VISITA A SEGUERÓ (BEUDA)
LA CASA DEL NOGUER, EL CASTELL I L’ESGLÉSIA DEL POBLE
El passat diumenge 24 vam realitzar la sortida del PEHOC a l’antic poble de Segueró, actualment integrat al municipi de Beuda. L’activitat va comprendre la visita a la casa pairal del Noguer de Segueró, l’església de Santa Maria i la casa forta (també anomenada castell) de Segueró.
La propietària del Noguer, Anna Vayreda, ens va venir a rebre a la plaça i els membres del PEHOC ens vam repartir en dos grups. La visita al Noguer va començar als afores de la pairalia, en un lloc ombrejat per grans llorers conegut com a la font de Mossèn Cinto, en record a les estades que Verdaguer feia a la casa. Després d’aquesta fresca introducció i de visitar el jardí, vam anar entrant en un món diferent, un viatge en el temps i en la història de la nissaga dels Noguer-Vayreda. L’interior de la casa és senzillament espectacular, i ens va deixar a tots bocabadats!
Fora del Noguer, vam baixar en direcció sud per conèixer el castell de Segueró de la mà dels seus habitants actuals,, l’Anna i en Bernat. Aquesta casa forta d’origen altmedieval encara conserva la cambra primigènia, dels segles XI-XII i els diversos cossos afegits al s. XIII-XV. La fortalesa pertanyia a la família de cavallers Segueró i després va estar sota els dominis de la nissaga dels Rocabertí, vescomtes de Peralada. El castell serva al seu interior un trull d’oli monumental, datat al segle XVI. Després vam visitar el cementiri vell de Segueró, un racó fotografiat per V. Grivé a finals del segle XIX i protagonista contextual del cèlebre oli de Marià Vayreda, Darrer adéu al cementiri de Lledó. Finalment, la visita va concloure a la parròquia de Santa Maria, un edifici del segle XII-XIII ple de patrimoni: imatge d’alabastre de la Mare de Déu i el Nen, col·lecció d’armes del segle XIX, reproducció del retaule major (original al Md’A) i dues escenografies cultuals: una recreació del Santíssim i les restes d’un conjunt pintat de les ànimes del purgatori.
En definitiva, un matí complet, en un viatge de pocs metres a través de molts segles i arts, des de la rònega arquitectura medieval fins a l’esplendor en època moderna d’una gran família garrotxina. Des del PEHOC, un agraïment a l’Anna Vayreda, l’Anna i en Bernat del castell, i en Jordi de la rectoria!!!!
Anna Escarpanter i Miquel Àngel Fumanal