Quan es tracta la immigració sovint la por hi juga molt perquè vivim en una societat amb moltes incerteses, va afirmar Francesc Mateu, metge i exdirector d’Oxfam Intermón a Catalunya. L’expert en cooperació va fer una xerrada el passat divendres 28 de Febrer dins el cicle Nous reptes del SXXI organitzat pel PEHOC.

La xerrada va ser presentada per Laila El Gamouchi, regidora de l’Ajuntament d’Olot.

Mateu va donar les dades que a Europa han arribat uns 18.000 migrants des de 2015, sobretot procedents de països africans, Síria, Iraq i Afganistan. La majoria venen de països en conflicte. Però el gruix de les migracions arriba a als mateixos països d’Àfrica o Àsia.

Una de les dificultats alhora d’afrontar aquesta crisi migratòria és el Tractat de Dublín, que estableix que s’ha de demanar refugi en el primer país que es trepitja. Com que la majoria d’immigrants arriben a Grècia, els altres estats no intervenen i la Unió Europea  aprova la situació.

En relació al problema a la frontera del sud d’Espanya. Va recordar que mentre els mitjans parlen d’invasió, no entren més del 6% de persones en demanda de refugi, mentre que el flux principal arriba a Barajas amb unes altres condicions.

També va explicar que la cooperació ha deixat de ser pensada des del concepte de generositat per passar a ser pensat des de la justícia. Per aquesta raó l’objectiu de la cooperació és afrontar les causes del problema revertint les desigualtats de classe, de gènere, o de poder. Per exemple, cal treballar per resoldre les desigualtats d’oportunitats de les persones immigrants. Va concloure que més enllà de les lògiques geopolítiques o econòmiques, estem parlant de persones humanes a les quals cal retornar la dignitat i que si, des de la nostra posició no els ajudem, també la perdem nosaltres.

La renda bàsica, una proposta republicana

El passat divendres Daniel Raventós, professor d’Economia de la UB i un dels primers economistes en que han estudiat la possibilitat d´implantar una renda bàsica universal va exposar la seva proposta en la conferència “Racionalitat i justícia de la renda bàsica incondicional” corresponent al cicle “Nous reptes del SXXI (II)” organitzat pel PEHOC.

Raventós va definir la renda bàsica que ell proposa com una assignació monetària pública incondicional per a tota la població.

Aquesta proposta, que inicialment era defensada només des de l´esquerra política i econòmica , està en el programa de moltes organitzacions empresarials i acadèmics lliberals, tot i que amb diferències importants.

L´impacte de la tecnologia sobre el món del treball i el creixent nombre de treballadors pobres són alguns dels criteris que han fet que aquesta proposta passi de ser considerada una utopia a una alternativa política.

El grup de treball del professor Raventós va fer un estudi econòmic que permetria una renda universal de 700 euros mensuals per a tota la població del Regne d’Espanya estalviant els diversos ajuts lligats a condicions de necessitat i els costos administratius de la gestió d´aquests subsidis amb un augment del IRPF sense necessitat de tocar cap prestació de l´actual Estat del Benestar.

Va qualificar la renda bàsica com una mesura republicana que a més de justa afavoreix la llibertat de la ciutadania d’acord amb el principi de “Ningú és veritablement lliure si no garantida la seva existència material”.