Llista dels treballs presentats als Premis Jordi Pujiula 2019 a treballs de recerca de Batxillerat

MODALITAT DE CIÈNCIES DE LA SALUT
TÍTOL TREBALL PSEUDÒNIM
Les alteracions genètiques de la leucèmia limfoblàstica aguda infantil Barrett01
Cercant els límits de la regeneració hepàtica Cirurgià hepàtic
Entre la ciència i l’atzar. Una aproximació a la malaltia “Poliquistosi renal autosòmica dominant” Carlota Colomer
Ser mare és per sempre Polar
I a tu, t’agrada el sucre? Obre els ulls abans que la boca Salvador Seguí
La importància del son Nima
MODALITAT ARTS APLICADES I DISSENY
TÍTOL TREBALL PSEUDÒNIM
Som el que escoltem? Melyssa Goday
MODALITAT DE TECNOLOGIA
TÍTOL TREBALL PSEUDÒNIM
La ceguera: més enllà del que veiem a simple vista Misalo
Les matemàtiques en joc Blue Miles
L’overclock, entre línies Qubit
Fabricació d’una mà biònica amb una impressora 3D Mkono
MODALITAT DE CIÈNCIES NATURALS
TÍTOL TREBALL PSEUDÒNIM
Sis. Mai més, mai menys Fosca
Vegetarianismo y nutrición Shannara
Observació de fòrmiques a Besalú Reveixi
Estudi de la qualitat del sistema fluvial del riu Ges Marie Tharp
Els desinfectants: una lluita contra els patògens Mar
El diamant negre: la tòfona Nick

TOTAL TREBALLS: 17

Llista de treballs presentats als Premis Salvador Reixach 2019 a treballs de recerca de Batxillerat

MODALITAT COMARCAL
TÍTOL TREBALL PSEUDÒNIM
Té possibilitats d’èxit la implantació del cotxe elèctric a la ciutat d’Olot? Cotxe elèctric s. XXI
Ígnea Flama
La faràndula dels pobles de la Garrotxa Encultura’t
Com si fos aquí. Vida de Bartomeu Jou Tramuntana
Tocant el voraviu Àvia
MODALITAT REPÚBLICA I GUERRA CIVIL
TÍTOL TREBALL PSEUDÒNIM
Bitllet d’anada. Seguint les petjades de Feliciano Tona Bassas Àngel Republicà
La invisibilitat de la dona en el franquisme De incógnito
Esteve Pallarols. L’acràcia impossible Buenaventura Montseny
MODALITAT HUMANITATS I SOCIALS
TÍTOL TREBALL PSEUDÒNIM
El sistema educatiu a debat Lluna Plena
Building Storms and poetry in social media poesiesanònimes
Americae Uniti Status: la influència de la cultura clàssica en la toponímia dels Estats Unitats Atena
Històries del segle XX Flor de Primavera
Pervivència del mite en la cultura popular Mussol
Voler és poder: el voluntariat al tercer món Primavera
Estudi comparatiu dels articles sobre El Procés de l’octubre de 2017 en la premsa nacional Rosa Luxemburg
Quan l’extrema dreta truca a la porta… El trobador del Llierca
Principals factors del creixement econòmic Nap
D’Hèlsinki a l’Havana fins a Washington L’economista
La gran influència d’un castell català oblidat en la ruïna Safira
Premsant records d’un poble Tsundoku
MODALITAT ARTS, COMUNICACIÓ I DISSENY
TÍTOL TREBALL PSEUDÒNIM
Mira’m La Revolució
Jazz entre joves Arbre
Transmissió de les emocions bàsiques a través del videoart Texel
Informar per canviar Greta KD
He matat Donald Trump Paquita Salas
Si se vende, es arte Aholiab
L’arc que m’escau, el procés de construcció d’un arc L’arquera de l’Empordà
Dibuixem Ratatouille

TOTAL TREBALLS: 28

Resum de la xerrada “Què és el progrés?”

El passat divendres 10 de maig, Begoña Roman, professora de filosofia de la Universitat de Barcelona, va parlar sobre les possibilitats de millora de les nostres societats en la conferència Què és el progrés?, dins el cicle Què esperem del S.XXI? organitzat pel Patronat d’Estudis Històrics d’OIot i Comarca.

Roman va assenyalar que des d’un enfocament filosòfic, per pensar el progrés primer calia establir els criteris que podien servir per discernir què és i que no és el progrés. O sigui tenir eines per poder avaluar el progrés. Des del seu punt de vista aquest criteri ha de tenir una fonamentació ètica, per tant s’ha d’abordar des de la filosofia ètica i l’ètica aplicada.

En aquest sentit, la conferenciant va apel·lar més a una ètica de la responsabilitat que no de la convicció, i que en aquestes alçades de segle, ja no podem actuar per ignorància perquè tenim molts coneixements científics i filosòfics que ens obliguen a fer-nos càrrec de la realitat. El canvi climàtic en seria un exemple.

L’ètica de la responsabilitat es basa en tenir cura de la vulnerabilitat de l’altre i en reconèixer que som interdependents, no autosuficients, com propugna l’antropologia liberal. Això la va portar a defensar que el que necessitem és una ètica cívica, que ha de ser global, i que repensi millor la igualtat i la justícia. I no només per als humans sinó per tota la biodiversitat del planeta.

En el nucli de la xerrada Roman va determinar alguns criteris que, des de l’ètica cívica, de la igualtat i la justícia, ens permeten definir què és progrés. En primer lloc, són aquells avenços que augmenten les quotes de llibertat i d’autonomia. Una novetat és bona, si ens allibera de la ignorància i la superstició. En segon lloc, el progrés ha de ser per a totes les persones, sense que en quedi ningú exclòs. Si els avenços no inclouen la humanitat de tot el globus no es pot considerar progrés. En tercer lloc, el progrés passa per posar límits a l’explotació del planeta, ha de ser sostenible, i això ens obliga a crear noves estructures polítiques que estiguin alçada d’aquests reptes.

Per altra part, el proper divendres dia 14 de juny, el PEHOC ha programat la darrera xerrada del cicle convidant Xavier Casals sota el títol de El populisme i el futur de la política.

Resum de la xerrada d’Anton Costas

El perill de la desigualtat

El divendres dia 12 d´abril Anton Costas , Catedràtic d´Economia i President del la Fundació Cercle  d´ Economia, va  analitzar  els efectes de la desigualtat en la nostra societat en la conferència Per què la desigualtat assassina la democràcia? El repte de reconciliar  economia , progrés social i democràcia  corresponent al cicle anual del PEHOC dedicat als principals reptes als quals s´enfronta la societat.

Durant l´acte es va presentar el darrer llibre del ponent , “El final del desconcierto”, en el qual Anton Costas fa una anàlisi de les causes i els efectes de la crisi  en la societat espanyola dels darrers  quaranta anys.

Costas va  destacar que la desigualtat té una dimensió que més va enllà de les exagerades diferències d´ingressos. La desigualtat  és un límit  en les oportunitats de futur de les persones que la pateixen així com un  una restricció  a l´accés  de bens essencials.

La desigualtat té un efecte corrosiu en  la societat i en la democràcia doncs actua com a dissolvent del nexe social  que cohesiona les societats.

Va exposar  dades de la distribució mundial de la renda ,  l´anomenat Elefant de Milanovic,   en les quals s´apreciava com en les darreres dècades mentre que la població mundial més pobra millorava la seva economia  un altre sector, la considerada classe mitja, empitjorava de manera notable les condicions de vida. A la vegada el sector de renda més alta  , l´anomenat   1% més ric, era qui gaudia del major benefici en la seva renda.

Les dades actuals   de  desigualtat econòmica recorden les que patia Europa  a començaments del Segle XX les quals van conduir a una inestabilitat i tensió social i política de tràgiques conseqüències.

Va invocar un dels pares del capitalisme Adam Smith recordant que la cerca del benefici econòmic ha d´anar  sempre en paral·lel a una sòlida base moral que garanteixi que els guanys es reparteixen i beneficien a tota la societat.

Va apuntar que ens trobem  una vegada més en una cruïlla històrica en la qual podem agafar dos camins per sortir d´una profunda crisi social.

Una  sortida en la qual les anomenades forces benèfiques  aconsegueixin  refer un nou contracte social  inclusiu en el qual  es pacti un repartiment més just i equilibrat de la riquesa, com va passar durant  els anomenats  30 Anys Gloriosos (1950-1980) i l´altre , malauradament més habitual en la història, que siguin les forces malèfiques, com va passar desprès de la Primera Guerra Mundial , que mantenint la inestabilitat i el ressentiment provoquin una altra catàstrofe mundial.

Antoni Agustí (PEHOC) i Anton Costas

Renovació de la junta del PEHOC

El dissabte dia 6 d’abril de 2019, a les 10’30 del matí, es va celebrar l’Assemblea General ordinària del PEHOC, al local social situat a l’edifici de l’Arxiu Comarcal a la plaça Puig del Roser, 1 d’Olot.

El punt 5 de l’ordre del dia era la renovació de la junta del PEHOC amb la presentació de candidatures a formar nova junta.

Es va presentar la candidatura següent per ocupar els càrrecs de la nova junta directiva així com els membres que formarien part de les diferents comissions.

President: Miquel Àngel Fumanal

Vicepresident: Albert Batlle

Secretari: Gerard Serrat (amb l’ajuda d’Andreu Reixach)

Tresorer: Manel Mitjà (amb l’ajuda de Margarida Arau i Marta Pagès).

Vocals de la Comissió de Comunicació i Informàtica: Mònica Font, Ivan Sancho, Susanna Berga, Francesc Llop.

Vocals de la Comissió dels Annals: Albert Reixach, Xevi Solà, Joel Colomer. Joan Torres i Eloi Domínguez  (correctors)

Vocals de la Comissió de Premis: Gerard Serrat, Brenda Nogué, Jordi Espadalé i Jesús Gutiérrez.

Vocals de la Comissió Cicle de xerrades: Toni Agustí, Mònica Font i Brenda Nogué.

Vocals de la Comissió de Sortides: Anna Escarpanter i Arnau Brosa.

Vocals de la Comissió de Subvencions i transparència: Xevi Collell i Laura Canalias.

Vocals de la Comissió del S. XX: Albert Planas, Raül Valls, Lluís Bassaganya i Jesús Gutiérrez.

Es va votar la candidatura i va ser aprovada per unanimitat.

Xerrada “Per què la desigualtat assassina la democràcia?”

Anàlisi de les repercusions de la desigualtat econòmica

El catedràtic d’economia Anton Costas analitzarà els efectes de la desigualtat econòmica, el proper divendres, dia 12 d’abril en la conferència  Per què la desigualtat assassina la democràcia? El repte de reconciliar economia, progrés social i democràcia. La xerrada correspon al cicle Què esperem del SXXI? que organitza el PEHOC.

La conferència es farà a les 7 de la tarda a l’Orfeó, és oberta a tothom i la presentarà i moderarà el Sr. Domènec Espadalé, president de la Cambra de Comerç de Girona.