Resum Xerrada “El Fluvià més que l’aigat?”

El  Fluvià eix vertebrador de La Garrotxa.

El divendres passat, Laura Puigbert, tècnica de l’Observatori del Paisatge de Catalunya va exposar en la conferència “El Fluvià és més que l’aigat? El riu com a eix vertebrador de la comarca”, la influència històrica que la presència del Fluvià ha tingut en la configuració comarcal. Primer va esmentar el riu com  a conformador del paisatge fruit de les crescudes tardorenques i la conformació del ric subsòl de la zona agrícola de la Vall d’en Bas. El riu va anar variant la seva configuració fruit de l’activitat antròpica sobre el seu curs amb la construcció de rescloses i molins en la seva llera, substituint en molts punts els tradicionals boscos de ribera.

La influència econòmica i demogràfica del riu ha estat determinant per estructurar els nuclis més importants de població entre els pobles de Les Preses i Castellfollit, sobretot des de la industrialització inicial amb les adoberies i tallers relacionats amb el tractament de la pell i, posteriorment, amb les industries papereres i tèxtils durant el XIX. També en aquesta època, van aparèixer  les primeres plantes, hidroelèctriques essent la primera de l’any 1890, la  central de can Gridó, que abastia d’energia el Molí del Fondo de Sant Joan les Fonts.

El riu Fluvià ha tingut, també, una important influència en el lleure i la cultura garrotxina, essent, a més d’un element característic en el paisatge, un eix d’activitat esportiva  i recreativa. Concursos de pesca, zones de bany, aplecs i reunions han ocupat en diverses zones les lleres del riu.

El Fluvià va passar unes dècades dures a mitjans del segle passat, quan la seva llera i el cabdal van ser víctimes de l’abocament de residus de tot tipus, situació que va canviar amb la nova sensibilització ambiental dels vuitanta i la recuperació de la democràcia municipal i algunes propostes particulars, especialment d’artistes, que han rehabilitat antigues fàbriques i tallers per a la seva activitat, sobretot a la zona compresa entre Olot i Sant Joan les Fonts.

La propera conferència del cicle del PEHOC tindrà lloc el proper 9 de juny a l’Orfeó amb els folkloristes Àngel Girona i Jordi Tomàs que parlaran del patrimoni musical de la  comarca.

Resum de la xerrada d’en Joan Nogué

El  paisatge més enllà de l’estètica.

El garrotxí Joan Nogué, catedràtic de Geografia Humana de la UdG i, fins fa dues setmanes, director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, va proposar una nova mirada del nostre entorn a la vegada que feia balanç de l’activitat de la primera dècada de l’Observatori que té la seva seu a la ciutat d’Olot.

La conferència s’emmarca dins del cicle 9 Perspectives d’Olot i La Garrotxa del PEHOC. Sota el títol Viure i produir en un entorn de qualitat. La tasca de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, va  resumir  aquesta tasca  en  intentar influir en les polítiques d’ordenació del territori que ajudin a viure en un entorn que posi en valor la qualitat dels espais on desenvolupem les nostres activitats habituals: treball, comerç, relació veïnal, habitatge.

Aquest va ser el canvi revolucionari del Conveni Europeu del Paisatge, signat l’any 2000 a Florència, que va ampliar la consideració del valor paisatgístic més enllà del tradicional  valor estètic i del lleure, per ampliar la seva cura a l’espai urbà i industrial.

Aquesta sensibilitat vers el nostre entorn es va concretar a Catalunya en la Llei del Paisatge de Catalunya, aprovada pel Parlament l’any 2005, i que va donar origen a la creació de l’Observatori a la nostra ciutat. El fet d’ubicar-lo en una ciutat petita i allunyada de Barcelona és, encara sovint, motiu de sorpresa en certs àmbits  acostumats a la centralització  administrativa barcelonina. Va justificar la seva ubicació a Olot per la tradicional sensibilitat vers l’entorn que ha existit des de fa molts anys a la nostra comarca i l’empenta i bona sintonia política institucional entre l’Ajuntament d’Olot i el Govern de la Generalitat en el moment de la seva creació.

Va fer un ampli resum de les activitats realitzades des de la modesta seu de l’edifici de l’Hospici, sovint desconegudes fins i tot entre els mateixos garrotxins, essencialment en la catalogació dels diferents paisatges de Catalunya i en l’assessorament de les diferents administracions locals en les polítiques energètiques, industrials i urbanístiques  amb la finalitat de preservar  la qualitat de vida del territori.

És de destacar, a més de la seva tasca docent i de recerca, la col·laboració institucional  amb diferents organismes internacionals dedicats a la protecció del territori.

Nova xerrada del cicle “9 Perspectives sobre Olot i La Garrotxa”

Xerrada

“Viure i produir en un entorn de qualitat.
La tasca de l’Observatori del Paisatge de Catalunya”

Aproximació al paisatge com a patrimoni social

El proper  divendres, dia  7 d’abril,  Joan Nogué, catedràtic de geografia de la Universitat de Girona i, des de la seva creació el 2
004 fins a finals d’aquest mes de març, director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, amb seu a Olot,  abordarà  l’anàlisi del paisatge a través de la xerrada  “Viure i produir en un entorn de qualitat. La tasca de l’Observatori del Paisatge de Catalunya”.  Aquesta serà la setena xerrada de les 9 Perspectives comarcals del cicle que organitza el PEHOC i que té l’objectiu d’analitzar el paisatge com a element del patrimoni social, cultural i, a la fi, econòmic i humà, ja que condiciona, directament, la nostra qualitat de vida col·lectiva. Presentarà l’acte Jesús Gutiérrez, president del PEHOC. L’acte tindrà lloc a les 7 de la tarda  a la Sala d’Actes de l’Arxiu Comarcal.

Xerrada “El Fluvià és més que l’aigat? El riu com a eix vertebrador de la comarca”

El proper 10 de març, com sempre a la Sala d’Actes de l’Arxiu i a les 19 h., Laura Puigbert farà la sisena conferència del cicle “9 Perspectives sobre Olot i La Garrotxa. Una mirada crítica sobre la nostra realitat”, organitzat pel PEHOC.. La xerrada es titula “El Fluvià és més que l’aigat? El riu com a eix vertebrador de la comarca

Laura Puigbert és membre de l’equip de l’Observatori del Paisatge de Catalunya i el 1996 va obtenir, juntament amb l’Obdúlia Gutiérrez la Beca Ciutat d’Olot pel treball “Ciutat i riu: permanències i canvis al Fluvià en l’àrea urbana d’Olot“.

Fluvià

Resum de la xerrada “L’associacionisme a la Garrotxa”

El divendres  passat, Josep Berga, tinent d’alcalde i regidor de Benestar Social de l’Ajuntament d’Olot va analitzar en la conferència Junts som més forts? L’associacionisme a la Garrotxa,  el passat  i  el present del moviment associatiu a la nostra comarca dins el cicle 9 perspectives sobre Olot i La Garrotxa del PEHOC. Berga va confirmar amb dades la vitalitat de l’associacionisme garrotxí i va dir que, actualment, hi ha gairebé mil associacions registrades a la nostra comarca, 504 a la ciutat d’Olot. D’aquestes últimes, només 189 amb activitat regular.

20170210_190407L’associacionisme neix a la Garrotxa, com en altres llocs d’Europa, a començaments del segle XIX, coincidint amb la industrialització i la generalització del lleure entre una  nova classe social, la burgesia, que decideix compartir part del seu temps amb altres  ciutadans i dedicar-lo especialment a activitats culturals. La primera associació registrada a la nostra comarca va ser el Casino Olotí, creat l’any 1855. Durant el segle XIX, les principals activitats de les associacions eren de tipus cultural o formatiu, essent les associacions esportives les més nombroses durant tot el segle passat i l’actual.

Josep Berga va  utilitzar les dades de l’estudi Panoràmic, encarregat, el 2015, pel CASG  per  estudiar l’estat de les associacions a la Garrotxa per fer un retrat tipus de l’associacionisme garrotxí.

20170210_194220El més corrent és una entitat amb òrgans de gestió formats per poques persones, menys de set, amb dificultat per renovar-se, poca capacitat d’atracció entre la gent jove   i amb dificultat per donar a conèixer les seves activitats a la societat. L’amateurisme i el voluntarisme són el valor fonamental, amb persones molt compromeses amb els valors fundacionals i la missió de l’entitat però poc avesades a les exigències burocràtiques  de les noves legislacions referents a  les entitats privades, que gestionen pressupostos petits (la mitjana estaria al voltant dels 3000 euros anuals) que sobretot depenen d’ajudes públiques i subvencions.

Va destacar la importància del paper d’entitats i associacions per a la vida d’una comunitat, doncs fomenten valors com la solidaritat i la cooperació, faciliten l’acolliment de les persones nouvingudes i augmenten la cohesió social.

Resum de la xerrada sobre les comunicacions

El divendres passat, Esteve Corominas, arquitecte especialista en urbanisme, i Josep Santandreu, enginyer de camins i assessor en infraestructures de la Cambra de Comerç de Girona, van abordar el passat i el futur de les comunicacions a la Garrotxa en la conferència  Estem encara aïllats? L´etern problema de les comunicacions, dins el cicle del PEHOC, xerrada que va comptar amb una gran assistència i participació de públic.

Corominas va fer un repàs de la relació de  les comunicacions i el desenvolupament industrial a Catalunya des del S. XIX destacant que en els inicis de la industrialització els factors més importants que ajudaven en el desenvolupament d’un territori eren l’existència de  vies fluvials  com a font d’energia i la proximitat del ferrocarril com a via de  comunicació i transport. Aquest fet va fer que comarques de l’interior de Catalunya, com el Ripollès o la Garrotxa, allunyades de Barcelona i del litoral, tinguessin un paper destacat en la industrialització catalana. No va ser fins a  mitjans del segle passat que la proximitat a grans eixos de comunicació vial, autopistes i autovies va ser un factor important per a la consolidació del teixit industrial comarcal i el creixement demogràfic dels territoris.

La primera Llei de Política Territorial i el complementari Pla de Carreteres, aprovades pel primer Govern de la Generalitat a principis dels vuitanta  dissenyava  un seguit  de projectes viaris, el més important dels quals va ser l’Eix Transversal, amb la finalitat de millorar la comunicació entre ciutats mitjanes de la Catalunya interior i facilitar la seva relació comercial i cultural.

Posteriorment, fa una dècada es va redactar el  Pla Director Ferroviari, sense  estudis de viabilitat ni impacte econòmic, que hauria de  crear un corredor ferroviari central de traçat, paral·lel a l’Eix Transversal que, juntament amb el Corredor del Mediterrani, facilitaria el transport de mercaderies al nostre país. Va destacar que la nostra comarca, que va ser obviada per raons de política territorial en el traçat de l’Eix Transversal, tampoc es veuria beneficiada d’aquest futur i hipotètic corredor ferroviari per l’orografia que complica i encareix les infraestructures ferroviàries. S’hauria de treballar per millorar el transport públic fins a les estacions de Torelló i Manlleu per facilitar l’accés de la comarca al transport ferroviari convencional i fer el mateix respecte a l’estació de Vilafant pel que fa a l’alta velocitat.

Josep Santandreu va fer una resum de les obres pendents en la comunicació viària de la nostra comarca. Va senyalar la imminent aprovació del traçat de la variant de les Preses, variant d’un sol carril que, juntament amb la ja aprovada variant d’Olot, completaria la comunicació de l’Eix Bracons amb l’autovia de Besalú. Va anunciar, també, el projecte de fer una via de tres carrils  a la carretera entre Besalú i Banyoles, pendent encara de completar, com accés a l’autovia fins a Girona i l’autopista.