El passat divendres, dia 10 de febrer, es va celebrar, a l´Orfeó, amb l’aforament complet, la quarta conferència del cicle Reptes del Segle XXI, organitzat pel Patronat Estudis Històrics Olot i Comarca, que amb el títol ELS REPTES DE LES SOCIETATS MULTICULTURALS:  Multiculturalisme o interculturalisme? Immigració. Els populismes excloents, va pronunciar el professor i historiador Xavier Casals.

El professor Casals va exposar que els nous populismes  sorgeixen  en societats multiculturals on conviuen, sense relacionar-se ni barrejar-se, diverses cultures. No podem considerar aquests moviments polítics com a racistes ja que no reivindiquen la superioritat  racial o cultural sinó la diferència entre aquestes cultures, diferència que s´ha de mantenir evitant la barreja cultural.

Va fer un ampli i documentat repàs, amb abundant iconografia de cartells electorals,  dels principals moviments populistes o d´extrema dreta que han aparegut en els darrers vint anys a Europa, i a la seva participació electoral, en què han arribat a tenir importants suports, amb xifres properes al 25-30% de l’electorat en algunes regions europees.

El creixement d’aquests moviments es basa en la difusió de falsos i senzills estereotips, de fàcil arrelament entre la població, amb els quals s’idealitza allò que és propi i s´estigmatitza l´estranger. Missatges  de fàcil acceptació per la ciutadania  en moments de frustració i d’insatisfacció general davant la de crisi econòmica.

Als  anys 80 del segle XX, alguns partits als països escandinaus i el Front Nacional a França, van associar problemes que patia la societat,  com ara la inseguretat i la precarietat  de molts serveis públics, a la immigració i van ampliar-ho amb queixes per  la càrrega fiscal – “impostos confiscatoris”- així com  una crítica sistemàtica de la política tradicional. Posteriorment, coincidint amb els atemptats de l´onze de setembre als EEUU es va afegir  al  missatge la islamofòbia ,  associant  l´Islam a perills terroristes i a l’amenaça a la llibertat  cultural i sexual europees.

A diferència dels partits d´extrema dreta tradicional, aquesta nova dreta populista no reivindica règims autoritaris ni dictatorials, tot i la crítica constant als partits polítics tradicionals i a la seva forma institucional de fer política. Reivindiquen mecanismes de participació ciutadana i de democràcia directa, com referèndums i consultes populars, per tal d’influir en les decisions polítiques.

Una altra característica dels nous populismes és la posició antiglobalitzadora, coincidint amb molts moviments d´esquerra, i contrària a la política intervencionista de la Unió Europea. Coherents amb el lema “ primer els de casa”, reivindiquen un paper de les nacions i els estats davant dels organismes multilaterals i internacionals.

Els moviments populistes no poden ser considerants, doncs, un fenomen recorrent, una tornada a les formes antigues de fer política sinó uns moviments emergents que ens indiquen quin pot ser el futur immediat, amb un contacte més estret dels representants polítics  amb els ciutadans i maneres de participació popular en les decisions.

Casals va fer una referència a la situació d´aquest moviment a Catalunya, on el partit Plataforma per Catalunya,  a diferència d´altres moviments de semblant ideologia a la resta d´Espanya, té una important presència en molts ajuntaments i un resultat gens menyspreable en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya.

Va  considerar, també, que la important fragmentació electoral de la política catalana,
amb molts partits que fan difícil adoptar acords d´abast estructural,  la permanent actitud de queixa i reivindicació, mai satisfetes, que produeixen entre un sector de la població un sentiment de frustració i la pèrdua de legitimitat i recolzament de la política tradicional fan que emergeixin fenòmens alternatius com els nous populismes, les CUP o el moviment dels indignats.

Entre les diverses propostes que va considerar per fer front a aquests moviments populistes, va descartar la seva prohibició apuntant que l’única opció és la de debatre
i desmentir totes les falses informacions que  difonen, així com fer actuacions per contrarestar la pèrdua de legitimitat política institucional. Va citar el polític francès Laurent Fabius que va dir que aquets partits fan les preguntes correctes però donen  respostes desencertades i va afirmar que la davallada electoral d’aquests grups  acostuma a començar quan assumeixen responsabilitats de govern i han de proposar solucions.