Resum de la xerrada “La Gran Guerra vista des de la premsa catalana”.

El divendres passat, el periodista i escriptor Plàcid Garcia Planas, sota el títol Gaziel un reporter català a la Primera Guerra Mundial va abordar la visió dels corresponsals del diari La Vanguardia, especialment d’Agustí Calvet “Gaziel”. Era la tercera conferència del cicle de xerrades organitzat pel PEHOC amb Òmnium Cultural, Estelada 2014, Cambra de Comerç de Girona, Patronat F. Eiximenis i l’ICCO.

La Guerra del 14 o la Gran Guerra es considera la Primera Guerra Mundial tot i que el ponent considera la Guerra de Successió a la Corona d’Espanya del 1700 com el primer conflicte mundial en el qual es van veure implicades totes les potències imperials europees.

L’accés als fronts era molt restringit per a la premsa i existia una important censura en els països en conflicte, per la qual cosa, la premsa de les nacions neutrals, com era el cas d’Espanya, va ser la que va abordar més àmpliament el desenvolupament i les conseqüències de la guerra.

Placid-Garcia-Planas
Plàcid Garcia Planas

Gaziel residia a París quan va esclatar la guerra i va començar a enviar cròniques a La Vanguardia. Articles on descrivia la repercussió de la guerra en la societat francesa. La Primera Guerra Mundial va ser seguida amb gran interès a Espanya, especialment les cròniques de Gaziel que van fer doblar el tiratge del diari barceloní durant la guerra.

Garcia Planas va afirmar que amb Gaziel s’inicia una nova manera de fer periodisme. Els seus articles no es limitaven a descriure i informar dels fets dels quals era testimoni sinó que també feien reflexionar els lectors sobre el significat dels mateixos.

La descripció de la incorporació de la dona a la indústria de guerra, la visita a les fàbriques del sofisticat nou armament -tancs, llançaflames-, servien a la vegada per preguntar-se pels efectes i les conseqüències de la utilització d’aquelles modernes armes.

En les seves cròniques, quan descriu les sales dels hospitals amb els mutilats i ferits podem trobar la compassió davant dels efectes devastadors de la guerra moderna. També s’hi pot trobar l’absurditat quan parla dels canvis constants de la línia de front, per la prolongada guerra de fronteres i l’abisme, que serà molt més patent vint anys més tard amb la Segona Guerra Mundial, davant la massiva implicació de soldats i població civil en el conflicte, per primera vegada.

Notícia apareguda a El Punt Avui.

La propera conferència del cicle tindrà lloc el dia 10 de gener amb Lluïsa Faxedas, professora de la Universitat de Girona, que parlarà de l’impacte de la Primera Guerra Mundial en les arts visuals.


Publicada

a

per

Etiquetes: