Resum de la xerrada d’Antoni Puigverd

Antoni Puigverd posa una mica d’aigua al vi de la futura independència.

El divendres passat l’escriptor i periodista Antoni Puigverd va pronunciar la conferència El plet Catalunya Espanya en el context de la crisi, la sisena conferència del cicle Catalunya i els reptes del segle XXI que organitza el PEHOC, EURAM, Estelada 2014, Òmnium i la Cambra Comerç.

Puigverd va iniciar l’exposició manifestant una visió gens optimista de l’actual i futura relació entre Catalunya i Espanya donat el tensionat clima polític i mediàtic entre Madrid i Barcelona.

PuigverdVa situar l’inici d’aquesta creixent tibantor en el canvi de la cultura política de consens que es remuntava a la transició i que va coincidir amb l’arribada d’Aznar al govern. Va dir que Aznar era el polític espanyol més important dels darrers decenis en tant que va aconseguir construir una situació d’hegemonia política, concretada en un control dels aparells de poder- polític, financer, mediàtic – i en la consolidació entre una part majoritària de la ciutadania d’una “ idea” moral i ètica. Aquesta hegemonia es va desenvolupar fent que la dreta espanyola s’apropiés de dos banderes ideològiques: el concepte de llibertat i el de progrés econòmic.

La política radical d’enfrontament a ETA i el seu entorn, que va coincidir amb l’alliberament d’Ortega Lara, després d’un llarg segrest, i amb l’assassinat de Miguel Ángel Blanco, que va causar un intens impacte emocional en la ciutadania, van permetre que el PP encapçalés un moviment social de protesta contra el terrorisme basc que es va estendre per tota Espanya i que va prendre com a bandera la defensa de la llibertat.

Les mesures econòmiques del govern Aznar, l’any 1995, facilitant l’accés al crèdit de consum i l’adquisició d’habitatges a un ampli sector de la classe mitjana, semblant a les mesures de capitalisme popular adoptades pel govern de Margaret Thatcher als anys 80, i la privatització de gran nombre d’empreses públiques van facilitar a molts ciutadans ser accionistes de les mateixes. Simultàniament, es van col•locar, en la direcció d’aquestes empreses, persones properes al PP, constituint un nou nucli de poder i fent coincidir, per primera vegada a la història, la capitalitat política, econòmica i financera en una mateixa ciutat, Madrid, que a la vegada havia de ser la capital del nou imperi econòmic espanyol que s’expandia mitjançant les seves empreses a hispanoamèrica.

Segons Puigverd, el catalanisme polític va fer una lectura equivocada d’aquest canvi polític del qual encara patim les conseqüències. Per una banda, va radicalitzar un sector del nacionalisme cap a posicions independentistes i minusvalorant la personalitat d’Aznar i la força d’un Estat de cinc-cents anys d’història van intentar respondre al reviscolat i desacomplexat nacionalisme espanyol amb un nou Estatut que evités una recentralització.

La redacció de l’Estatut va estar inspirada per una actitud de tacticisme polític entre els partits catalans, intentant ser, davant del seu electorat, els més catalanistes redactant un Estatut que tenia una greu errada jurídica pel que fa a la llengua, que feia preveure, tal com van advertir diversos juristes catalans, la seva inconstitucionalitat posterior.

La sentència de juliol de 2010 va provocar un desencís entre la societat civil catalana que va conduir a un moviment social cada cop més radicalitzat i partidari del trencament amb Espanya, el qual va desembocar en la gran manifestació del passat setembre i que va incorporar la coalició majoritària, CiU, a la radicalització amb el govern central.

La darrera errada del catalanisme ha estat no preveure un sortida d’emergència a l’enfrontament amb Espanya, doncs l’única, tot i ser extremadament difícil, possibilitat d’independència té com a premisa la cohesió i unitat d’una majoria social i política a Catalunya, la qual en aquests moments no tan sols no existeix sinó que l’augment del populisme i nacionalisme espanyols en els sectors polítics que fins fa pocs anys representava l’afeblit PSC posa la política catalana en un carreró sense sortida.

La propera conferència del cicle, Catalunya i el seu futur polític:Independència, federalisme o què?, anirà a càrrec del catedràtic de Ciència Política Ferran Requejo, el proper dia 10 de maig.