Resum xerrada Jordi Pujol

Jordi Pujol tanca les activitats del PEHOC d’aquest curs.

El divendres passat, al Teatre Principal, tingué lloc una conferència a càrrec del M.H. Jordi Pujol, expresident de la Generalitat que posava punt i final a les activitats del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca d’aquest curs 2011-12.

 

Sota el títol de “2014, una commemoració diferent”, el ponent va fer un repàs històric als fets més destacats de la història de Catalunya des del 1714 fins als nostres dies. Va destacar que l’11 de setembre del 2014 no pot ser una Diada Nacional com qualsevol altra sinó que ha d’esdevenir un punt d’inflexió en la nostra història per tal de seguir existint com a país donat que ens trobem en un moment d’especial transcendència i molt perillós per a la nostra continuïtat nacional.

Fent algunes referències a la Guerra dels Segadors del segle XVII com a primer episodi negatiu per a Catalunya, Pujol va anar desgranant els fets culturals, polítics, econòmics i lingüístics més importants que s’han esdevingut al nostre país en els darrers 300 anys a partir de la implantació del Decret de Nova Planta i la pèrdua de les institucions nacionals. La voluntat del Decret ja era anorrear el país i deixar-lo com un solar arrasat. Malgrat tot, Catalunya, conscient de la situació, es va posar a treballar. A partir d’una riquesa a sectors agrícoles també sorgí una nova riquesa de caire més industrial, amb la proliferació d’adoberies, fargues, metal•lúrgia, aiguardents, etc. Només cal observar les llindes de molts pobles i ciutats per veure que a finals del segle XVII i sobretot al llarg del segle XVIII hi ha un creixement econòmic important. Mentrestant, Espanya, centrada en el model de Castella, seguia vivint de l’explotació de les colònies d’Amèrica i de l’agricultura i ramaderia latifundista, quedant enrere de la resta de països europeus que avançaven industrialment.

Va destacar que la Guerra de Successió no era una guerra independentista sinó una guerra de projecte que pretenia mantenir una Catalunya políticament lliure dins d’una Espanya que respectava els diversos pobles que al formaven. Amb la Nova Planta, però, comença un procés per intentar esborrar un poble i una cultura, i de manera molt especial, una llengua, entenent que la llengua era un dels elements patrimonials dels catalans. Per això va esmentar una instrucció als corregidors reials del 1716 en què els demanava que s’intervingués de manera dissimulada contra aquesta llengua, de manera que “se consiga el efecto sin que se note el cuidado.”

Catalunya va endavant amb el seu treball col•lectiu, sobretot quan se li permet comerciar amb Amèrica. Així, a finals del segle XIX Catalunya ha viscut una total transformació a nivell econòmic i social.

Igualment, la Guerra del Francès i les Guerres Carlines van sotmetre Espanya a un estat de guerra important que va provocar el seu endarreriment respecte de la resta d’Europa.

Catalunya anava produint, de manera precoç, la seva revolució industrial malgrat haver perdut el poder polític, la homogeneïtat de la llengua i, fins i tot, majoritàriament, la memòria de la seva història i de les seves institucions.

No serà fins a finals del XIX i principis del XX que els catalans es plantejaran recuperar una història, una cultura i un cert nivell d’autogovern per a Catalunya.

El segle XX també ha estat un segle molt mogut i ple d’entrebancs per al nostre poble, amb guerres, dictadures, etc. Els 40 anys del franquisme sí que tenien una voluntat ferma d’esborrar el país com a tal, però tampoc ho van aconseguir. Precisament els valors de Catalunya com a país han permès, un cop més, mantenir aquest sentiment nacional i transmetre’l plenament a les onades migratòries que han anat incorporant-se al nostre país. Va destacar, per exemple, el fet que Catalunya hagués pogut tenir, fins i tot, un president que es defineix com un català nascut a Andalusia.

Pujol va dir que ens trobem en un moment molt crucial i que no es pot defallir. Va destacar un abans i un després de la sentència del Tribunal Constitucional. En aquesta situació, si ens resignéssim a treballar com vam fer al 1714, avui desapareixeríem com a país. Per tant, entre la residualització a la qual ens vol sotmetre Espanya i la independència, cal escollir la independència, conscients que serà molt i molt difícil d’aconseguir. Va dir que amb les condicions que ens imposa Espanya en aquests moments, Catalunya no és viable ni per generar progrés econòmic, ni per mantenir l’estat del benestar i la capacitat de mantenir la seva identitat. Per tot plegat, va manifestar que hem de seguir units reclamant el que ens correspon com a poble i com a nació.