LA CRISI ECONÒMICA

 La crisi econòmica va sorgir a Espanya entre els anys 2007 i 2008.

Espanya, ha estat sempre un dels països “pobres” en producció d’Europa. El problema per tan, ha estat productiu. No tot el que produïm es ven, sinó el contrari, produïm més del que podem vendre.

Espanya doncs, va viure uns anys com a ric, encara que aquest no fos el mètode aplicable al llarg dels anys.

La crisi financera sorgeix per tan del sistema econòmic unitari: el capitalisme. El capitalisme necessita una expansió permanent i actua de tal manera que l’únic benefici esdevé per aquells que posseeixen el capital.

En aquest sistema econòmic, el qual sempre és recolzat pel govern del país i qui convenç a la població que tot funciona correctament, no es pot evitar la crisi, ja que si no es fa una expansió pràcticament permanent la crisi sorgeix de manera inevitable.

Aquesta crisi, actualment situada (entre altres llocs) a Espanya afecta als treballadors, la majoria de la població, els quals s’endeuten en deutes financers, “hipoteques basura” i són sotmesos a un augment d’impostos.

Espanya també pateix una crisi financera, un deute extern força important i també altes xifres d’aturats (actualment són uns 5 milions dins l’estat espanyol).

Perilla l’euro i amb aixó tota la Unió Europea.

No tenir una capacitat productiva provoca una exageració del deute, fet que marca com a objectiu de l’any actual, pagar-lo.

Encara doncs immersos a la crisi, cal ser optimistes però també realistes, si tothom hi aporta i es busquen solucions, fer front al problema econòmic podrà ser aviat un objectiu complert.