Xerrada “Racionalitat i justícia de la renda bàsica incondicional”

Aquest divendres 14 de febrer a les 19h, us convidem a l’Orfeó Olotí, on Daniel Raventós, Doctor en Ciències Econòmiques i professor titular de la UB ens parlarà de la renda bàsica incondicional.

En els darrers anys Daniel Raventós ha centrat la investigació en el republicanisme i la fonamentació normativa i tècnica de la Renda Bàsica. Ha estat conferenciant en distintes universitats europees i americanes. És editor de la revista política internacional Sin Permiso (www.sinpermiso.info) i president de la Xarxa Renda Bàsica (www.redrentabasica.org), secció oficial de la Basic Income Earth Network.
Dels seus llibres, els dos darrers son, en col·laboració amb la J. Wark: Against Charity (2017); i, en col·laboració amb el J. Arcarons i el L. Torrens: Renta Básica Incondicional. Una propuesta de financiación racional y justa (2017)

Aquesta xerrada format part del cicle “Nous reptes del segle XXI (II)” organitzat pel PEHOC.

Xerrada del cicle “El pas de les guerres” – Vall d’en Bas

Aquest divendres, a les 19:30h, a Can Tista, l’historiador Xavier Solà ens parlarà sobre la Guerra dels Segadors i altres conflictes amb França.

Aquesta xerrada forma part del cicle “El pas de les guerres per Sant Esteve i la Vall d’en Bas” organitzat per l’associació de veïns d’en Bas amb la col·laboració del PEHOC i de l’Ajuntament de la Vall d’en Bas i coordinat per en Miquel Àngel Fumanal.

Cicle de xerrades per reflexionar sobre els reptes del segle XXI

El Patronat d’Estudis històrics d’Olot i Comarca (PEHOC) ha organitzat un cicle de conferències per curs 2019-20 amb el títol de Nous reptes del segle XXI.

El cicle es proposa tractar els diversos reptes que afecten les nostres societats amb la intervenció de prestigiosos especialistes en les disciplines tractades. Comptarà amb la participació de Josep M. Ruiz Simón per parlar de les noves formes de poder el 13 de Desembre, de Daniel Gamper, per parlar de l’espiritualitat el 10 de Gener, de Daniel Raventós, per parlar de la renda bàsica, d’Antoni Turiel, per parlar del declivi energètic el 13 de Març, la Berta Barbet, per parlar sobre la democràcia i la polarització política el 9 d’Abril, i finalment, Joan M. Minguet Batllori, per parlar sobre el paper de la cultura.

Totes les xerrades es realitzaran a l’Orfeó Olotí a les 7 de la tarda.

Us hi esperem!

Resum de la xerrada “Què és el progrés?”

El passat divendres 10 de maig, Begoña Roman, professora de filosofia de la Universitat de Barcelona, va parlar sobre les possibilitats de millora de les nostres societats en la conferència Què és el progrés?, dins el cicle Què esperem del S.XXI? organitzat pel Patronat d’Estudis Històrics d’OIot i Comarca.

Roman va assenyalar que des d’un enfocament filosòfic, per pensar el progrés primer calia establir els criteris que podien servir per discernir què és i que no és el progrés. O sigui tenir eines per poder avaluar el progrés. Des del seu punt de vista aquest criteri ha de tenir una fonamentació ètica, per tant s’ha d’abordar des de la filosofia ètica i l’ètica aplicada.

En aquest sentit, la conferenciant va apel·lar més a una ètica de la responsabilitat que no de la convicció, i que en aquestes alçades de segle, ja no podem actuar per ignorància perquè tenim molts coneixements científics i filosòfics que ens obliguen a fer-nos càrrec de la realitat. El canvi climàtic en seria un exemple.

L’ètica de la responsabilitat es basa en tenir cura de la vulnerabilitat de l’altre i en reconèixer que som interdependents, no autosuficients, com propugna l’antropologia liberal. Això la va portar a defensar que el que necessitem és una ètica cívica, que ha de ser global, i que repensi millor la igualtat i la justícia. I no només per als humans sinó per tota la biodiversitat del planeta.

En el nucli de la xerrada Roman va determinar alguns criteris que, des de l’ètica cívica, de la igualtat i la justícia, ens permeten definir què és progrés. En primer lloc, són aquells avenços que augmenten les quotes de llibertat i d’autonomia. Una novetat és bona, si ens allibera de la ignorància i la superstició. En segon lloc, el progrés ha de ser per a totes les persones, sense que en quedi ningú exclòs. Si els avenços no inclouen la humanitat de tot el globus no es pot considerar progrés. En tercer lloc, el progrés passa per posar límits a l’explotació del planeta, ha de ser sostenible, i això ens obliga a crear noves estructures polítiques que estiguin alçada d’aquests reptes.

Per altra part, el proper divendres dia 14 de juny, el PEHOC ha programat la darrera xerrada del cicle convidant Xavier Casals sota el títol de El populisme i el futur de la política.

Resum de la xerrada d’Anton Costas

El perill de la desigualtat

El divendres dia 12 d´abril Anton Costas , Catedràtic d´Economia i President del la Fundació Cercle  d´ Economia, va  analitzar  els efectes de la desigualtat en la nostra societat en la conferència Per què la desigualtat assassina la democràcia? El repte de reconciliar  economia , progrés social i democràcia  corresponent al cicle anual del PEHOC dedicat als principals reptes als quals s´enfronta la societat.

Durant l´acte es va presentar el darrer llibre del ponent , “El final del desconcierto”, en el qual Anton Costas fa una anàlisi de les causes i els efectes de la crisi  en la societat espanyola dels darrers  quaranta anys.

Costas va  destacar que la desigualtat té una dimensió que més va enllà de les exagerades diferències d´ingressos. La desigualtat  és un límit  en les oportunitats de futur de les persones que la pateixen així com un  una restricció  a l´accés  de bens essencials.

La desigualtat té un efecte corrosiu en  la societat i en la democràcia doncs actua com a dissolvent del nexe social  que cohesiona les societats.

Va exposar  dades de la distribució mundial de la renda ,  l´anomenat Elefant de Milanovic,   en les quals s´apreciava com en les darreres dècades mentre que la població mundial més pobra millorava la seva economia  un altre sector, la considerada classe mitja, empitjorava de manera notable les condicions de vida. A la vegada el sector de renda més alta  , l´anomenat   1% més ric, era qui gaudia del major benefici en la seva renda.

Les dades actuals   de  desigualtat econòmica recorden les que patia Europa  a començaments del Segle XX les quals van conduir a una inestabilitat i tensió social i política de tràgiques conseqüències.

Va invocar un dels pares del capitalisme Adam Smith recordant que la cerca del benefici econòmic ha d´anar  sempre en paral·lel a una sòlida base moral que garanteixi que els guanys es reparteixen i beneficien a tota la societat.

Va apuntar que ens trobem  una vegada més en una cruïlla històrica en la qual podem agafar dos camins per sortir d´una profunda crisi social.

Una  sortida en la qual les anomenades forces benèfiques  aconsegueixin  refer un nou contracte social  inclusiu en el qual  es pacti un repartiment més just i equilibrat de la riquesa, com va passar durant  els anomenats  30 Anys Gloriosos (1950-1980) i l´altre , malauradament més habitual en la història, que siguin les forces malèfiques, com va passar desprès de la Primera Guerra Mundial , que mantenint la inestabilitat i el ressentiment provoquin una altra catàstrofe mundial.

Antoni Agustí (PEHOC) i Anton Costas