Podeu descarregar a la nostra pàgina de Premis les sol·licituds per Treballs de Recerca de Batxillerat i Projectes finals de Cicles Formatius per participar en els Premis Jordi Pujiula i Salvador Reixach 2019
Missatges de la categoria Activitats
Instagram i Twitter del PEHOC
Ressenya de la visita a Segueró
VISITA A SEGUERÓ (BEUDA)
LA CASA DEL NOGUER, EL CASTELL I L’ESGLÉSIA DEL POBLE
El passat diumenge 24 vam realitzar la sortida del PEHOC a l’antic poble de Segueró, actualment integrat al municipi de Beuda. L’activitat va comprendre la visita a la casa pairal del Noguer de Segueró, l’església de Santa Maria i la casa forta (també anomenada castell) de Segueró.
La propietària del Noguer, Anna Vayreda, ens va venir a rebre a la plaça i els membres del PEHOC ens vam repartir en dos grups. La visita al Noguer va començar als afores de la pairalia, en un lloc ombrejat per grans llorers conegut com a la font de Mossèn Cinto, en record a les estades que Verdaguer feia a la casa. Després d’aquesta fresca introducció i de visitar el jardí, vam anar entrant en un món diferent, un viatge en el temps i en la història de la nissaga dels Noguer-Vayreda. L’interior de la casa és senzillament espectacular, i ens va deixar a tots bocabadats!
Fora del Noguer, vam baixar en direcció sud per conèixer el castell de Segueró de la mà dels seus habitants actuals,, l’Anna i en Bernat. Aquesta casa forta d’origen altmedieval encara conserva la cambra primigènia, dels segles XI-XII i els diversos cossos afegits al s. XIII-XV. La fortalesa pertanyia a la família de cavallers Segueró i després va estar sota els dominis de la nissaga dels Rocabertí, vescomtes de Peralada. El castell serva al seu interior un trull d’oli monumental, datat al segle XVI. Després vam visitar el cementiri vell de Segueró, un racó fotografiat per V. Grivé a finals del segle XIX i protagonista contextual del cèlebre oli de Marià Vayreda, Darrer adéu al cementiri de Lledó. Finalment, la visita va concloure a la parròquia de Santa Maria, un edifici del segle XII-XIII ple de patrimoni: imatge d’alabastre de la Mare de Déu i el Nen, col·lecció d’armes del segle XIX, reproducció del retaule major (original al Md’A) i dues escenografies cultuals: una recreació del Santíssim i les restes d’un conjunt pintat de les ànimes del purgatori.
En definitiva, un matí complet, en un viatge de pocs metres a través de molts segles i arts, des de la rònega arquitectura medieval fins a l’esplendor en època moderna d’una gran família garrotxina. Des del PEHOC, un agraïment a l’Anna Vayreda, l’Anna i en Bernat del castell, i en Jordi de la rectoria!!!!
Anna Escarpanter i Miquel Àngel Fumanal
Fotos de la visita al Noguer de Segueró
Fotos de Quim Monturiol i Miquel Àngel Fumanal.
Visita al Noguer de Segueró
PLACES ESGOTADES!!
Lamentem no poder acceptar més inscripcions per la visita al Noguer de Segueró. El motiu és que volem oferir una visita guiada de qualitat que no seria possible amb uns grups més nombrosos.
Us podeu inscriure aquí.
Resum xerrada Joan Majó
El futur del món laboral
Divendres passat, Joan Majó, enginyer industrial especialista en noves tecnologies i exministre d’Indústria va parlar de l’impacte de la revolució tecnològica i la intel·ligència artificial en el futur del treball.
Majó va iniciar la seva exposició fent esment dels esdeveniments que en la història de la humanitat han marcat un important canvi d’època.
Va assenyalar la revolució alimentària que amb el desenvolupament de l’agricultura i la ramaderia va afavorir un important creixement demogràfic; la revolució de l’escriptura que va afavorir la transmissió de la informació, potenciada posteriorment amb la invenció de la impremta que va augmentar el capital de coneixement en la societat, i finalment, la revolució industrial, la revolució energètica que, a més d’alliberar la humanitat de pesades tasques laborals, va afavorir el desenvolupament tecnològic, la transformació de materials i va possibilitar la comunicació a distancia amb el telègraf i el telèfon.
Avui, amb la digitalització hem entrat en una nova etapa en la transmissió d’informació caracteritzada per la rapidesa i la comunicació en xarxa. La transmissió de la informació té múltiples emissors i múltiples receptors.
La robotització, la digitalització i la intel·ligència artificial tindran un impacte revolucionari, no únicament en el món del treball sinó, també, en molts altres aspectes de la nostra vida: l’educació, la sanitat, el lleure, la manera com s’exercirà el poder…
El perill més important serà l’augment de les desigualtats socials.
Els consells que va donar Majó per evitar aquesta desigualtat, que perjudicarà la convivència i la cohesió, van ser que l’exigència de la ciutadania sobre la política perquè reguli la utilització i el monopoli d’aquestes tecnologies, evitant situacions de domini i que es redistribueixin, entre la societat, els beneficis de l’augment de la productivitat que porta l’avenç tecnològic. Per altra banda, estimular l’educació continuada de la ciutadania en la utilització de les noves tecnologies.
Va finalitzar fent una crida a la incorporació de la dona al món de la tecnologia, sobretot en el món industrial, per aconseguir revertir la situació de desigualtat de gènere en el món del treball i en la societat.