Arcadi Oliveres tanca el cicle Reptes del Segle XXI del PEHOC

El divendres passat es va tancar el cicle de conferències que organitza, cada curs, el PEHOC. En aquesta ocasió va ser a través d’un diàleg entre el periodista Jordi Casas, corresponsal a la Garrotxa i Ripollès d’El Punt-Avui, i el professor d’economia i president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres.

En les gairebé dues hores de durada de l’acte, el professor Oliveres, responent a preguntes del periodista, va anar abordant diversos temes d’actualitat política, social i econòmica.

Va iniciar la seva exposició manifestant que la situació econòmica i política al món té solució si hi ha voluntat i no perdem l’esperança. No estem davant una crisi provocada per una manca de recursos si no per l’enorme desigualtat en la seva distribució. Patim un excés de benestar material i una important manca de valors. Mai havien existit tants coneixements i possibilitats tecnològiques per obtenir recursos energètics i alimentaris, ni tantes facilitats per relacionar-se i comunicar-se. És important saber el que ens passa per poder trobar la solució. És important evitar la manipulació de la informació que arriba majoritàriament a la població. “Amb els romans era el pa i circ. Posteriorment, va ser el pan y toros, i ara amb el que ens entabanen és amb el pa i futbol. I els dies que no hi ha cap partit o quan s’acaba la lliga i no juga la roja, aleshores ens idiotitzen amb Telecinco i Intereconomía”

Va destacar la importància del moviment del 15 M com a primera resposta pública dels principals afectats per la crisi, joves, jubilats, davant el que considera una situació insostenible. També va mencionar la importància d’aquest moviment al posar en l’agenda política i mediàtica problemes que afecten greument el dia a dia de moltes persones, com els desnonaments, la precarització dels serveis sanitaris i educatius públics, que no tenien presència en el debat públic i polític tradicional.

Va denunciar amb vehemència la connivència entre els partits polítics i el món financer, posant com exemple la vinculació professional de molts dels responsables de les polítiques conòmiques de països europeus i nord-americans amb bancs d’inversions com Lehman Brothers o Goldman Sachs, així com pels problemes de finançament dels partits polítics que els fan dependents dels crèdits i favors de la banca i la gran indústria. Aquesta debilitat política ha impedit mesures de control del capital financer especulatiu que a més de provocar la crisi econòmica actual contribueixen a la pobresa i la misèria de milions de persones a tot el món.

Amb una quarta part dels 200.000 milions de dòlars que es recaptarien amb una taxa, de només l’1 per 1000, sobre les transaccions financeres, proposada fa més de quaranta anys pel premi Nobel d’Economia James Tobin, es podria evitar la mort de les 100.000 persones que diàriament moren de fam al món.

Els partits polítics són importants i fonamentals en una societat democràtica però no són l’única forma de fer política. Moviments com el dels indignats, sectors pacifistes i ecologistes, si tenen ample recolzament social, poden influir de manera important en la legislació i aplicació de lleis democràtiques. Es va declarar independentista i va reconèixer la seva participació en moltes de les consultes populars per la independència celebrades fa tres anys per tot Catalunya, però va manifestar que l’assoliment de la independència, sense altres canvis polítics i econòmics, no resoldria els problemes econòmics de la nostra nació. Es va mostrar molt decebut amb el camí que ha portat la política europea en els darrers anys. Va manifestar que la Unió Europea havia traït l’esperit social originari del seu naixement i, fins i tot, la seva arrel democràtica prenent decisions transcendentals sense consultar la seva població i conculcant drets fonamentals de les persones com la lliure circulació de persones i aprovant, en el Tractat de Lisboa, mesures de violència institucional extrema en determinades circumstàncies.

Es va mostrar partidari de repartir el treball, com a única solució al greu problema de l’atur estructural, tal com havia fet el govern de Lionel Jospin a França fa una dècada i com estan fent en altres països del centre i nord d’Europa. Va dir que calia major flexibilitat de les condicions laborals, negant, però, cap efecte positiu de la recent reforma laboral del Govern espanyol. Va defensar plataformes de negociació laboral internacionals per evitar deslocalitzacions de l’activitat productiva i va responsabilitzar els sindicats de preocupar-se més dels treballadors amb treballs consolidats que dels aturats o dels que tenen contractes precaris.

Durant el llarg i dens debat, completat posteriorment amb diverses intervencions del nombrós públic que omplia totalment el Casal Marià, Arcadi Oliveres es va manifestar pacifista radical, seguidor des de sempre de la doctrina de Gandhi, i va mostrar-se en tot moment esperançat per la situació del món a llarg termini, principalment perquè aquest era un món terriblement injust i estúpid que no podrà sobreviure sense canvis importants que recuperin valors de solidaritat i col•laboració social i, sobretot, per la potencialitat de l’ésser humà.