Durant els dies 9, 10 i 11 del juliol passat es va realitzar, a Olot, el curs d’estiu “Catalunya dins la Guerra de Successió Hispànica (1702-1714)”, organitzat pel Patronat d’Estudis d’Olot i Comarca i la Fundació d’Estudis Superiors d’Olot, que comptà també amb la col·laboració de l’Arxiu Comarcal. El curs estava acreditat per la UdG i reconegut pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat. Es van inscriure 21 persones.
El curs també formava part dels actes programats, a tot Catalunya, amb motiu del Tri-Centenari dels fets de 1714. Gràcies a aquesta activitat i a d’altres realitzades en els mesos anteriors, la ciutat d’Olot i la Garrotxa han fet acte de presència, d’una manera molt digna, en el conjunt d’actuacions commemoratives dels fets de la Guerra de Successió.
El curs va quedar estructurat formalment en tres sessions matinals, amb dues ponències cadascuna, i amb dues sessions de tarda obertes al públic en general.
Professorat i alumnes del curs
Xavier Torres, cap del departament d’Història Moderna de la UdG, obrí les sessions del curs, el dia 9 de juliol, amb la ponència “De la Guerra dels Segadors (1640-1659) a la Guerra de Successió (1705-1714): canvis i continuïtats”. El ponent inicià la seva intervenció marcant distàncies amb la convicció mostrada, al seu moment, per Ferran Soldevila en el sentit que el compromís de Casp de principis del segle XV duia, inevitablement, als conflictes dels segles XVII i XVIII. Sí que considerà, en canvi, que la conjuntura internacional representada, respectivament, per la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648) i per la Guerra de Successió (1702-1714) va ser decisiva a l’hora de produir l’enfrontament entre Catalunya i la monarquia hispànica, atès que les elits catalanes hi veieren sengles oportunitats per dur a terme els seus programes. Aquestes elits no eren exactament les mateixes el 1640, petita aristocràcia pirinenca i església, que el 1705, burgesia i propietaris agrícoles vigatans. Torres considerà també l’efecte dels factors imprevistos i els concretà en la revolta pagesa de 1640,d’una magnitud del tot imprevista i que desbordà per complet les elits d’un bàndol i d’un altre. Pel que fa a la “guerra d’idees”, el ponent va considerar que el 1640 es produïren novetats, però no pas innovacions entorn del concepte de “guerra justa” davant els abusos i incompliments de la monarquia. En canvi, al 1705, hom pot trobar la llavor d’un res-publicanisme, o, si volem, “republicanisme monàrquic”, relacionat amb la figura de Carles III d’Àustria, molt més enllà dels plantejaments de 1640. Com no podia ser d’una altra manera, la ponència inaugural fou seguida d’un col·loqui ben animat entre els assistents i el ponent.
Després d’un descans breu, Àngel Casals, professor del Departament d’Història Moderna de la UB, desenvolupà la ponència “L’aposta catalana per l’arxiduc Carles”. El ponent explicà, fil per randa, quins foren els motius econòmics i polítics que portaren les elits i institucions del país a abandonar el bàndol de Felip de Borbó i a integrar-se en la Gran Aliança austriacista a partir de 1705. Entre aquests motius cal destacar, per una banda, la pressió exercida pels Estats de l’Aliança, i, per l’altra, la maldestra i provocadora política repressiva que van desenvolupar els virreis de Catalunya nomenats per Felip de Borbó.
Les activitats del primer dia de curs es tancaren amb la taula rodona “La importància de la novel.la històrica en la divulgació de la Guerra de Successió”, oberta al públic, que se celebrà al vespre al Casal Marià i que permeté gaudir de la presència dels novel·listes Albert Sánchez-Piñol (“Victus”) i David de Montserrat (“Lliures o morts”) que obsequiaren el públic, durant dues hores, amb un debat ben viu pel que fa a les seves obres i personatges principals, així com respecte al moment tan especial que està vivint el Principat.
Taula rodona “La importància de la novel.la històrica en la divulgació de la Guerra de Successió”,amb Albert Sánchez-Piñol i David de Montserrat
La jornada del dia 10 de juliol s’obrí amb la intervenció d’Agustí Alcoberro, director del Museu d’Història de Catalunya. Alcoberro dissertà sobre “Catalunya en una guerra d’abast mundial. Els tractats d’Utrecht i l’evacuació aliada del Principat”. La seva intervenció recordà el marc mundial de la Guerra de Successió Hispànica i també les dues entrades infructuoses de les tropes aliades a Madrid (1706 i 1710). Explicà després la importància de la derrota austriacista d’Almansa (1707),que significà l’ocupació borbònica d’Aragó i de València, així com l’eliminació dels seus furs i institucions. L’evolució de les circumstàncies i acords internacionals en sentit contrari a les aspiracions de l’austracisme català i l’abandó de Catalunya per les tropes aliades deixaren, el juliol de 1713, el Principat davant el dilema de claudicar davant els exèrcits de les Dues Corones borbòniques, o bé continuar la lluita.
Just aquest moment va ser el que va reprendre, després del descans habitual, Valentí Gual, professor del departament d’Història Moderna de la UB, amb la seva ponència “La resistència a ultrança i el final de la guerra a Catalunya”. El ponent explicà com i per què la Junta de Braços del Principat prengué la decisió d’emprendre la “resistència a ultrança”. Lluny de presentar la resistència com un fet exclusivament heroic, Gual va saber transmetre la complexitat del període 1713-1714, sense estalviar l’exposició dels errors comesos pel bàndol resistent. Molt interessant, per a arribar a entendre aquesta complexitat i l’existència i comportament dels grups patriotes i dels grups botiflers, fou la lectura que va fer de fragments de l’estudi de Núria Sales “Els botiflers (1705-1714)”.
El vespre del dia 10, a la seu de l’Arxiu Comarcal, es va dur a terme la presentació de l’exposició “L’intent d’anorrear un poble (….1714-1725…)”, propietat del Memorial 1714, centrada en la repressió borbònica durant i després de la guerra, i que s’estarà a Olot fins el 10 d’octubre d’enguany. La presentació, que serví per a enllaçar amb la primera ponència de la jornada següent i per preparar-la, va anar a càrrec de Jordi Miravet, president del Memorial 1714, i de Josep Catà, historiador i director del curs.
Presentació exposició L’INTENT D’ANORREAR UN POBLE
La jornada de l’11 de juliol, darrer dia del curs, s’obrí amb la intervenció de Josep Catà entorn del tema “La repressió borbònica a partir de 1714 i les seves conseqüències”. El ponent va fer un breu resum introductori on posà de relleu que la llosa repressora era previsible i estava programada en les seves línies generals. També destacà que la catalanofòbia introduïda per elements de l’entorn de la Cort hispànica en el primer terç del segle XVII fou un fonament ideològic important a l’hora d’aplicar el programa repressor. Catà enumerà els instruments que s’aplicaren en la finalitat repressora, que, insistí, tenia el seu objectiu principal en l’oblit del passat sobirà català. Al final de la seva intervenció va deixar clar que aquell objectiu havia resultat un fracàs evident. En seguí un col·loqui ben animat.
Miquel Puig va cloure les ponències del curs amb el seu resum “La Guerra de Successió a Olot i comarca”, que serví, entre d’altres coses perquè els assistents copsessin la magnitud del cost econòmic que representà la guerra per a la població i les municipalitats garrotxines de l’època. Fou molt interessant, així mateix, la seva presentació de les nissagues austriacistes i filipistes a la comarca. Aquest punt ajudà, i molt, a comprendre fins a quin punt de fidelitats n’hi havia de tots colors i adaptades, també, a totes les situacions conjunturals possibles. Fem constar que la informació, detallada i rigorosa, que Puig va exposar es pot trobar a la seva obra “Causa comuna”, editada recentment.
La regidora Núria Fité va clausurar de manera oficial el curs, tot felicitant-se per la col·laboració del PEHOC i d’Olot en els actes del Tri-centenari i exposant el seu desig que l’experiència dels cursos d’estiu entorn els fets històrics tingui continuïtat en el futur.
Josep Catà i Tur (PEHOC)