Resum de la xerrada sobre les comunicacions

El divendres passat, Esteve Corominas, arquitecte especialista en urbanisme, i Josep Santandreu, enginyer de camins i assessor en infraestructures de la Cambra de Comerç de Girona, van abordar el passat i el futur de les comunicacions a la Garrotxa en la conferència  Estem encara aïllats? L´etern problema de les comunicacions, dins el cicle del PEHOC, xerrada que va comptar amb una gran assistència i participació de públic.

Corominas va fer un repàs de la relació de  les comunicacions i el desenvolupament industrial a Catalunya des del S. XIX destacant que en els inicis de la industrialització els factors més importants que ajudaven en el desenvolupament d’un territori eren l’existència de  vies fluvials  com a font d’energia i la proximitat del ferrocarril com a via de  comunicació i transport. Aquest fet va fer que comarques de l’interior de Catalunya, com el Ripollès o la Garrotxa, allunyades de Barcelona i del litoral, tinguessin un paper destacat en la industrialització catalana. No va ser fins a  mitjans del segle passat que la proximitat a grans eixos de comunicació vial, autopistes i autovies va ser un factor important per a la consolidació del teixit industrial comarcal i el creixement demogràfic dels territoris.

La primera Llei de Política Territorial i el complementari Pla de Carreteres, aprovades pel primer Govern de la Generalitat a principis dels vuitanta  dissenyava  un seguit  de projectes viaris, el més important dels quals va ser l’Eix Transversal, amb la finalitat de millorar la comunicació entre ciutats mitjanes de la Catalunya interior i facilitar la seva relació comercial i cultural.

Posteriorment, fa una dècada es va redactar el  Pla Director Ferroviari, sense  estudis de viabilitat ni impacte econòmic, que hauria de  crear un corredor ferroviari central de traçat, paral·lel a l’Eix Transversal que, juntament amb el Corredor del Mediterrani, facilitaria el transport de mercaderies al nostre país. Va destacar que la nostra comarca, que va ser obviada per raons de política territorial en el traçat de l’Eix Transversal, tampoc es veuria beneficiada d’aquest futur i hipotètic corredor ferroviari per l’orografia que complica i encareix les infraestructures ferroviàries. S’hauria de treballar per millorar el transport públic fins a les estacions de Torelló i Manlleu per facilitar l’accés de la comarca al transport ferroviari convencional i fer el mateix respecte a l’estació de Vilafant pel que fa a l’alta velocitat.

Josep Santandreu va fer una resum de les obres pendents en la comunicació viària de la nostra comarca. Va senyalar la imminent aprovació del traçat de la variant de les Preses, variant d’un sol carril que, juntament amb la ja aprovada variant d’Olot, completaria la comunicació de l’Eix Bracons amb l’autovia de Besalú. Va anunciar, també, el projecte de fer una via de tres carrils  a la carretera entre Besalú i Banyoles, pendent encara de completar, com accés a l’autovia fins a Girona i l’autopista.

Xerrada “Encara estem aïllats? L’etern problema de les comunicacions”

El proper divendres, dia 13 de gener, a les 7 de la tarda, tindrà lloc a la sala d’actes de l’Arxiu Comarcal la quarta conferència del cicle de xerrades “9 Perspectives sobre Olot i La Garrotxa. Una mirada crítica sobre la nostra realitat”, organitzat pel PEHOC.

Esteve Corominas pronunciarà la xerrada ”Encara estem aïllats? L’etern problema de les comunicacions”. Esteve Corominas és arquitecte i especialista en projectes d’obra pública. Durant anys ha estat el responsable de la gestió d’algunes de les construccions viàries que han permès la millora de les comunicacions entre Olot i la resta de ciutats i territoris propers. A Olot i la Garrotxa la sensació d’aïllament encara perdura ja que tenim pendents alguns desdoblaments i variants importants a la comarca. Des de la perspectiva de l’anàlisi de la situació comarcal, el tema de les comunicacions és un dels temes més sensibles.

La xerrada, com sempre, a les 19 hores, a la Sala d’Actes de l’Arxiu Comarcal.

Resum de la xerrada d’en Xevi Puigvert

Aquest passat divendres 9 de desembre, l’historiador i arxiver Xavier Puigvert va fer la tercera xerrada del cicle “9 Perspectives sobre Olot i La Garrotxa. Una mirada crítica sobre la nostra realitat”, que va estar dedicada a la planificació i al creixement de la ciutat d’Olot.

Va explicar què hi ha de planificat a la formació de la vila d’Olot i les actuacions realitzades fins l’any 1820. Considera que Olot no és un puzle com proposa el títol de la xerrada sinó un políptic, una unitat formada per diverses peces.

Les fonts documentals de que disposem, segons va dir, són els llibres d’actes municipals (des de mitjans del segle XVI) i els manuals notarials (des de finals del segle XIV). Els mapes més antics dels que disposem són poc fiables i només a partir del 1850 els podem utilitzar com a font d’informació.

Xerrada Xevi PuigvertLa primera planificació que coneixem és a inicis del segle XIII a la zona actualment delimitada per la Plaça Palau, Església del Tura i els carrers Valls nous i Aigua on es va definir una zona per habitatges i una altra zona per usos artesanals i industrials. Anys després aquesta zona es va enmurallar.

Al llarg dels segles següents Olot va anar creixent i patint crisis diverses com els terratrèmols del 1427 i 1428, quan es va demanar permís al rei per edificar fora de la muralla. Es va planificar la zona al voltant de l’actual Plaça Major delimitada pels actuals carrers Esglaiers i Clivillers i arribant fins a Sant Esteve. Un problema important era la manca d’aigua corrent que es va solucionar canalitzant-la des de les fonts de Sant Roc a diverses fonts públiques inclosa una al mig de la Plaça Major.

Posteriorment es va urbanitzar l’actual zona del Firal, i varen aparèixer ravals al voltant dels camins més importants que sortien d’Olot. Al segle XVIII es defineix el raval de Sant Ferriol i s’ocupa el Puig del Roser conegut com l’Apartament.

En Xevi Puigvert va concloure la seva interessant xerrada dient que a la majoria dels casos es tracta de planificacions a curt termini realitzades per resoldre problemes urgents i limitades per la manca de poder municipal independent.

La propera xerrada serà el dia 13 de gener i anirà a càrrec de l’Esteve Corominas que parlarà de “Estem encara aïllats? L’etern problema de les comunicacions”.

Xerrada “Olot és un model de planificació? Olot com a puzle urbà.”

EIXAMPLEEl proper divendres, dia 9 de desembre, a les 7 de la tarda, tindrà lloc a la sala d’actes de l’Arxiu Comarcal la tercera conferència del cicle de xerrades “9 Perspectives sobre Olot i La Garrotxa. Una mirada crítica sobre la nostra realitat”, organitzat pel PEHOC.

L’historiador i tècnic de l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa Xavier Puigvert, tractarà en la conferència “Olot és un model de planificació? Olot com a puzle urbà?” del creixement de la ciutat en els darrers segles.

Xavier Puigvert és autor de diversos llibres sobre la història d’Olot i d’altres temes i serà presentat per Francesc Llop, membre de la junta del PEHOC.

Resum de la xerrada “Qui som? La immigració del Segle XX a la Garrotxa”

En la segona conferència del cicle “9 perspectives sobre Olot i La Garrotxa”, Xavier  Casademont , professor associat  de la UdG i primer tècnic d’immigració a la Garrotxa, va donar  una  visió històrica i sociològica de la immigració a la nostra comarca des dels primers anys del  segle passat.

Va  deixar  clar que la immigració no és un fenomen nou a la Garrotxa. El primer procés migratori dels darrers 100 anys es va produir a començaments del segle XX i va portar, a la  comarca, sobretot persones de les comarques veïnes de Catalunya i del sud de França, provinents del camp, que eren atretes per la industrialització de la nostra comarca. Posteriorment, va descriure la immigració dels  anys 50-60, que va ser objecte d’estudi en la seva tesi doctoral,  principalment  del  sud de l’Estat; i, finalment, la més recent arribada de  migrants de diversos països i continents. Va analitzar en tots els casos  els factors d’expulsió en les societats d’origen i els factors d’atracció del nostre país que justifiquen els processos migratoris.  La recerca de material historiogràfic  per a la seva tesi li va donar l’oportunitat de conèixer documents dels primers anys del segle passat en els quals s’utilitzaven arguments  alarmistes, semblants als que s’utilitzen avui en dia, sobre el perill de la immigració per al futur  de la societat catalana, i en aquella ocasió, els migrants eren persones de la mateixa o molt  semblant  nacionalitat, religió i cultura.

Va  destacar la voluntat  política i social d’acollida que ha tingut la comarca, especialment en la més recent arribada de nouvinguts i el repte que suposa en un futur la integració d’aquestes  persones en un moment de crisi i canvi social quan sembla haver-se aturat  l’anomenat “ascensor social”.

Xerrada “Qui som? La immigració del Segle XX a la Garrotxa”

El proper divendres 11 de novembre es farà la segona xerrada del cicle 2016-2017 del Patronat que aquest curs està dedicat a “9 perspectives sobre Olot i la Garrotxa”.

Xavier Casademont, membre d’IDESGA és actualment professor associat de la UdG i durant molts anys ha estat tècnic responsable d’immigració del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa abordarà el tema en la conferència “Qui som? La immigració del Segle XX a la Garrotxa”.

La xerrada, com sempre, a les 19 hores, a la Sala d’Actes de l’Arxiu Comarcal.