El psiquiatre

Jordi Pujiula es va llicenciar en Medicina i Cirurgia el 1971 i en Psiquiatria el 1975, professió que va exercir fins a la seva mort. Des del 1980 va ocupar plaça de neuropsiquiatria a Ripoll i Olot, i va ser una figura clau en la creació de la xarxa de salut mental de la Garrotxa i del Ripollès, fins a la seva institucionalització a través de l’Institut d’Assistència Sanitària.

Va ser acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya; president de la filial garrotxina de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears; vicepresident del Col·legi Oficial de Metges de Girona (COMG) i president de la Fundació Pascual i Prats del mateix COMG.

També va revisar les actes de depuració col·legial del COMG que van afectar molts metges gironins a la postguerra, i va impulsar un acte de desgreuge als metges depurats celebrat l’any 2009.

L’any 2000 va rebre l’Homenatge anual dels Premis Ciutat d’Olot i, el 2004, el Premi d’Excel·lència professional mèdica en Humanitats atorgat pel Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya.

L’historiador

La memòria de la Guerra Civil que li havia transmès el seu pare, Gabriel Pujiula —militant del BOC i del POUM durant la República—, juntament amb el seu activisme antifranquista, el van portar a interessar-se vivament per la història contemporània.

Es va convertir en l’historiador més important de la Guerra Civil i el franquisme a la Garrotxa, treballant perquè la memòria dels vençuts no s’oblidés i es transmetés a les noves generacions. Reconeix i respectat des de tots els àmbits socials i culturals de la comarca, va participar en xerrades, debats i trobades amb l’objectiu de donar a conèixer la història comuna i recuperar de l’oblit els sectors socials derrotats pel feixisme.

En aquest sentit, cal destacar el seu paper com a pont entre les generacions perdudes a conseqüència de la Guerra Civil i les noves generacions nascudes poc després de la postguerra.

Interessat en molts aspectes de la societat olotina i garrotxina, va escriure monografies i articles sobre temes com el caràcter dels garrotxins, les llegendes populars, l’arquitectura industrial o la vida d’olotins il·lustres.

Com a president del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca (PEHOC), càrrec que va exercir del 1994 fins a la seva mort, va mantenir viva i activa l’entitat. Va impulsar la creació dels Premis Salvador Reixach (2001), adreçats a treballs de recerca de batxillerat, i més endavant, ja des del 2012, es van convocar els Premis Jordi Pujiula, específicament dedicats a treballs científics i tecnològics.

El col·leccionista

Seguint els passos del seu pare, gran col·leccionista de cromos, Jordi Pujiula va reunir una àmplia col·lecció de documents històrics de la Garrotxa (postals, monedes, expedients, cartes).

Alhora, va desenvolupar una gran passió per la malacologia, i va col·leccionar mol·luscs des de petit, quan estiuejava a Palamós.

L’olotí militant

Jordi Pujiula es va implicar intensament en la vida social i cultural olotina. Va fer teatre amb el seu amic Pere Planella; va ser redactor i col·laborador de revistes com Olot-Misión, L’Olotí, Gra de Fajol, Doble 7, A 440 m…; i va treballar a Ràdio Olot i Olot Televisió.

També va ser redactor del projecte de reforma del nucli antic d’Olot, president de l’Associació Gastronòmica El Cassolot, i va ser el pregoner de les Festes del Tura l’any 2006.

L’escriptor

Des de jove va escriure poesia i va publicar diversos reculls:

• Paraules personals (1969)
• La pols de la por (1978)
• Dietari a mitja vida (2003)
• Neo (2010)

A més de poesia, va fer adaptacions teatrals i és autor de més d’un miler d’articles, contes i narracions curtes.

Va col·laborar amb diaris (El Punt, La Vanguardia) i revistes (L’Avenç, Revista de Girona), i va participar en obres col·lectives com:

• La pell de la ciutat (1976)
• La Festa a les terres de Girona (1991)
• Pecats humits (1990)
• En Bas, mig segle enrere. Les fotografies del mestre Tornabell (1995)
• 10 anys de l’Arxiu i del Museu (1999)
• Història de la Garrotxa (2008)
• Miquel Duran. El pintor de les Preses (2007)