Resum de la xerrada “Catalunya i el seu futur industrial. Industria o Eurovegas.”
Aquest va ser el tema abordat el passat divendres, a l´Orfeó Olotí per Pau Caparrós, director i coordinador d´Estudis i Projectes de l´Institut Ignasi Villalonga, presentat per l’Òscar Rodríguez, responsable d´Euram Garrotxa, entitat coorganitzadora del cicle Catalunya i els Reptes del segle XXI, juntament amb el PEHOC, la Cambra de Comerç, Estelada 2014 i Òmnium Cultural.
Presentació powerpoint complementària
Caparrós va centrar la seva conferència sobre la situació econòmica de les comunitats de l´arc mediterrani, principalment els Països Catalans, fent notar que en els darrers 40 anys l’economia d’aquesta regió havia apostat pel sector turisme i secundàriament pel sector de la construcció, com a principals motors econòmics, substituint el sector industrial a Catalunya i algunes comarques del País Valencià .
Aquesta política ha tingut efectes nefastos per la economia i la societat catalana, valenciana i balear, degut a la baixa qualificació de la ma d’obra, la substitució duna economia productiva per una d’especulativa i per l´impacte negatiu sobre el territori , especialment en el litoral.
Malgrat tot, el sector industrial encara té una presència important en l’economia catalana ja que representa el 18% del PIB, superior al 14% sobre el PIB de la industria a Espanya. Cal considerar, doncs, que es tracta d’un sector encara potent, un sector molt diversificat. Alguna de les activitats, com ara la indústria alimentària, amb una forta presència a la nostra comarca, tenen actualment una importància especial per la seva activitat exportadora i per la seva aportació a l’efecte positiu en la internacionalització de l’economia catalana.
Contraposant-los al model de creixement industrial, Caparrós va voler assenyalar el perill dels models Eurovegas o Barcelona World, als que va considerar com frens pel desenvolupament futur de la societat i l’economia catalanes. Va exposar el nefastos exemples del País Valencià: Marina d’Or i Terra Mítica , com exemples d’economia especulativa , de rendiment a curt termini i amb benefici per a un sector molt petit de la societat a canvi, però, de grans costos socials, de degradacions i de malmetre el territori, tot per una manca de visió estratègica en impulsar un model “low-cost”.
Caparrós va apostar, doncs, per la indústria com a sortida de la crisi i va posar l’objectiu per a Catalunya d’augmentar el pes del sector industrial fins el 20% del PIB.
Amb aquesta finalitat va proposar un Pacte pel futur industrial de Catalunya basat en la millora de les infraestructures de comunicació, sobre tot el corredor ferroviari de la mediterrània i la connexió del Port de Barcelona amb aquest, una política creditícia que permeti continuar l’activitat de moltes petites i mitjanes empreses, afavorir la cooperació entre les empreses per millorar el seu rendiment, estimular la recerca i la transferència de coneixement entre el món empresarial i les universitats i modificar el marc legal i burocràtic , que moltes vegades és una dificultat afegida al sector empresarial.
Responent a les preguntes del col•loqui va manifestar que no li preocupava massa el fet que moltes de les industries establertes a Catalunya fossin multinacionals: allò que és important és que aquestes facin de vectors i estimulin la indústria local i aportin coneixement i inversions al territori. Va insistir en la importància de la conscienciació de tota la societat sobre la importància de la industria pel desenvolupament d’un país insistint en demanar a les administracions mesures de recolzament per l’economia productiva.
Així mateix, va presentar el “Manifest per la finalització de tot l’arc mediterrani” document que s’aprovarà a Peníscola el proper mes de febrer.
La propera conferència del cicle Catalunya i els reptes del Segle XXI es farà el dia 11 de gener també a les 19h i a l´Orfeó Olotí . En aquesta ocasió l’acte el presentarà la Cambra de Comerç de Girona i el ponent el Sr Joaquim Coello que parlarà sobre la importància de les infraestructures a Catalunya.