La conferència de Santiago Niño-Becerra omple a vessar El Torín

Més de mig miler de persones, que omplien la sala El Torín, pogueren gaudir, divendres passat, de la tercera conferència del cicle “reptes del segle XXI”, organitzada pel PEHOC i protagonitzada pel conegut catedràtic d’Estructura Econòmica Santiago Niño-Becerra.

El conferenciant posà de manifest que el col•lapse de l’estat del benestar, model que serví per superar la Gran Depressió dels anys trenta del segle passat, ha suposat, a través de l’actual fase de retallades “urbi et orbe”, posar en perill l’actual sistema de protecció social. Aquesta fallida ha estat produïda per haver-se exhaurit la capacitat d’endeutament dels diversos agents econòmics, tant públics com privats. Fou precisament aquesta tendència a l’endeutament progressiu , portada fins a extrems exagerats, la que, per altra banda, paradoxalment, serví per superar la recessió de principis dels anys noranta del segle passat. Sigui com sigui, a hores d’ara els nivells d’endeutament assolits fan del tot impossible el retorn a la situació anterior de creixements productius sostinguts i constants.

Davant d’aquesta situació, Niño-Becerra creu que la solució a una crisi sistèmica d’aquestes proporcions ha de ser forçosament d’abast mundial, s’ha de basar en l’optimització de recursos en lloc de fer-ho en el consumisme desenfrenat i, a més a més, s’ha de recolzar en una actitud de coordinació i cooperació entre agents econòmics que substitueixi l’individualisme i el campi qui pugui dels darrers temps.

En el cas concret d’Espanya, el conferenciant subratllà el retard de 30 anys en el nivell de productivitat respecte d’altres estats de la UE. El problema del deute empresarial i financer (molt superiors tots dos al deute públic), que dificulta enormement les possibilitats de represa econòmica i, finalment, les taxes tan elevades d’atur que demostren que l’economia espanyola no té la suficient capacitat per aconseguir rebaixar el nivell d’atur, atès que necessitaria créixer un 2% de mitjana cada any per aconseguir taxes més baixes de desocupació, reactivar el consum i poder rebaixar els deutes esmentats. Totes les previsions, però, pronostiquen una sèrie ben llarga d’anys amb creixements (en el seu cas) molt minsos i molt per sota d’aquell 2% desitjable. Per altra banda no es pot esperar, tampoc, que les economies més dinàmiques de la UE actuïn com a locomotora de les economies més febles.

Pel que fa a Catalunya, Santiago Niño-Becerra assegurà que, sense el dèficit fiscal respecte d’Espanya, que qualificà d’insostenible i digué que representa un valor per sobre del 8% del PIB del Principat, les retallades pressupostàries no serien necessàries com tampoc l’increment experimentat pel deute públic català.

Pel que fa a Europa, totes les previsions apunten a un llarg període d’empobriment general, mesurat en termes de PIB per càpita, respecte als nivells de riquesa assolits el 2005.

En l’animat col•loqui posterior entre el públic i el conferenciant, aquest posà sobre la taula algunes interessants consideracions de futur:

-És possible que es produeixi, a nivell global, un canvi important en la fiscalitat, en el sentit que passi a gravar-se la despesa no estrictament necessària en comptes de gravar els ingressos rebuts.

-El volum productiu de l’economia submergida tendirà a augmentar.

-Només a nivell econòmic global es podria perseguir i eradicar l’opacitat fiscal de determinades figures escapatòries (SICAVS), així com aconseguir superar els deutes generals existents.

-El paper dels poders locals/municipals respecte al protagonisme per mantenir els nivells de protecció social anirà en augment, tot coincidint amb el futur cooperatiu de la producció de béns, en forma de clústers molt localitzats.

En resum, un acte d’un parell d’hores, que segur que no va deixar indiferent a cap de les persones presents. I és que la cultura també és benestar.