Aquest divendres 14 de febrer a les 19h, us convidem a l’Orfeó Olotí, on Daniel Raventós, Doctor en Ciències Econòmiques i professor titular de la UB ens parlarà de la renda bàsica incondicional.
En els darrers anys Daniel Raventós ha centrat la investigació en el republicanisme i la fonamentació normativa i tècnica de la Renda Bàsica. Ha estat conferenciant en distintes universitats europees i americanes. És editor de la revista política internacional Sin Permiso (www.sinpermiso.info) i president de la Xarxa Renda Bàsica (www.redrentabasica.org), secció oficial de la Basic Income Earth Network. Dels seus llibres, els dos darrers son, en col·laboració amb la J. Wark: Against Charity (2017); i, en col·laboració amb el J. Arcarons i el L. Torrens: Renta Básica Incondicional. Una propuesta de financiación racional y justa (2017)
Aquesta xerrada format part del cicle “Nous reptes del segle XXI (II)” organitzat pel PEHOC.
Aquest divendres, a les 19:30h, a Can Tista, l’historiador Xavier Solà ens parlarà sobre la Guerra dels Segadors i altres conflictes amb França.
Aquesta xerrada forma part del cicle “El pas de les guerres per Sant Esteve i la Vall d’en Bas” organitzat per l’associació de veïns d’en Bas amb la col·laboració del PEHOC i de l’Ajuntament de la Vall d’en Bas i coordinat per en Miquel Àngel Fumanal.
El Patronat d’Estudis històrics d’Olot i Comarca (PEHOC) ha organitzat un cicle de conferències per curs 2019-20 amb el títol de Nous reptes del segle XXI.
El cicle es proposa tractar els diversos reptes que afecten les nostres societats amb la intervenció de prestigiosos especialistes en les disciplines tractades. Comptarà amb la participació de Josep M. Ruiz Simón per parlar de les noves formes de poder el 13 de Desembre, de Daniel Gamper, per parlar de l’espiritualitat el 10 de Gener, de Daniel Raventós, per parlar de la renda bàsica, d’Antoni Turiel, per parlar del declivi energètic el 13 de Març, la Berta Barbet, per parlar sobre la democràcia i la polarització política el 9 d’Abril, i finalment, Joan M. Minguet Batllori, per parlar sobre el paper de la cultura.
Totes les xerrades es realitzaran a l’Orfeó Olotí a les 7 de la tarda.
El passat divendres 10 de maig, Begoña Roman, professora de filosofia de la Universitat de Barcelona, va parlar sobre les possibilitats de millora de les nostres societats en la conferència Què és el progrés?, dins el cicle Què esperem del S.XXI? organitzat pel Patronat d’Estudis Històrics d’OIot i Comarca.
Roman
va assenyalar que des d’un enfocament filosòfic, per pensar el progrés primer
calia establir els criteris que podien servir per discernir què és i que no és
el progrés. O sigui tenir eines per poder avaluar el progrés. Des del seu punt
de vista aquest criteri ha de tenir una fonamentació ètica, per tant s’ha
d’abordar des de la filosofia ètica i l’ètica aplicada.
En
aquest sentit, la conferenciant va apel·lar més a una ètica de la
responsabilitat que no de la convicció, i que en aquestes alçades de segle, ja
no podem actuar per ignorància perquè tenim molts coneixements científics i
filosòfics que ens obliguen a fer-nos càrrec de la realitat. El canvi climàtic
en seria un exemple.
L’ètica
de la responsabilitat es basa en tenir cura de la vulnerabilitat de l’altre i
en reconèixer que som interdependents, no autosuficients, com propugna l’antropologia
liberal. Això la va portar a defensar que el que necessitem és una ètica
cívica, que ha de ser global, i que repensi millor la igualtat i la justícia. I
no només per als humans sinó per tota la biodiversitat del planeta.
En
el nucli de la xerrada Roman va determinar alguns criteris que, des de l’ètica
cívica, de la igualtat i la justícia, ens permeten definir què és progrés. En
primer lloc, són aquells avenços que augmenten les quotes de llibertat i
d’autonomia. Una novetat és bona, si ens allibera de la ignorància i la
superstició. En segon lloc, el progrés ha de ser per a totes les persones,
sense que en quedi ningú exclòs. Si els avenços no inclouen la humanitat de tot
el globus no es pot considerar progrés. En tercer lloc, el progrés passa per
posar límits a l’explotació del planeta, ha de ser sostenible, i això ens
obliga a crear noves estructures polítiques que estiguin alçada d’aquests
reptes.
Per altra part, el proper divendres dia
14 de juny, el PEHOC ha programat la darrera xerrada del cicle convidant Xavier
Casals sota el títol de El populisme i el
futur de la política.
El divendres dia 12 d´abril Anton Costas , Catedràtic
d´Economia i President del la Fundació Cercle d´ Economia, va
analitzar els efectes de la desigualtat en la nostra societat en la
conferència Per què la desigualtat assassina la democràcia? El repte de
reconciliar economia , progrés social i democràcia corresponent al
cicle anual del PEHOC dedicat als principals reptes als quals s´enfronta la
societat.
Durant l´acte es va presentar el darrer llibre del
ponent , “El final del desconcierto”, en el qual Anton Costas fa una anàlisi de
les causes i els efectes de la crisi en la societat espanyola dels
darrers quaranta anys.
Costas va destacar que la desigualtat té una
dimensió que més va enllà de les exagerades diferències d´ingressos. La
desigualtat és un límit en les oportunitats de futur de les
persones que la pateixen així com un una restricció a l´accés
de bens essencials.
La desigualtat té un efecte corrosiu en la
societat i en la democràcia doncs actua com a dissolvent del nexe social
que cohesiona les societats.
Va exposar dades de la distribució mundial de la
renda , l´anomenat Elefant de Milanovic, en les quals s´apreciava
com en les darreres dècades mentre que la població mundial més pobra millorava la
seva economia un altre sector, la considerada classe mitja, empitjorava
de manera notable les condicions de vida. A la vegada el sector de renda més
alta , l´anomenat 1% més ric, era qui gaudia del major
benefici en la seva renda.
Les dades actuals de desigualtat
econòmica recorden les que patia Europa a començaments del Segle XX les
quals van conduir a una inestabilitat i tensió social i política de tràgiques
conseqüències.
Va invocar un dels pares del capitalisme Adam Smith
recordant que la cerca del benefici econòmic ha d´anar sempre en
paral·lel a una sòlida base moral que garanteixi que els guanys es reparteixen
i beneficien a tota la societat.
Va apuntar que ens trobem una vegada més en una
cruïlla històrica en la qual podem agafar dos camins per sortir d´una profunda
crisi social.
Una sortida en la qual les anomenades forces
benèfiques aconsegueixin refer un nou contracte social
inclusiu en el qual es pacti un repartiment més just i equilibrat de la
riquesa, com va passar durant els anomenats 30 Anys Gloriosos
(1950-1980) i l´altre , malauradament més habitual en la història, que siguin
les forces malèfiques, com va passar desprès de la Primera Guerra Mundial , que
mantenint la inestabilitat i el ressentiment provoquin una altra catàstrofe
mundial.
