Resum de la xerrada “Cinema, literatura i guerra”

L’olotí Ramon Girona Duran, professor del Departament d’Humanitats de la UdG va parlar del Cinema i la Primera Guerra Mundial el divendres passat a l’Orfeó dins el cicle organitzat pel PEHOC sobre la Gran Guerra.

En una documentada exposició, en què va intercalar fragments de pel·lícules i documentals realitzats durant el conflicte, va remarcar la importància del cinema, mitjà d’expressió molt jove en aquells moments, i de la fotografia en el que va qualificar com la primera guerra mediatitzada de la història.

RamonGirona

Ramon Girona

El cinema s’utilitzà com a eina de propaganda per part dels països en guerra així com també pels moviments pacifistes. Els rudimentaris mitjans tècnics cinematogràfics, càmeres manuals pesades i difícils de moure van dificultar la filmació d’imatges al front, per la qual cosa es va documentar més la vida a la rereguarda i les conseqüències de les batalles.

El conferenciant va dividir la producció fílmica relacionada amb el conflicte en tres etapes, amb característiques diferencials i en va projectar diverses i interessants mostres al públic assistent:

El període anterior a la guerra en què van destacar les pel·lícules de ficció nord-americanes amb un caire pacifista i aïllacionista, reflex del sentiment polític i social del país, amb freqüents evocacions religioses i bíbliques.

Durant la guerra, les nacions en lluita, especialment Gran Bretanya, Alemanya i França van produir, sobretot, documentals i noticiaris amb finalitat propagandística, tant per als països en guerra com per influir en l’opinió pública neutral.

A destacats directors nord-americans com David W Griffith els van encarregar pel·lícules de ficció com ajut a aquesta propaganda, gènere cinematogràfic que amb l’entrada en guerra dels Estats Units va passar a ser el més important fins al final de la guerra i en l’etapa posterior.

En la postguerra, igual que altres mitjans d’expressió com la literatura i la pintura, la producció cinematogràfica va reflectir sobretot la devastació econòmica i humana del llarg conflicte amb missatges antibel·licistes i crítics amb el militarisme, tendència que en alguns països com Alemanya va durar fins a l’arribada del nacionalsocialisme al poder en la dècada dels anys trenta.

La propera conferència del cicle està programada per al dia 9 de maig en la qual el professor Anton Costas, actual president del Cercle d’Economia, parlarà de les repercussions econòmiques de la Gran Guerra.