El passat divendres amb la conferència ”La doctrina Wilson i el mon d’entreguerres“, que va donar el professor JB Culla , acte presentat pel Sr Josep Berga , Primer Tinent d´ Alcalde i Regidor de Cultura de l´ Ajuntament d’Olot ,es va tancar el cicle sobre la Primera Guerra Mundial organitzat pel PEHOC .

Quan a la tardor de 1916 Woodrow Wilson va ser reelegit com a President dels Estats Units , la Primera Guerra feia poc més de dos anys que havia començat . En la seva campanya electoral Wilson es va mostrar fermament partidari de mantenir la neutralitat americana en el conflicte. Aquest aïllacionisme recollia el sentiment majoritari de la població americana, gran part de la qual havia arribat a EEUU en les darreres dècades del SXIX fugint de guerres i persecucions religioses , polítiques i ètniques.

Quan va prendre possessió del seu càrrec Wilson ja havia canviat la seva convicció neutralista decidint implicar-se en la guerra , adherit al front Aliat , en part pel creixent nombre de ciutadans nord-americans víctimes de l’enfonsament de vaixells aliats pels submarins alemanys i especialment per l´ intent d’Alemanya de fer entrar Mèxic en la guerra atacant EEUU amb la promesa de recuperar territoris del sud dels EEUU que havien estat mexicans.

L´ objectiu de l´ administració nord-americana al implicar-se en la guerra no era un afany de conquesta territorial ni ajudar els aliats. El seu era un objectiu més d’ordre moral. L´intent d´ instaurar un nou ordre amb la finalitat de difondre la democràcia entre les nacions i que aquest sistema fos la pauta de les relacions internacionals .

Amb aquest finalitat va preparar l´ anomenada Doctrina Wilson amb 14 punts basats en el pacifisme i el desarmament , en la constitució d’un organisme d´ arbitratge internacional , la Societat de Nacions i amb un controvertit punt en el qual establia el dret a l’autodeterminació dels “pobles amb aspiracions nacionals ben definides”.

La Doctrina va ser gairebé un projecte personal de Wilson i el seu cercle d´ assessors sense haver-se pactat amb els aliats per la qual cosa , malgrat el gran recolzament popular no va ser mai implantat en la seva totalitat donant-se la paradoxa que al constituir-se la Societat de Nacions el Congrés americà va vetar la incorporació d´EEUU a la mateixa.

El principi d’autodeterminació es va aplicar d’una manera erràtica ,sense consultar en la majoria dels casos a les poblacions a les quals afectava el canvi de fronteres donant com a resultat l’aparició d´ estats amb una gran heterogeneïtat cultural i ètnica i una gran fragilitat política.

La mostra va ser que un any després d´ acabada la Gran Guerra es van declarar nous conflictes militars, Guerres Greco-Turca i Ruso- Polaca com a conseqüència de disputes territorials.

Aquest va ser un dels motius de la persistent inestabilitat que va patir Europa en el període d’entreguerres , que va facilitar l’accés al poder de règims dictatorials en gran part d´ Europa , amb la paradoxa que el mateix Hitler va invocar el principi d’autodeterminació de Wilson per anexionar-se Àustria , la regió dels Sudets i Dànzig l’any 1939.

El professor Culla va concloure la seva estimulant conferencia afirmant que les neteges ètniques i els forçats moviments de població que es van produir els anys 1945-46 ,sobre tot en la zona dels antics imperis austrohongarès i rus van aconseguir evitar una major inestabilitat política quan fa dues dècades va desaparèixer l´Unió Soviètica.