La professora d’història de la UdG Lluïsa Faxedas va parlar de l’impacte de la Primera Guerra Mundial en les arts visuals en el cicle sobre aquest conflicte organitzat pel PEHOC amb la col·laboració de la Cambra de Comerç, Estelada 2014, Òmnium Garrotxa, Patronat Francesc Eiximenis de la Diputació de Girona, l’Institut Ramon Muntaner i l’ICCO.

La Dra. Faxedas va fer un ampli recorregut pels corrents artístics dominants en els anys anteriors a la guerra i de quina manera aquesta va fer canviar, en pocs anys, patrons estètics i culturals. Així, va assenyalar que en la primera dècada del segle XX van anar apareixent moviments artístics, que ella anomenà els – ismes-(cubisme, fauvisme, futurisme) que qüestionaven l’ordre estètic classicista i fins i tot l’ordre social, amb discursos agressius on es glorificava la revolta, el conflicte i la guerra com a elements re-vitalitzadors de la societat. No hi ha bellesa si no hi ha lluita era un dels eslògans. Aquesta actitud, que exaltava els valors estètics de la violència, va anar paral·lela a un discurs intel·lectual i polític que recolzava igualment els valors militaristes.

Quan la visió idíl·lica d’una guerra de curta durada i molt tàctica va esdevenir una llarga lluita de trinxeres, amb morts i mutilats fruït de la nova tecnologia militar, va començar el desengany de molts dels artistes inicialment propagandistes dels conflicte, molts dels quals a més de testimonis de les destrosses en van ser víctimes ja que foren mobilitzats pels exercits dels seus països. Va ser la primera guerra, igualment, en la qual la fotografia va ser present des del primer moment com a testimoni de la seva devastació de manera que la pintura va expressar més la interiorització dels efectes de la guerra que el seu desenvolupament.El primer efecte del conflicte militar va ser el tancament de les fronteres i la interrupció de l’intercanvi d’experiències entre els artistes que havia caracteritzat la primera dècada del segle. També va propiciar el naixement de nous focus culturals, en ciutats que no estaven afectades per la guerra com Nova York, Zuric, Londres o Barcelona, on van buscar refugi molts artistes, cosa que va propiciar el contacte amb les avantguardes locals i l’aparició de nous mercats artístics. És remarcable el cas de Barcelona per on van passar, entre d’altres, pintors com Picabia, Picasso o Cravan que, al voltant de la Sala Dalmau, van establir contacte amb joves pintors locals com Joan Miró.

Els devastadors efectes de la guerra van suposar un fort descrèdit de la classe política. I això es traduí en el món de l’art: a França es va tornar a tendències més classicistes. Cal destacar el cas de Picasso, creador del cubisme, que tornarà a formes més simbolistes. Als imperis centrals – Alemanya i Austro-Hongarès- per contra, van aparèixer moviments com l’expressionisme que suposaran un trencament estètic respecte dels moviments anteriors en els quals es denunciaven el militarisme, la industrialització de la guerra i sobretot les conseqüències socials, recorrent a l’humor i al sarcasme o fins i tot a l’absurd, com el moviment dadà.

Rússia va ser el país en el qual la guerra va suposar un canvi social i polític més radical. Molts dels seus artistes (Kandinsky, Stravinsky) havien participat activament en els moviments renovadors dels primers anys del segle XX, i Moscou i Sant Petersburg havien estat llocs amb una important activitat artística i cultural. La guerra i la revolució posterior van suposar un trencament amb l’avantguarda europea i una tornada especial al tradicionalisme rus, fins i tot amb elements religiosos, en l’anomenat primitivisme rus que, al consolidar-se la revolució bolxevic va desembocar en el realisme soviètic, moviment que va durar fins a la darrera dècada del segle passat.

La propera conferència del cicle es farà el dia 14 de febrer amb el professor Joaquim Nadal que parlarà de la repercussió de la guerra en el moviment obrer i la força dels nacionalismes en el conflicte.