Ressenya de la visita a Segueró

VISITA A SEGUERÓ (BEUDA)

LA CASA DEL NOGUER, EL CASTELL I L’ESGLÉSIA DEL POBLE

 

El passat diumenge 24 vam realitzar la sortida del PEHOC a l’antic poble de Segueró, actualment integrat al municipi de Beuda. L’activitat va comprendre la visita a la casa pairal del Noguer de Segueró,  l’església de Santa Maria i la casa forta (també anomenada castell) de Segueró.

La propietària del Noguer, Anna Vayreda, ens va venir a rebre a la plaça i els membres del PEHOC ens vam repartir en dos grups. La visita al Noguer va començar als afores de la pairalia, en un lloc ombrejat per grans llorers conegut com a la font de Mossèn Cinto, en record a les estades que Verdaguer feia a la casa. Després d’aquesta fresca introducció i de visitar el jardí, vam anar entrant en un món diferent, un viatge en el temps i en la història de la nissaga dels Noguer-Vayreda. L’interior de la casa és senzillament espectacular, i ens va deixar a tots bocabadats!

Fora del Noguer, vam baixar en direcció sud per conèixer el castell de Segueró de la mà dels seus habitants actuals,, l’Anna i en Bernat. Aquesta casa forta d’origen altmedieval encara conserva la cambra primigènia, dels segles XI-XII i els diversos cossos afegits al s. XIII-XV. La fortalesa pertanyia a la família de cavallers Segueró i després va estar sota els dominis de la nissaga dels Rocabertí, vescomtes de Peralada. El castell serva al seu interior un trull d’oli monumental, datat al segle XVI. Després vam visitar el cementiri vell de Segueró, un racó fotografiat per V. Grivé a finals del segle XIX i protagonista contextual del cèlebre oli de Marià Vayreda, Darrer adéu al cementiri de Lledó. Finalment, la visita va concloure a la parròquia de Santa Maria, un edifici del segle XII-XIII ple de patrimoni: imatge d’alabastre de la Mare de Déu i el Nen, col·lecció d’armes del segle XIX, reproducció del retaule major (original al Md’A) i dues escenografies cultuals: una recreació del Santíssim i les restes d’un conjunt pintat de les ànimes del purgatori.

En definitiva, un matí complet, en un viatge de pocs metres a través de molts segles i arts, des de la rònega arquitectura medieval fins a l’esplendor en època moderna d’una gran família garrotxina. Des del PEHOC, un agraïment a l’Anna Vayreda, l’Anna i en Bernat del castell, i en Jordi de la rectoria!!!!

Anna Escarpanter i Miquel Àngel Fumanal

Fotos de la visita al Noguer de Segueró

Fotos de Quim Monturiol i Miquel Àngel Fumanal.

ASSEMBLEA GENERAL DEL PEHOC

ASSEMBLEA GENERAL DEL PEHOC
Olot, a 9 de març de 2019

Benvolguts socis,

Us convoquem a l’Assemblea General del PEHOC que tindrà lloc el proper dissabte dia 6 d’abril de 2019, a les 10’00 del matí en primera convocatòria i a les 10’30 del matí en segona convocatòria
L’assemblea general ordinària es constituirà al local social del PEHOC, situat a l’edifici de l’Arxiu Comarcal situat a la plaça Puig del Roser, núm. 1, amb el següent

Ordre del dia

  1. Lectura i aprovació de l’acta de l’assemblea anterior.
  2. Memòria d’activitats PEHOC 2018.
  3. Associats. Resum d’altes i baixes.
  4. Balanç Econòmic de l’entitat
    1. Aprovació, si s’escau, del tancament de l’exercici econòmic 2018
    2. Presentació i aprovació, si s’escau, del pressupost per al 2019
  5. Renovació Junta PEHOC.  Presentació de candidatures a formar nova junta.
  6. Votació de les candidatures presentades. Escrutini i elecció dels nous càrrecs.
  7. Signatura cessament dels membres actuals certificada pel secretari sortint i amb el vist-i-plau del president sortint.
  8. Constitució de la nova junta directiva i designació de càrrecs entrants.
  9. Precs i preguntes.

Tots els socis assistents seran obsequiats amb  el llibre Cisquet, un maquis olotí 

Joaquim Monturiol i Sanés
Secretari del PEHOC

Resum xerrada Joan Majó

El futur del món laboral

Divendres passat, Joan Majó, enginyer industrial especialista en noves tecnologies i exministre d’Indústria va parlar de l’impacte de la revolució tecnològica i la intel·ligència artificial en el futur del treball.

Majó va iniciar la seva exposició fent esment dels esdeveniments que en la història de la humanitat han marcat  un important canvi d’època.

Va assenyalar la revolució alimentària que amb el desenvolupament de l’agricultura i la ramaderia va afavorir un important creixement demogràfic; la revolució de l’escriptura que  va afavorir la transmissió de la informació, potenciada posteriorment amb la invenció de la impremta que va augmentar el capital de coneixement en la societat, i finalment, la revolució industrial, la revolució energètica que, a més d’alliberar la humanitat de pesades tasques laborals, va afavorir el desenvolupament tecnològic, la transformació de materials i va possibilitar la comunicació a distancia amb el telègraf i el telèfon.

Avui, amb  la digitalització hem entrat en una nova etapa en la transmissió d’informació caracteritzada per la rapidesa i la comunicació en xarxa. La transmissió de la informació té múltiples emissors i múltiples receptors.

La robotització, la digitalització i la intel·ligència artificial tindran un impacte revolucionari, no únicament en el món del treball sinó, també, en molts altres aspectes de la nostra vida: l’educació, la  sanitat, el lleure, la manera com s’exercirà el poder…

El perill més important serà  l’augment de les desigualtats socials.

Els  consells que va donar Majó per evitar aquesta desigualtat, que perjudicarà la  convivència i la cohesió, van ser que l’exigència de la ciutadania sobre la política perquè reguli la utilització i el monopoli d’aquestes tecnologies, evitant situacions de domini i que es redistribueixin, entre la societat,  els beneficis de l’augment de la productivitat que porta  l’avenç tecnològic. Per altra banda, estimular l’educació  continuada de la ciutadania en la  utilització de les noves tecnologies.

Va finalitzar fent una crida a la incorporació de la dona al món de la tecnologia, sobretot  en el món industrial, per aconseguir revertir la situació de desigualtat de gènere en el món del treball i en la societat.