Xerrada sobre la Revolució russa i Catalunya

Aquest divendres, dia  27 d’octubre, a les 7 de la tarda, tindrà lloc, a l’Orfeó Olotí, la conferència La Revolució Russa i Catalunya a càrrec de l’historiador Josep Puigsech. L’autor resseguirà l’impacte de la Revolució Russa de l’octubre de 1917 a Catalunya i els diversos posicionaments que va adoptar la societat catalana, des de la burgesia fins a l’obrerisme, i explicarà el sorgiment de la ideologia comunista en el context català.

Josep Puigsech és doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona(UAB) i professor del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la mateixa Universitat. És especialista en el segle XX europeu i en la trajectòria del moviment comunista internacional i el seu impacte a Espanya i Catalunya.

Amb aquesta conferència el PEHOC es vol sumar als actes del centenari de la Revolució Russa, que es veurà complementat amb la projecció de la pel·lícula El cuirassat Potemkin (1925) de S. Eisenstein en col·laboració amb el Cine Club d’Olot el proper 10 de novembre.

 

Acte de lliurament dels VI PREMIS JORDI PUJIULA

Aquest dissabte, dia 28 d’octubre, a les 6 de la tarda, al Teatre Principal, tindrà lloc l’acte de lliurament dels VI PREMIS JORDI PUJIULA per a Treballs de Recerca de Batxillerat i Projectes Finals de Cicles Formatius.Enguany, serà el segon cop que aquests premis també inclouen guardons als millors projectes finals de cicles formatius a més dels treballs de recerca de batxillerat. En concret, hi concorren un total de 20 treballs: 11 de batxillerat i 9 de cicles formatius.Els premis són organitzats pel PEHOC en col·laboració amb els ajuntaments d’Olot i Santa Pau, el Consell Comarcal de la Garrotxa i altres organismes i entitats. L’acte és obert a tothom i comptarà amb la intervenció musical d’alumnes de l’Escola Municipal de Música d’Olot Xavier Montsalvatge.

Llistat dels treballs de recerca de batxillerat que concorren als premis:

(els autors s’identifiquen amb un pseudònim)
Alex Munday-Detecció precoç del càncer de mama a la Garrotxa

Jocelyn Bell-Els cadàvers sedueixen la ficció

Flora Natural-L’ésser humà: un ecosistema interconnectat

Auri-La teoria de la relativitat d’Albert Einstein

Lucy-La fotosíntesi i la respiració cel·lular en les plantes

Gigi-Afecten els lixiviats al desenvolupament embrionari dels musclos?

Hakuna Matata-Línia verda

Cavall de Riu-Animació amb Blender

Robert-Funcionament del motor striling

Frances Arnold-Preguntar, projectar, produir: paper

Le Corbusier-Arquitectura Bioclimàtica: Estudi del passat aplicat al present

Llistat dels Projectes Finals de Cicles Formatius que concorren als premis:

(els autors s’identifiquen amb un pseudònim)
Místers-Síntesi d’una vida

CMIA-Laboratori alertcell;detecció tumoral

Scout-Can Celrà

Pescallunes-Projecte de reforma i ampliació de Granja la Fàbrega

Balzac-Elaboració de productes làctics Mas la Coma, S.C.

Bender-Greenpi

DB-Projecte d’apartaments turístics a Olot-Triai

Abella Maia-RUSK, projecte de desenvolupament d’aplicacions WEB

Joma-Virtual desktop infrastructure

Acte de lliurament dels XVII Premis SALVADOR REIXACH

El passat dissabte, 7 d’octubre, organitzat pel PATRONAT D’ESTUDIS HISTÒRICS D’OLOT i COMARCA, es va celebrar a l’església de Sta Maria dels Arcs, de Santa Pau, el lliurament dels Premis als millors Treballs de Recerca de Batxillerat i als millors Projectes Finals de Cicles Formatius en els àmbits artístic, comarcal, social i d’emprenedoria. A l’acte van assistir, a banda dels alumnes finalistes i familiars i amics, nombrosos professors dels centres i de nombrosos representants d’ajuntaments i de les entitats i empreses patrocinadores i col·laboradores. L’espai es va fer petit per a encabir les nombroses persones que el van seguir amb interès.

La lectura de l’acta dels Jurats, feta pels seus secretaris, va anar intercalada amb intervencions dels alumnes de l’Escola Municipal de Música d’Olot Xavier Montsalvatge, que van rebre les felicitacions dels assistents.

El resultat final va ser el següent:

TREBALLS DE RECERCA guanyadors dels XVII Premis SALVADOR REIXACH

  • Àmbit Comarcal: ARNAU BROSA: Republicans o exaltats? Anàlisi de la violència contra els edificis religiosos a Olot i Comarca.
  • Àmbit Social: LAIA MARGARITA: The self unmasked
  • Àmbit Comunicació i Humanitats: IRIS RODRÍGUEZ: El món al revès. Anàlisi lògic d’Alícia al país de les meravelles i d’Alícia a través del mirall
  • Àmbit d’Arts Aplicades i Disseny: SÍLVIA ESCANDELL: Toni Vidal. Imatges d’una vida

PROJECTES FINALS de cicles formatius guanyadors dels XVII Premis SALVADOR REIXACH

  • Àmbit Art i Comunicació: CLÀUDIA GUTIÉRREZ: Redisseny. Imatge promocional, Temporada Alta 2016
    • Accèssit: LAIA GIMÉNEZ: Nightmares
  • Àmbit Emprenedoria i Empresa: MARTA BERENGUER i DIANA BONDZYUKH: Arbor vitae, cerimònies laiques
    • Accèssit: ANNA MONTIJANO i DANIELA CASAS: Locksea
  • Àmbit d’Anàlisi i Gestió: SARA ARJONA i JASMEET KAUR: Exportació d’olis corporals

Cal destacar que l’àmbit Social de Projectes Finals va quedar desert

També que van participar un total de 30 Treballs i Projectes i que va ser l’ocasió en què més centres van concórrer, en un total de 10, repartits per les comarques gironines, de Barcelona i un centre de Lleida.

 

MÉS FOTOS DE L’ACTE

Resum de la xerrada “Podem recuperar el patrimoni musical?”

Cançó popular per tancar el cicle del PEHOC

Divendres  9 de juny, a l’Orfeó, es va  realitzar  la cloenda del cicle 9 Perspectives sobre Olot i la Garrotxa amb una sessió dedicada a recordar la figura del músic i folklorista Joan Tomàs i la magna obra de recuperació de la música tradicional dels Països Catalans, el Cançoner Popular de Catalunya, de la qual el mestre Tomàs fou un dels protagonistes.

El filòleg Joaquim Monturiol i Jordi Tomàs, professor d’antropologia  cultural a la Universitat de Lleida i nét de Joan Tomàs, van fer un recorregut per la biografia d’aquest i van destacar la importància del treball de recuperació de la música i la cançó popular catalana que es va iniciar en la segona dècada del segle passat, obra que es veié estroncada, abans de la seva finalització, per la Guerra Civil. Entre els anys 1922 i 1936 es van recollir més de 60.000 melodies i cançons  populars a tots els territoris de parla catalana  que, posteriorment, havien de ser editades i publicades. Una de les comarques on es van  recuperar més melodies va ser la comarca de la Garrotxa, amb més de  800. Joan Tomàs fou un dels músics i folkloristes que van dedicar, durant molts anys, una part de les seves vacances a recórrer, per qualsevol mitjà, els pobles de la nostra comarca recuperant cançons tradicionals de la veu dels seus protagonistes, les persones que havien  après les cançons dels seus pares i avis mentre feinejaven  a casa, al camp, als tallers o als aplecs.

Jordi Tomàs va destacar la importància cultural de la conservació d’aquest  patrimoni, més enllà del valor musical per la recuperació de llenguatge, tradicions, història local i, fins i tot, del paisatge de la nostra comarca. Precisament, Àngel Girona està fent el recull i actualització de totes les cançons que es van recollir a Olot en aquestes campanyes dels anys 20 del segle passat i els filòlegs, Joaquim Monturiol i Eloi Domínguez, n’estan fent l’actualització i homogeneïtzació ortogràfica de cares a una possible futura publicació.

En la segona part de l’acte, els assistents van poder  gaudir  i escoltar algunes de les cançons  tradicionals  recuperades  a la comarca de la veu i els instruments dels músics Àngel Girona i Marc Busquets, un colofó final d’un cicle interessant.

Tot seguit, es lliuraren els carnets Recercat als socis del PEHOC i al mateix temps es va voler fer un reconeixement als socis més antics de l’entitat: Josep Murlà, Joan Sala i Assumpció Arnau, per portar més de 40 anys donant-hi el seu suport.

Resum Xerrada “El Fluvià més que l’aigat?”

El  Fluvià eix vertebrador de La Garrotxa.

El divendres passat, Laura Puigbert, tècnica de l’Observatori del Paisatge de Catalunya va exposar en la conferència “El Fluvià és més que l’aigat? El riu com a eix vertebrador de la comarca”, la influència històrica que la presència del Fluvià ha tingut en la configuració comarcal. Primer va esmentar el riu com  a conformador del paisatge fruit de les crescudes tardorenques i la conformació del ric subsòl de la zona agrícola de la Vall d’en Bas. El riu va anar variant la seva configuració fruit de l’activitat antròpica sobre el seu curs amb la construcció de rescloses i molins en la seva llera, substituint en molts punts els tradicionals boscos de ribera.

La influència econòmica i demogràfica del riu ha estat determinant per estructurar els nuclis més importants de població entre els pobles de Les Preses i Castellfollit, sobretot des de la industrialització inicial amb les adoberies i tallers relacionats amb el tractament de la pell i, posteriorment, amb les industries papereres i tèxtils durant el XIX. També en aquesta època, van aparèixer  les primeres plantes, hidroelèctriques essent la primera de l’any 1890, la  central de can Gridó, que abastia d’energia el Molí del Fondo de Sant Joan les Fonts.

El riu Fluvià ha tingut, també, una important influència en el lleure i la cultura garrotxina, essent, a més d’un element característic en el paisatge, un eix d’activitat esportiva  i recreativa. Concursos de pesca, zones de bany, aplecs i reunions han ocupat en diverses zones les lleres del riu.

El Fluvià va passar unes dècades dures a mitjans del segle passat, quan la seva llera i el cabdal van ser víctimes de l’abocament de residus de tot tipus, situació que va canviar amb la nova sensibilització ambiental dels vuitanta i la recuperació de la democràcia municipal i algunes propostes particulars, especialment d’artistes, que han rehabilitat antigues fàbriques i tallers per a la seva activitat, sobretot a la zona compresa entre Olot i Sant Joan les Fonts.

La propera conferència del cicle del PEHOC tindrà lloc el proper 9 de juny a l’Orfeó amb els folkloristes Àngel Girona i Jordi Tomàs que parlaran del patrimoni musical de la  comarca.