El divendres passat va tenir lloc, a l’Orfeó, la conferència del Cicle Reptes del segle XXI, organitzat conjuntament pel PEHOC, Estelada 2014, Cambra de Comerç de Girona, EURAM Garrotxa i Òmnium que, sota el títol Catalunya vs Espanya. És, encara, possible l’entesa?,  va fer el Sr Francesc Valls director de l’edició catalana del diari El País.

Valls va començar fent un repàs dels fets més importants de la política dels darrers anys que ens han portat a l’actual situació de ruptura entre Catalunya i Espanya. Es va definir com una persona  que  creia en el diàleg i, tot citant Salvador Espriu, va demanar reconstruir ponts entre Catalunya i Espanya.

Va citar, com a fet clau en aquest trencament, el rebuig de l’Estatut de 2006, que era una llei amb clar esperit federal que blindava per a Catalunya competències en els àmbits cultural, econòmic i legislatiu i que permetia un encaix de la majoria social catalana a Espanya. La  ferotge campanya contra l’Estatut per part del PP i sectors culturals i de la comunicació propers a la dreta així com la manca d’una voluntat federalista per part del PSOE, van  frustrar  aquesta possibilitat d’encarar positivament el problema català.

La sentència del Constitucional l’any 2010, modificant un Estatut aprovat pel Parlament, ratificat pel Parlament Espanyol i referendat  pel poble de Catalunya, va portar a una progressiva radicalització del nacionalisme català moderat i a una desorientació de l’altra gran força central de la política catalana, el PSC. Aquesta radicalització es va concretar en la reivindicació d’un concert econòmic, proposta amb la qual CiU va guanyar les eleccions l’any 2010 i que en la greu situació de crisi econòmica que afecta l’Estat del Benestar del qual tenen cura les comunitats autònomes, l’incompliment de les inversions estatals i la política centralitzadora del PP van provocar una radicalització i una resposta ciutadana que va desbordar totes les forces polítiques amb la manifestació del passat Onze de Setembre, substituint la reivindicació d’una millora en el finançament pel dret a decidir del poble català amb la independència com a horitzó.

Va considerar la situació de la política espanyola com a crisi de final de règim per la gravetat de la crisi econòmica, per les tensions territorials, pel deteriorament del prestigi d’institucions de l’Estat (com ara la Monarquia) i per la corrupció generalitzada que ha estat fruit del que va definir, citant el politòleg Cèsar Molinas, com a elits extractives, és a dir, la connivència del món econòmic i financer i les cúpules dels partits polítics.

Aquesta col·lisió d’interessos, que està portant a una crisi general de la política, especialment dels que han estat des de la transició partits centrals i de govern, només pot tenir sortida amb una nova llei electoral que, amb llistes obertes, permeti una major responsabilització per part dels polítics davant dels ciutadans i més transparència en les decisions.Va reivindicar el paper dels ciutadans com a motor d’aquest canvi, mobilitzant-se per garantir els drets a les coses més elementals, com ha passat amb el tema de la plataforma contra els desnonaments.

En el torn de preguntes va reconèixer que el paper dels mitjans de comunicació durant aquests anys de disbauxa econòmica i política no havia estat el que s’espera de l’anomenat quart poder en les societats democràtiques. Va dir que el pacte de la transició donava a una sèrie d’institucions (la monarquia, el poder financer…) una situació de protecció i privilegi que havia dificultat o impossibilitat la funció crítica dels mitjans de comunicació. Va insistir en la necessitat d’entendre’s amb Espanya fins i tot per pactar la sortida de Catalunya i en el paper dels ciutadans en el dia a dia per trencar aquest pacte entre les elits financeres i econòmiques i les cúpules dels partits com a solució a un règim polític caduc.

La propera conferència del cicle tindrà lloc el dia proper dia 8 de març i comptarà amb l’escriptor i periodista Antoni Puigverd, el qual parlarà del Plet Catalunya-Espanya en el context de la crisi.