Ferran Requejo analitza el futur polític de Catalunya.
Dins el cicle Catalunya i els reptes del segle XXI, organitzat conjuntament per cinc entitats (PEHOC, Estelada 2014, Cercle Euram Garrotxa, Òmnium Cultural Garrotxa i Cambra de Comerç de Girona), Ferran Requejo va analitzar el futur polític de Catalunya. Requejo, catedràtic de ciència política de la Universitat Pompeu Fabra, autor de nombrosos llibres i articles sobre el federalisme i l’independentisme, considera que Catalunya té tres possibles futurs polítics: l’estat federal, la democràcia de consens i la secessió. Per al primer supòsit, considera que és “una via morta en el context espanyol” a causa de la cultura política i democràtica dels dos grans partits espanyols. Aquells que el defensen ha de demostrar-lo, però Requejo té la sensació que “no saben de què parlen”. Per a la segona via, la democràcia de consens, és una solució que no pertany a la nostra tradició i ningú no la defensa. En canvi, la tercera via, la secessió, és a dir, la creació de l’estat català, és una via complicada però clara.
Requejo va analitzar a continuació l’evolució històrica del dret a l’autodeterminació de les nacions, des que el va plantejar el president nord-americà Wilson al final de la primera guerra mundial, fins a les secessions que s’han produït des de les caigudes de la URSS, Iugoslàvia i Txecoslovàquia que han suposat la creació de 24 nous estats, passant pel reconeixement de l’autodeterminació que fa l’ONU després de la segona guerra mundial, però sense definir-lo i que va anar més lligat als processos de descolonització.
Per a Catalunya, Requejo considera que les teories polítiques dels darrers 20 anys donen més rellevància a les minories nacionals, ja sigui des del constitucionalisme clàssic, que nega el dret de secessió; la causa justa, per a un context de maltractament de drets; els nacionalistes, per a les realitats nacionals que tenen dret a constituir un estat, o les teories democràtiques que apel•len a la voluntat dels ciutadans.
En aquest punt, i aclarit que Catalunya té dret a la seva secessió d’Espanya, si més no des de la teoria política, Requejo va analitzar què hauríem de fer des de Catalunya i què no hauríem de fer. Així, hauríem de tenir una majoria social a favor de la independència, amb percentatges molt superiors al 50 % a favor del sí, però també molta més massa social a favor del dret a decidir, encara que siguin partidaris del no. També hi hauria d’haver una política d’internacionalització del conflicte i una gran unitat entre els partits que recolzen el procés del dret a decidir i per la independència. A continuació, apel•là a més punts de trobada entre societat civil i institucions i, finalment, a la necessitat d’un lideratge, de prestigi i reconeixible.
En canvi, hem d’evitar els enfrontaments entre els partidaris del dret a decidir i els independentistes, o entre dretes i esquerres, que podrien dividir el procediment i fer fracassar l’objectiu; també cal evitar treure a la palestra el debat Catalunya i Països Catalans; així mateix, cal evitar les escissions en els moviments socials, que sovint han acabat en reformulacions i radicalitzacions; finalment, cal evitar fer independentisme antiespanyol i anticastellà, sinó que ha de ser transversal, ja que és un projecte nacional.
Requejo, davant de més de 60 persones a l’Orfeó Popular, va acabar sentenciant que “les coses s’han de fer bé, però el més ràpid possible. Però no pas al revés.”
La propera activitat del cicle, que en serà l’última, serà el proper 31 de maig i consistirà en una taula rodona formada per Joan Manuel Tresserres, Muriel Casals i Juan José López Burniol, sota el títol La cultura del segle XXI: mestissatge, societat i nació.