeu del Paisatge, signat l’any 2000 a Florència, que va ampliar la consideració del valor paisatgístic més enllà del tradicional  valor estètic i del lleure, per ampliar la seva cura a l’espai urbà i industrial.

Aquesta sensibilitat vers el nostre entorn es va concretar a Catalunya en la Llei del Paisatge de Catalunya, aprovada pel Parlament l’any 2005, i que va donar origen a la creació de l’Observatori a la nostra ciutat. El fet d’ubicar-lo en una ciutat petita i allunyada de Barcelona és, encara sovint, motiu de sorpresa en certs àmbits  acostumats a la centralització  administrativa barcelonina. Va justificar la seva ubicació a Olot per la tradicional sensibilitat vers l’entorn que ha existit des de fa molts anys a la nostra comarca i l’empenta i bona sintonia política institucional entre l’Ajuntament d’Olot i el Govern de la Generalitat en el moment de la seva creació.

Va fer un ampli resum de les activitats realitzades des de la modesta seu de l’edifici de l’Hospici, sovint desconegudes fins i tot entre els mateixos garrotxins, essencialment en la catalogació dels diferents paisatges de Catalunya i en l’assessorament de les diferents administracions locals en les polítiques energètiques, industrials i urbanístiques  amb la finalitat de preservar  la qualitat de vida del territori.

És de destacar, a més de la seva tasca docent i de recerca, la col·laboració institucional  amb diferents organismes internacionals dedicats a la protecció del territori.

Xerrada

“Viure i produir en un entorn de qualitat.
La tasca de l’Observatori del Paisatge de Catalunya”

Aproximació al paisatge com a patrimoni social