Xerrada “El futur de la premsa en un món digital”

El futur de la premsa en un món digital

La periodista Neus Tomàs sub-directora de eldiario.es parlarà de la situació dels mitjans de comunicació en la conferència Els mitjans d´informació en la era digital.

Aquesta xerrada correspon a la conferència del mes de febrer del cicle Què esperem del Segle XXI , organitzat pel Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca, i es farà el proper divendres dia 8 de febrer a les 19h a la sala d´actes de l’Orfeó Olotí i serà presentada i moderada per la redactora de La Comarca d’Olot, Nuria Llop.

Resum de la xerrada “La medicina dret, consum i indústria”

Ple absolut a la xerrada del Dr. Antoni Sitges

El futur de la medicina va ser el tema de la conferència La medicina dret consum i indústria que el catedràtic de cirurgia de la UAB, Antoni Sitges Serra, va fer el divendres passat a l’Orfeó dins el cicle Què esperem del SXXI? organitzat pel PEHOC i que va omplir la sala de gom a gom.

Sitges va situar l’evolució del concepte de salut i de la mateixa medicina en el canvi històric del darrer segle, doncs va destacar que la ciència i el seu desenvolupament estan molt influenciats per l’entorn social i cultural en què es desenvolupen.

El canvi cultural i social dels darrers trenta anys, coincidint amb l’emergència del neoliberalisme com a ideologia dominant, l’individualisme i l’èmfasi de la tècnica sobre els valors morals o comunitaris han suposat l’emergència d’una utopia tecnològica que ha substituït la utopia social del llarg període de  la postguerra mundial on es va consolidar l’Estat del Benestar i el dret a la salut com a dret fonamental.

El mateix individualisme, l’obsessió pel culte al cos, la injustificada por a morir o emmalaltir quan a tot el món està augmentant l’esperança de vida, juntament amb la gran oportunitat de benefici que el consum sanitari pot donar a les potents empreses sanitàries, tant tecnològiques com farmacèutiques i d’assegurances estan augmentant de manera exagerada els recursos, tant públics com privats, dedicats a la salut. Les conseqüències negatives d’aquest   exagerat consum per una banda són el cost-oportunitat de dedicar aquests recursos a altres despeses públiques igualment necessàries i, per altra banda, a la iatrogènia i per tant un efecte negatiu per a la salut de la població que se sotmet a processos diagnòstics i terapèutics innecessaris.

 

Resum de la xerrada “La revolució de les dones en el segle XXI”

La quarta onada  feminista

Divendres passat, la catedràtica d’Antropologia de la URV, Dolors Comas d’Argemir, va abordar el paper de la dona en la societat en la conferència La revolució de les dones al SXXI, organitzada pel PEHOC. Catalina Sellas, presidenta d’Alba va ser la presentadora de l’acte.

Comas va argumentar que una democràcia que no garanteixi la igualtat de drets a la meitat de la seva població és una democracia imperfecta. Així, la revifalla de les reivindicacions feministes posen a debat quin ha de ser el paper dels homes en la societat del futur, quins són els mecanismes  per aconseguir una societat més democràtica i com poden influir aquests moviments reivindicatius en els poders legislatiu i judicial per consolidar, de manera definitiva, aquesta igualtat de drets entre gèneres.

Va analitzar tres esdeveniments del darrer any que han tingut una gran repercussió mediàtica: les massives manifestacions arreu del món del passat dia 8 de març; les protestes a moltes ciutats espanyoles quan es va conèixer la sentència del judici a la Manada, i la jornada reivindicativa del passat 25 de novembre contra la violència de gènere, totes en el context del moviment  #MeToo, que ha donat veu a nivell internacional a les víctimes de l’assetjament sexual.

Comas va definir tots aquests esdeveniments com la quarta onada feminista que, a la vegada que dóna més visibilitat al moviment per la igualtat de drets personals, socials i laborals de les dones, ha servit per despertar la consciència política de sectors de la població habitual i políticament poc actius. Va mencionar l’exemple de les recents eleccions als EEUU on moltes dones joves i de minories socials han entrat en la política institucional guanyant els tradicionals candidats representants de la població masculina, blanca i anglosaxona. Com a contrapartida ha despertat un sentiment de  por i greuge en un sector conservador de la societat que, amb l’argument de l’amenaça als valors del model de família tradicional, serveixen de recolzament de moviments polítics reaccionaris i xenòfobs com ha passat recentment a Brasil amb l’elecció de Bolsonaro i, anteriorment, als EE UU amb Donald Trump.

En el  torn de preguntes va insistir en la importància de polítiques socials de protecció a la família i la dependència així com igualar i fer obligatoris els permisos de paternitat per  millorar la situació de la dona en la nostra societat ja que totes aquestes cures són feina no reconeguda a les esquenes de les dones.

Xerrada “La revolució de les dones en el segle XXI”

Dolors Comas d’Argemir professora d’Antropologia de la Universitat Rovira i Virgili, parlarà de la situació actual i futura de la dona en la conferència “La revolució de les dones en el Segle XXI” que es farà aquest proper divendres, dia 14 de desembre, a les 7 de la tarda a l’Orfeó Olotí.

Aquesta xerrada, oberta a tothom, correspon a la segona conferència del cicle Què esperem del Segle XXI?, organitzat pel PEHOC, i serà presentat i moderat per Catalina Sellas, presidenta d’Alba, l’Associació de Dones de la Garrotxa.

Resum xerrada “Una societat sense models”

Amb la conferència Una societat sense models, catedràtica emèrita de sociologia,  Marina Subirats va inaugurar, divendres passat, el cicle Què esperem del Segle XXI. Interrogants del futur més immediat.

Subirats va destacar el fet que la nostra societat ha passat d’una cultura molt   tradicional, en què s’apreciava  l’experiència i amb una forta resistència als canvis, a una cultura en què, des de la revolució científica i tecnològica, no únicament s´ha perdut la por als canvis sinó que s’afavoreix qualsevol novetat sense valorar-ne  gaire la millora dels canvis.

Especialment  preocupant és el ràpid progrés tecnològic en un món que oblida cada cop més els valors ètics i morals, doncs fa que el benefici que aporta el progrés  tecnològic no reverteixi a la societat i es concentri cada cop més en mans d’uns pocs.

La pèrdua del contrapès que significava una classe obrera potent i amb una bona organització sindical i política fa que sigui més difícil donar resposta a la concentració mundial de poder econòmic i financer.

Aquesta cultura de canvi impregna tots els sectors de la societat, també les relacions familiars i personals.  L’esperit individualista, el desig, per damunt del compromís i la fidelitat  en  les relacions personals ha provocat un canvi en la família tradicional i un  model familiar més inestable.

Tots aquests canvis ens porten a una societat de la qual ens és molt difícil predir-ne el model.

L’única esperança és que des de la proximitat, el municipalisme, les noves formes de treball cooperatiu es vagi reconstruint un contrapoder que doni més protagonisme a     l’ètica i a la justícia en la política.

La propera conferència del cicle tindrà lloc el divendres 14 de desembre a l’Orfeó, amb la professora d’antropologia de la Universitat Rovira i Virgili, Dolors Comas d’Argemir  que parlarà de La revolució de les dones en el SXXI.

Resum de la taula rodona final de cicle

La Garrotxa del segle XXI a debat.

Divendres passat es va tancar el Cicle 7 Perspectives  més sobre Olot i la Garrotxa, organitzat pel PEHOC, amb una taula rodona moderada per Xevi Collell en la qual l’empresari Jaume Tané, el biòleg i naturalista Emili Bassols, Santi Reixach,alcalde de Vall de Bianya, i la professora Mita Castanyer van analitzar i debatre sobre les perspectives de futur de la nostra comarca. Els quatre ponents van estar d’acord en els trets més importants que han perfilat l´evolució econòmica i social de la Garrotxa en les darreres dècades.

La importància i diversitat de la indústria com a principal font de riquesa, el treball en xarxa  de les empreses i les institucions garrotxines, una alta qualitat de vida  en un entorn natural immillorable, bona cohesió social amb baixa taxa d’atur i una difícil comunicació viària que, no sense polèmica entre la població, ha millorat en les darreres dues dècades.

El repte per al segle actual és mantenir aquestes característiques positives en un món en canvi. El canvi climàtic amb la gestió del nostre entorn natural, la gestió de l’aigua, l’envelliment de la nostra comarca, com en moltes societats occidentals, el turisme com un factor econòmic emergent del qual també la nostra comarca en s’ha situat en el mapa català com un destí de turisme familiar i de proximitat són uns factors de preocupació que compartim amb comarques i societats del nostre entorn.

La dificultat d’accedir a l’habitatge, de lloguer o propietat, és un factor que dificulta l’arrelament de la població nouvinguda, una part important pateix unes dures condicions laborals que dificulten la seva integració, la fugida de talent, sobretot de les generacions joves que s’han format en centres acadèmics de fora de la nostra comarca , i no retornen quan finalitzen la seva formació, a la vegada que la manca de tècnics professionals per a les empreses garrotxines més dinàmiques són alguns dels trets diferencials de la comarca als quals caldria trobar solució.

Per al proper curs, el PEHOC ja prepara un nou cicle, aquest cop sobre els grans reptes mundials que ens planteja el segle XXI.