El passat divendres, 11 de gener, en una sala plena de gom a gom, Joaquim Coello, enginyer naval, expresident del Port de Barcelona, entre d’altres activitats i actual president de l´empresa Applus, amb una dilatada experiència en el món empresarial i de gestió va parlar dels criteris en la planificació i construcció d’infraestructures a Espanya en els darrers anys. La conferència forma part del cicle organitzat pel PEHOC, EURAM, Òmnium, Estelada 2014 i la Cambra de Comerç de Girona, el president de la qual, Domènec Espadalé, va fer la presentació de l´acte.
Coello va iniciar la seva exposició manifestant que sempre s´ha de demanar la millora de les infraestructures, ja que si es fan amb criteris de necessitat i oportunitat són una eina fonamental de progrés.
Un dels principals criteris per decidir una inversió pública, especialment en el cas de les inversions en infraestructures, és el criteri de cost d’oportunitat, és a dir, quines altres inversions es deixen de fer i quins rendiments futurs produirà aquesta despesa pública?
Les inversions en infraestructures de comunicació haurien de tenir com a principal finalitat comunicar les zones més dinàmiques i de major activitat econòmica amb els seus centres preferents de consum i de mercat per tal de mantenir i millorar la seva competitivitat davant d´altres països. El problema apareix quan les decisions es prenen per criteris de rendibilitat electoral o polítics, com ha estat el cas del desenvolupament de la xarxa ferroviària i de carreteres a Espanya, ja des del segle XIX .
Així, el mapa radial en les infraestructures de comunicació a Espanya, que es va iniciar l’any 1885 amb la Ley General Ferroviaria del govern del general O’Donnell, tenia per objectiu polític afavorir la comunicació de totes les capitals de província espanyoles amb Madrid, criteri que es va mantenir, posteriorment, amb la xarxa de carreteres nacionals, en lloc d´afavorir la comunicació entre les zones més dinàmiques d´Espanya. Va guanyar l´objectiu polític i militar sobre la millora de la incipient industrialització del país.
Segons Coello, ja en l’època de l´Imperi Romà es van establir com a principals vies de comunicació a la península els eixos del litoral mediterrani i de la vall de l’Ebre, zones més poblades i de major riquesa. Aquest criteri en la planificació de les comunicacions a Espanya no va ser recuperat fins a 20 segles més tard, quan, amb el Pla d’Estabilització i com a imposició del Banc Mundial, es va començar a construir la xarxa d’autopistes de peatge espanyola. Igualment, va destacar que aquesta manca de criteris de rendibilitat econòmica també s’havia produït en la gestió de les estructures aeroportuàries, amb altes inversions en les ampliacions dels aeroports de Madrid i Barcelona, i en la construcció d’aeroports a moltes capitals de província que actualment són infrautilitzats i difícilment recuperaran la inversió realitzada.
Es va assenyalar com a principal causa d’aquesta manca d’eficiència l’absència de planificació des del Ministeri de Foment. Només en l´etapa de Josep Borrell com a ministre va existir una Secretaria d´Estat de Planificació. També va assenyalar una altra causa de la poca eficàcia la gestió centralitzada de les infraestructures, posant exemples nefastos com els casos de Renfe i AENA, per contrast amb la gestió mixta dels ports. En aquest sentit, va fer especialment referència a l’entitat gestora del Port de Barcelona, de la qual en va ser, durant anys, el màxim responsable, en la qual participen el govern central, la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i entitats privades com la Cambra de Comerç. La gestió més propera al territori augmenta el coneixement i ajuda a què la presa de decisions sigui més racional i, a la llarga, més beneficiosa des del punt de vista econòmic i social.
En el debat Coello va abordar diverses qüestions relacionades amb la gestió pública general i el futur polític català immediat. Va exposar la debilitat del sistema electoral i polític espanyol com una de les causes que han impedit fer front amb criteris de racionalitat i eficiència a les demandes populistes i les pressions dels grups econòmics i financers que han estat una de les causes principals de la nefasta i costosa política d’infraestructures dels darrers anys. Davant la situació política catalana va manifestar com una mancança important de la nostra societat la tradicional manca del sentit d’estat, posat de manifest en el resultat de les darreres eleccions al Parlament i es va mostrar partidari de trobar un ampli consens social i polític al voltant de temes com una Hisenda pròpia catalana i una millora en el sistema de finançament davant de postures més radicals que no serien tan majoritàries.
La propera conferència del cicle serà el dia 8 de febrer, a les 7 de la tarda, al mateix Orfeó. El ponent serà el periodista Francesc Valls, subdirector del diari El País, que parlarà de la possible (encara?) entesa Catalunya – Espanya.