Jesús Gutiérrez – President del PEHOC

Acte al Casal Marià – Cèlia i Nicolàs

 El passat 10 d’abril, en un Casal Marià ple, l’exalcalde d’Elna, sr Nicolàs Garcia i la presidenta de l’associació de Damnificats de la Maternitat d’Elna (DAME), sra Cèlia Garcia van retornar la visita que l’Ajuntament d’Olot, les Aules de Cultura i el Patronat d’Estudis Històrics (PEHOC) havien fet a Elna el dia 23 de maig de l’any passat, el 2013.

La relació d’Olot amb Elna ve de llarg. Des de l’Institut Montsacopa cada curs, des de fa 6, els alumnes de 2n de batxillerat visiten la Vajol (monument a l’Exili i el coll de la Manrella), Argelers (camp de concentració), Cotlliure (castell dels reis i tomba d’Antonio Machado) i Elna (la Maternitat Suïssa). Hem sento molt satisfet dels resultats obtinguts ja que, en la meva doble condició de professor d’història a l’Institut i president del Patronat d’Estudis Històrics, considero que la divulgació i l’exercici d’empatia s’aconsegueixen d’una manera molt més intensa visitant els escenaris de la Història així,en majúscula. Aquesta valoració és compartida per la Teresa Danès i en Càndid Sempere: professora d’història, l’una, i de literatura, l’altre, que prepara uns textos i unes lectures per part dels mateixos alumnes que acaben de donar a la jornada l’ambientació adequada.

Cèlia Garcia

També els membres de les Aules de Cultura (ACUGA) van fer la visita (el maig del 2012) organitzada a la Maternitat d’Elna i al monument a l’Exili de la Vajol. Tot plegat un gran treball de reconeixement a les feines i l’esforç per la dignificació d’alguns escenaris que van viure la tragèdia dels darrers dies de la Guerra Civil espanyola en els centenars de milers de persones obligades a marxar lluny de casa seva, Pirineus enllà.

Precisament, des de les Aules de Cultura (què gran és la tasca del seu president, l’Isidre Charles!) i del PEHOC va sortir la iniciativa de demanar l’Ajuntament d’Olot que se sumés a la demanda d’incorporar la Maternitat Suïssa d’Elna en els espais de Memòria Històrica que impulsava la Generalitat de Catalunya i que, de ben segur, agrairien les persones que treballaven a Elna per a l’adequació d’aquell espai. La moció va ser aprovada per unanimitat el juliol del 2012 i Olot ha estat un dels capdavanters en la defensa d’aquell espai tan emblemàtic de la dignitat, la generositat i la bondat humanes.

El dia 10 d’abril, doncs, van ser acollits i presentats per l’alcalde d’Olot, sr Josep M. Corominas, que en tot moment va manifestar la seva emoció per la visita a Elna i la seva satisfacció per a poder rebre el que fins fa dues setmanes havia estat el seu alcalde i a una de les persones nascudes en la casa de la Maternitat.

En Nicolàs Garcia va explicar el procés de recuperació de l’edifici. Un chateau de les afores d’Elna, que el 1939 va servir per a que la infermera voluntària Elisabeth Eidenbenz, sota la protecció de la Creu Roja Suïssa (que a partir del 1944 es desentendrà de tot plegat), acollís a centenars de mares republicanes, tancades en els camps de concentració i que havent parit o a punt de donar a llum als seus bebès es trobaven tancades en uns camps sense les més mínimes condicions humanes, ni sanitàries ni higièniques. La tasca humanitària de la senyorita Isabel, com l’anomenava la sra Cèlia Garcia, una nena nascuda a la casa de la Maternitat, va ser ingent, immensa. La lluita pels drets de les dones, per a poder garantir unes mínimes condicions per als nascuts, en contra de les circumstàncies i d’unes autoritats franceses col•laboracionistes, contràries a qualsevol ajut humanitari per a uns republicans tractats com a delinqüents i d’uns gendarmes i de les SS nazis que perseguien famílies gitanes i jueves que fugien de la mort segura, van convertir l’Elisabeth Eidenbenz en un autèntic àngel protector per a prop de les 600 criatures nascudes en aquella casa en unes condicions, ja ha estat dit abans, impensables per l’entorn i pels anys en que es van produir. La presència, encara que sigui en forma de memòria, de l’Elisabeth i la seva actuació increïble fan d’aquella casa, la Maternitat, un espai d’una gran càrrega emocional.

La casa va quedar abandonada el 1944, quan les autoritats alemanyes van decidir tancar la Maternitat, i va caure en la més desoladora ruïna fins que a principis dels anys noranta del passat segle, Mn Charpentier va comprar-la per a convertir-la en la seva residència. La seva sorpresa va ser majúscula quan pocs anys després va rebre la visita d’un ancià que l’informava que ell havia nascut en aquella casa i que més de 500 nens més, com ell, l’acompanyaven.

De la mà d’ells dos i de la tossuderia d’en Nicolàs Garcia, alcalde d’Elna, van localitzar l’Elisabet, que encara vivia a Zurich.

En un gran exercici de memòria històrica van aconseguir reconstruir la història de la casa, de l’Elisabeth i de la Maternitat d’Elna.

L’edifici va ser, finalment, adquirit per l’Ajuntament el 2005, que el va arranjar per a que pogués ser visitat. Les obres d’adequació han durat fins el 2013 i, en l’actualitat, l’edifici forma part del patrimoni de Memòria de l’Estat Francès.

L’Elisabet Eidenbenz, morta el 2012, encara va poder rebre la Medalla dels Justos entre les Nacions (condecoració de l’Estat d’Israel) el 2002, la Creu de l’Ordre de la Solidaritat (de l’Estat Espanyol), el 2006, la Creu de Sant Jordi (de la Generalitat) el 2006 i la Legió d’Honor (del govern francès) el 2007.

El proper mes de juliol, el Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca anuncia que organitzarà una visita a aquests mateixos escenaris per a tots aquells que estiguin interessats, siguin membres o no del Patronat. Una visita que encara subratllarà més els llaços de solidaritat entre dues ciutats que, a una gaire bé mateixa distància de la línia artificial de la frontera, van viure la fugida i retirada, en el cas d’Olot, i l’acollida i l’esperança en la condició humana, en el cas d’Elna. Dues ciutats que encara tenen molt camí per a recórrer i que des de les institucions públiques (Ajuntament i Institut Montsacopa) i privades (Aules de Cultura i Patronat d’Estudis Històrics) volen fer extensiu a tots aquells col•lectius que tenen la mateixa sensibilitat i necessitat per al coneixement.

Les Aules de Cultura i el Patronat d’Estudis (PEHOC) dipositaran a la Biblioteca Marian Vayreda d’Olot el llibre de Tristan Castanier Elisabeth Eidenbenz i la Maternitat d’Elna, 1939-1944. Dones en exili, mares dels camps que els nostres admirats visitants van lliurar a l’alcalde d’Olot quan va acabar l’acte i que estarà a la disposició de tots aquells que estiguin interessats en ampliar els continguts sobre aquest aspecte.