Indignació i crisi econòmica.

A l’Orfeó Olotí, davant d’un auditori abarrotat, el catedràtic de Ciència Política i professor d’Economia de la UAB, Joan Subirats, va obrir el cicle REPTES DEL SEGLE XXI, que organitza el Patronat d’Estudis Històrics (PEHOC), durant aquest curs 2011-12, per parlar del moviment dels indignats i les alternatives al sistema. Segons Subirats ens trobem davant d’un canvi de model social i d’un canvi d’època i no només davant d’una greu crisi econòmica.

Després d’explicar el paper tradicional del treball com a factor d’identitat personal i com a mitjà per guanyar-se la vida, amb llargues vides professionals de 30 i 40 anys en la mateixa empresa, el va comparar amb l’actual precarietat de les persones que, d’uns anys ençà, s’incorporen al món laboral. Així mateix, va destacar els canvis que la globalització ha causat en els equilibris de poders dins del sistema i la supremacia que ha adquirit el món de les finances.

El canvi però més decisiu i que ha facilitat tant la globalització com el foment dels moviments de resistència alternatius durant els darrers anys ha estat l’aparició d’internet i les noves tecnologies de comunicació.

Internet s’ha convertit en el nou factor d’intermediació social que permet la comunicació i l’intercanvi d’informació entre els individus de tot el planeta d’una forma molt més ràpida i eficaç que els mitjans tradicionals, amb l’avantatge que en molts casos aquest mitjà és gratuït i facilita el treball en xarxa i el sorgiment de moviments cooperatius.

Aquest nou sistema d’intermediació de la societat obliga a noves formes de fer política i suposa un canvi en la manera tradicional d’exercir el poder. Segons el professor Subirats, doncs, la informació deixarà d’estar sotmesa als interessos dels grans grups de comunicació i dels seus propietaris i possibilitarà, a la vegada, noves formes de participació política, fins i tot de consulta popular i de presa de decisions.

Els fenomen dels indignats o del moviment del 15 M pivota sobre el descontentament amb el polítics tradicionals en base a dues queixes:

• no fan el que prometen .

• no viuen com nosaltres.

L’expansió del moviment a altres països, especialment a partir de les manifestacions del 15 d’octubre, a més de mils ciutats de tot el món, fa que la dimensió de la protesta no sigui únicament simbòlica.

Com actuar davant l’actual situació de crisi generalitzada? El problema és global i, doncs, la resposta i les propostes han de ser també globals. En l‘àmbit econòmic i social cal trobar una via intermèdia entre l’economia d’estat i el mercat pur, amb formes de cooperació i cooperativisme ( es va posar com a exemple el cooperativisme basc de la zona de Mondragón), que facin més justa la distribució del treball i de la riquesa, proposant noves formes de participació social i política i una gestió més transparent dels recursos públics.

En tot cas, els punts foscos del moviment en el seu estat actual serien la manca d’interlocutors o representants i la poca concreció de les seves propostes.

Un animat col•loqui seguí a la intervenció del conferenciant.