El senador socialista Marcelino Iglesias inaugura el cicle de conferències del PEHOC.
El divendres passat va tenir lloc, a l’Orfeó Popular Olotí, la conferència Catalunya vista des d’Espanya a càrrec del senador Marcelino Iglesias, expresident de la Diputació General d’Aragó i actual portaveu del PSOE al Senat. La presentació del protagonista va anar a càrrec de Josep Berga, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament d’Olot, que també va ser el moderador de l’animat torn de preguntes i debat posterior.
Iglesias va recordar que havia nascut al poble de Bonança, frontera geogràfica i política entre l’Aragó i Catalunya, frontera definida per un riu a partir de l’organització provincial d’Espanya, amb la qual cosa es donava la paradoxa que a la seva mateixa família els seus membres podien ser catalans o aragonesos en funció de quin costat de la riba del riu havien nascut.
Va fer un repàs històric de la creació de la Corona d’Aragó, la relació amb Castella i la infuència del canvi de lideratge que va suposar la substitució de l’eix mediterrani per l’eix atlantic coincidint amb la descoberta europea d’Amèrica, semblant a la que podem estar vivint actualment en referència a les economies puixants del Pacífic.
Va destacar l’important paper que va tenir per a l’economia catalana el canvi dinàstic del segle XVIII amb la desaparició de les fronteres interiors i l’afavoriment del comerç amb Amèrica.
Entrant en la situació política actual va esmentar tres fets importants per explicar la tensió important entre Catalunya i Espanya. En primer lloc, la sentència del Tribunal Constitucional esmenant un Estatut que havia estat aprovat per dos parlaments, el català i l’espanyol i refrendat, majoritàriament, per la ciutadania catalana. En segon lloc, una política fiscal i financera, que tot i haver estat pactada en la majoria del període democràtic pels respectius governs amb representants de partits nacionalistes catalans, no satisfà les expectatives de gran part de la població catalana. I, finalment, una política d’infraestructures, des de la integració d’Espanya a la Unió Europea, que ha afavorit les comunitats menys desenvolupades cosa que ha permès desenvolupar grans infrastructures en la zona sud de l’Ebre. Ara bé, en contra del que pensa la majoria de la població, aquestes inversions s’han pagat amb els fons europeus i no pas amb el finançament de les comunitats més riques.
Va reconèixer errors per ambdues parts, sobretot, en els darrers anys. Va dir que calia més transparència i millor comunicació en la política fiscal i el paper de les comunitats autònomes, refermant-se en el federalisme, difícil de explicar com va reconèixer, com a la millor solució per a l’articulació política d’Espanya. Fins i tot no havia aconseguit fer-li entendre el que era el federalisme a la seva mare.
Durant l’animat i llarg torn de preguntes dels assistents, se li va demanar sobre la legitimitat d’una Constitució que va ser fruit d’un pacte, des d’una posició de debilitat de les forces polítiques democràtiques, amb el franquísme, així com la necessitat de respectar el dret a l’autodeterminació de Catalunya i de qualsevol altra comunitat espanyola, fent paral·lelismes amb altres conflictes internacionals com l’Algèria colonial francesa o la més actual d’Escòcia en el Regne Unit.
Va manifestar la necessitat de fer canvis en l’actual Constitució. No va compartir el balanç negatiu d’alguns assistents sobre els resultats dels darrers 30 anys de democràcia, per a Espanya però, especialment, per a Catalunya, fruit d’aquell pacte de la transició, tot i reconeixent les dificultats de realitzar aquests canvis constitucionals en uns moments de greu crisi econòmica i inestabiltat política institucional. Respecte al dret a l’autodeterminació s’hi va mostrar totalment favorable si aquest és fruit de la voluntat majoritària i sostinguda del poble català, però realitzada en el marc de la legalitat com qualsevol altre procés polític en l’Europa democràtica.
La propera conferència del cicle Catalunya i els reptes del segle XXI es realitzarà el proper dia 14 de desembre a les 7 de la tarda també a l’Orfeó i anirà a càrrec de Pau Caparrós, director de l’Institut Ignasi Villalonga i membre del grup EURAM de la Safor, entitat coorganitzadora d’aquest cicle, que parlarà sobre El futur industrial de Catalunya.