El passat divendres es va celebrar a l‘Orfeó Popular Olotí la conferència corresponent al mes de març del cicle organitzat pel PEHOC, Reptes d’un món global :del món bipolar al món multipolar, essent el conferenciant Anton Costas, Catedràtic de Política Econòmica de la UB.
El Dr. Costas va definir la globalització com un canvi de la noció de distància i temps fruit dels avenços tecnològics i comunicacionals la qual cosa ha modificat, per sempre, la vida diària de milions de persones arreu del món.
El món bipolar, que va néixer després de la segona guerra mundial, especialment arran de la Crisi del Canal de Suez, que va donar protagonisme al paper internacional dels EEUU en detriment de les tradicionals potencies europees, França i Regne Unit, va durar fins els anys noranta amb l’implosió de l’Unió Soviètica .Un període transitori de falsa i curta hegemonia nord-americana va donar pas l’aparició de noves potencies econòmiques i demogràfiques emergents com Brasil, India i sobre tot la Xina.
L’emergència de Xina com a indiscutible potència econòmica fa pensar que esdevindrà en un futur una potència militar, com ha passat en altres casos a la història, per garantir els seus interessos econòmics i l’abastiment de matèries primeres necessàries pel seu creixement.
Una de les característiques més importants del món multipolar es la gran inestabilitat política i econòmica que ha portat a l’aparentment immutable panorama del món de la guerra freda.
L’emergència de noves potencies econòmiques, en alguns casos fins poques dècades abans, colònies d’estats occidentals, l’existència d’un món globalitzat, i la preponderància del món financer i econòmic sobre el polític han tingut importants repercussions sobre la vida dels ciutadans occidentals. Canvis culturals, de valors tradicionals i de la mateixa noció de família, reptes mediambientals i demogràfics, amenaces pels estats de benestar i fins i tot per la mateixa noció de democràcia .
La enorme creació de riquesa que van suposar els avenços tecnològics i científics des de finals dels segle XIX van afavorir l’expansió del mercat a nivell mundial que acompanyat de les polítiques redistributives posteriors a la segona guerra mundial van provocar la major etapa de benestar coneguda a la història i l’aparició de les classes mitjanes als països occidentals.
Aquesta tendència es va trencar als anys setanta primer amb la crisi del petroli com a resposta dels països àrabs a la Guerra del Yom-kippur i posteriorment per polítiques des-reguladores de les finances internacionals que van fer que el tradicional paper d’intermediació de la banca donés pas a una activitat especulativa i sense control polític del mercat i les finances. El resultat va ser la bombolla de crèdit, moltes vegades insolvent, que va posar en risc i en fallida molts bancs i entitats financeres que han hagut de ser rescatades amb diner púbic i han portat a l’actual greu i llarga crisi econòmica i financera sobre tot a Occident.
La sortida d’aquesta hauria de passar per tornar a donar prioritat a la política sobre el món financer i econòmic, tornar a regular els mercats i les finances.
La dificultat estarà en intentar combinar la sobirania nacional dels estats, la democràcia, com a mitja de participació ciutadana en les decisions polítiques i els forts interessos financers i comercials del món hiperglobalitzat.
La propera conferència del cicle la farà el dia 13 d’abril el periodista Martí Anglada que parlarà del paper d’Europa davant els reptes actuals.