El Patronat d’Estudis històrics d’Olot i Comarca (PEHOC) ha organitzat un cicle de conferències per curs 2019-20 amb el títol de Nous reptes del segle XXI.
El cicle es proposa tractar els diversos reptes que afecten les nostres societats amb la intervenció de prestigiosos especialistes en les disciplines tractades. Comptarà amb la participació de Josep M. Ruiz Simón per parlar de les noves formes de poder el 13 de Desembre, de Daniel Gamper, per parlar de l’espiritualitat el 10 de Gener, de Daniel Raventós, per parlar de la renda bàsica, d’Antoni Turiel, per parlar del declivi energètic el 13 de Març, la Berta Barbet, per parlar sobre la democràcia i la polarització política el 9 d’Abril, i finalment, Joan M. Minguet Batllori, per parlar sobre el paper de la cultura.
Totes les xerrades es realitzaran a l’Orfeó Olotí a les 7 de la tarda.
El passat dissabte 26 d’octubre, a l’església de Santa Maria dels Arcs
de Santa Pau, es va celebrar l’entrega dels XIX Premis Salvador Reixach,
per a treballs de recerca de batxillerat i cicles formatius, en l’àmbit
humanístic.
Els premis estan organitzats pel Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i
Comarca (PEHOC), l’Ajuntament de Santa Pau i l’Institut Municipal
d’Educació d’Olot (IME).
L’acte va comptar amb la participació d’un trio de jazz format d’alumnes
de l’Escola Municipal de Música d’Olot, i l’agrupació Santa Pau Activa
s’encarregà del piscolabis. L’acte fou molt concorregut, i guanyà
presentació i agilitat respecte les edicions anteriors. Enguany
participaven els treballs de 37 alumnes d’instituts de la Garrotxa i
arreu de les comarques de Girona, i aquest any, també, d’Osona.
Els guanyadors van ser:
Laia Palomeras de l’Institut la Garrotxa amb el treball He matat Donald Trump (modalitat Arts, Comunicació i Disseny)
Adrià Casas de l’Institut Montsacopa d’Olot per Bitllet d’anada. Seguint les petjades de Feliciano Tona Bassas (modalitat II República i Guerra Civil)
Ona Jou de l’Escola d’Art i Superior d’Olot per Com si fos aquí. Vida de Bartomeu Jou, un home de pau i muntanya (modalitat Estudis Comarcals)
Del mateix centre, Janina Bach per El bosc no pot dormir (modalitat Arts i Comunicació per cicles)
Carla Alcayde de l’Institut la Garrotxa per Orion’s Stardust (modalitat Emprenedoria i Empresa per cicles);
Jaskaran Kaur i Sukhvir Kaur de l’Institut Bosc de la Coma per Exportació de bombons ecològics al Canadà (modalitat d’Anàlisi i Gestió de cicles)
Mercè Vila de l’Institut Josep Brugulat de Banyoles, pel treball Americae uniti status: la influència de la cultura clàssica en la toponímia dels Estats Units (modalitat Humanitats i Socials); i l’accèssit Building Storms and poetry in social media, de Júlia Freitas, de l’Institut Frederic Martí Carreras de Palafrugell.
El passat divendres 10 de maig, Begoña Roman, professora de filosofia de la Universitat de Barcelona, va parlar sobre les possibilitats de millora de les nostres societats en la conferència Què és el progrés?, dins el cicle Què esperem del S.XXI? organitzat pel Patronat d’Estudis Històrics d’OIot i Comarca.
Roman
va assenyalar que des d’un enfocament filosòfic, per pensar el progrés primer
calia establir els criteris que podien servir per discernir què és i que no és
el progrés. O sigui tenir eines per poder avaluar el progrés. Des del seu punt
de vista aquest criteri ha de tenir una fonamentació ètica, per tant s’ha
d’abordar des de la filosofia ètica i l’ètica aplicada.
En
aquest sentit, la conferenciant va apel·lar més a una ètica de la
responsabilitat que no de la convicció, i que en aquestes alçades de segle, ja
no podem actuar per ignorància perquè tenim molts coneixements científics i
filosòfics que ens obliguen a fer-nos càrrec de la realitat. El canvi climàtic
en seria un exemple.
L’ètica
de la responsabilitat es basa en tenir cura de la vulnerabilitat de l’altre i
en reconèixer que som interdependents, no autosuficients, com propugna l’antropologia
liberal. Això la va portar a defensar que el que necessitem és una ètica
cívica, que ha de ser global, i que repensi millor la igualtat i la justícia. I
no només per als humans sinó per tota la biodiversitat del planeta.
En
el nucli de la xerrada Roman va determinar alguns criteris que, des de l’ètica
cívica, de la igualtat i la justícia, ens permeten definir què és progrés. En
primer lloc, són aquells avenços que augmenten les quotes de llibertat i
d’autonomia. Una novetat és bona, si ens allibera de la ignorància i la
superstició. En segon lloc, el progrés ha de ser per a totes les persones,
sense que en quedi ningú exclòs. Si els avenços no inclouen la humanitat de tot
el globus no es pot considerar progrés. En tercer lloc, el progrés passa per
posar límits a l’explotació del planeta, ha de ser sostenible, i això ens
obliga a crear noves estructures polítiques que estiguin alçada d’aquests
reptes.
Per altra part, el proper divendres dia
14 de juny, el PEHOC ha programat la darrera xerrada del cicle convidant Xavier
Casals sota el títol de El populisme i el
futur de la política.