El passat divendres, en una sala de l’Orfeó pràcticament plena, es va realitzar la cinquena conferència del cicle Catalunya i els reptes del Segle XXI organitzat pel PEHOC, Cercle Euram Garrotxa , Camara de Comerç de Girona, Estelada 2014 i Òmnium Cultural que amb el títol Catalunya, en els diferents supòsits, pot pagar el manteniment de l´Estat del Benestar? El ponent, en aquesta ocasió, va ser el Catedràtic d´Economia i Hisenda Pública de la Universitat Pompeu Fabra Guillem López Casasnovas.
El conferenciant va iniciar la seva exposició explicant que el dèficit fiscal era de manera clara i inapel•lable una forma de dèficit social i que no es podia separar la sostenibilitat i la solvència de l´Estat del Benestar de les condicions econòmiques i financeres que han de fer possible el creixement de l´economia del país.
Va analitzar el dèficit de la situació financera actual de la Generalitat de Catalunya, acumulat a les darreres legislatures, i que no ha estat possible controlar malgrat les importants retallades en la despesa pública, afirmant que fa insostenible, a mig termini, la viabilitat econòmica de la Generalitat si no es redueix el dèficit fiscal que en el darrer exercici fiscal va quantificar en 10.000 milions d´€, la qual cosa ha obligat a tancar el pressupost de l´any 2012 amb un dèficit de 4000 milions d´€, un 2% del PIB de Catalunya (200.000 milions d´euros).
Les previsions per l´any actual són encara més negatives degut a la persistent caiguda en els ingressos ordinaris, degut a l´empitjorament de la situació econòmica, i dels extraordinaris (concessions i privatitzacions d´empreses i venda d’edificis públics) i l´augment de les despeses, especialment per interessos del deute i el pagament diferit d´inversions realitzades, que obliga a unes noves retallades de gairebé 4000 milions d´€, especialment de despesa social. Va vaticinar, doncs, que era una situació absolutament impossible d’assolir.
CLIQUEU PER VEURE LA PRESENTACIÓ QUE VA COMPLEMENTAR LA XERRADA
Va exposar un seguit de raons, raons d´un desengany, per les quals havia perdut en els darrers anys la fe en un sistema de finançament autonòmic que, tot i néixer com un sistema fiscal federal asimètric, incompleix les normes bàsiques de funcionament d´aquet model.
Va acusar el desenvolupament del model autonòmic pactat a la transició i recollit a la Constitució d´estar basat en ” la ignorància, la mal fiança i la maledicència“ ja que no reconeix la solidaritat i l´esforç de les autonomies més riques i dinàmiques, transferint recursos a les menys desenvolupades. Recursos que no han estat aprofitats per incentivar mesures de desenvolupament del sector privat, que és qui crea riquesa, si no per mantenir estructures clientelars que han afavorit els sectors propers als poders locals en lloc d´estimular al sector de la societat més desafavorit que és a qui hauria d´anar prioritàriament la despesa social.
L´administració central ha considerat sempre que els diners que paguen els ciutadans catalans són diners dels espanyols i no dels catalans per la qual cosa no considera que qui més aporta al fons comú no pot patir l’actual espoli econòmic. Considerat així, la solidaritat no és un acte voluntari i tampoc no sabem què es fa ni el destí d´aquets diners en els territoris de menys renda, que són els més beneficiats. No passa el mateix amb les transferències europees cap els estats receptors de fons de solidaritat, on a més de controlar la seva utilització, si aquesta no es l´acordada, es pot fins i tot demanar el seu rescabalament.
En front de l’actual situació insostenible i la manca de trobar un acord polític va finalitzar, de manera rotunda, afirmant que la decisió està avui només a les mans dels catalans.
Durant el torn de preguntes es va reconèixer que aquesta situació d´espoli fiscal no es remuntava únicament al període democràtic actual, però mentre que durant la etapa autàrquica (franquista) les balances comercials compensaven el dèficit fiscal amb la liberalització i internacionalització del comerç. Durant la transició la por al colpisme i l´actitud complaent dels representants polítics catalans a Madrid ha estat un fre per abordar, de manera seriosa, aquesta situació. Va diferenciar totalment la situació del País Basc, on la constitució reconeix una relació gairebé confederal, amb la qual cosa, en López Casasnovas va afirmar que no era esperable una major contribució del País Basc a un nou sistema de finançament més equitatiu. Tampoc no va considerar plausible un concert similar al basc per a Catalunya.
La conferència corresponent al mes de març, que va ser ajornada es farà el proper dia 26 d´abril a les 19h a l´Orfeó, amb el periodista i escriptor Antoni Puiverd, que parlarà del Plet Catalunya-Espanya en el context de la crisi.