Treballs de Recerca de Batxillerat
Bases dels premis Salvador Reixach 2016
Sol·licitud SR 2016 format Word
En el marc de la col·laboració entre el nostre Patronat i el CIDOB creiem del tot interessant fer-vos arribar aquest informe que planteja alguns dels possibles escenaris internacionals per als propers anys.
De la preocupació per l’anàlisi i la comprensió d’aquestes variables que acaben donant forma a les grans decisions pel que fa als centre de poder internacionals, neixen les xerrades que conformen el nostre cicle de conferències mensual, la propera de les quals (com la que ja es va fer aquest mes de febrer per Nicolás de Pedro) serà protagonitzada per un dels membres de l’equip de recerca del CIDOB, responsable de la seva redacció, en Francis Ghilès i a la que us convidem de forma ben convençuda. De ben segur que serà una altra jornada memorable.
Nicolás de Pedro, expert en Relacions Internacionals i responsable de l’Area post-soviètica del prestigiós Centre d’Informació, Docència i Comunicació de Barcelona (CIDOB), va ser, divendres 12 de febrer, el ponent de la conferència La novaruta de la seda: reptes i oportunitats per a la integració Europa-Àsia. Domènec Espadalé, president de la Cambra de Comerç de Girona, va presentar i moderar l’acte del PEHOC.
La ruta de la seda, els territoris de l’Àsia central, que han estat fins a la desaparició de la URSS domini de la Rússia tsarista i soviètica, i que van esdevenir fa 25 anys nous estats, han estat una via estratègica de comunicació entre Europa i Àsia a la qual s’afegeix el seu valor com a font de recursos energètics al ser països amb grans reserves de gas i petroli.
Actualment, en geopolítica, s’anomena nova ruta de la seda a les polítiques estratègiques que els estats veïns més importants, Xina i Rússia, juntament amb EEUU, estan dissenyant per a l’Àsia central.
Ha estat el govern xinès el que en els darrers anys ha manifestat una idea més clara i activa per redefinir políticament i econòmica l’espai de les antigues repúbliques soviètiques asiàtiques. Amb la finalitat de garantir-se un subministrament estable de gas i petroli, evitant un bloqueig marítim, via principal d’abastiment actual, així com un corredor terrestre per a l’exportació de les seves mercaderies, ha planificat un seguit d’infraestructures de transport i comunicació que millorin l’accés a Europa. El cost multimilionari no pot ser assumit únicament per la Xina, malgrat ser el país amb majors reserves de divises, per la qual cosa amb el recent constituït Banc de Desenvolupament Asiàtic està cercant la col·laboració de capital privat i d’altres països amb interès geoestratègic a l’Àsia per finançar-les. A més, això també serviria per estabilitzar la seva frontera occidental, on l’ètnia uigur, musulmana, és un focus d’inestabilitat política.
Amb la desaparició de la URSS, Rússia ha intentat substituir el seu imperi polític per la Unió Euroasiàtica, als espais de les repúbliques centroasiàtiques, Bielorrússia i Ucraïna, espai on vol mantenir la seva influència econòmica i política. El conflicte ucraïnès, juntament amb la crisi econòmica russa (bloqueig econòmic i baixada del preu del petroli) amenacen el futur de la ruta de la seda russa.
EEUU no havia mostrat gaire interès a la zona més enllà de l’oportunitat de negoci per a les seves empreses petrolieries. L’important desenvolupament econòmic de l’Índia, així com una postura més pro-occidental d’aquest país després de l’ensorrament de la URSS han fet que en els darrers anys es replantegi el seu paper a la zona intentant atreure l’espai post-soviètic a la influència econòmica i política dels seus aliats a la zona, Indonèsia, Filipines, Tailàndia i la mateixa Índia, països que veuen amb prevenció la creixent influència xinesa al continent.
La propera conferència tindrà per tema Islamisme i modernitat.
El diumenge passat, una quarantena de persones van participar a la visita cultural per conèixer el llegat medieval del poble de Sant Joan les Fonts. Les tècniques de l’oficina de turisme foren les encarregades d’acompanyar el grup que visità l’Estada Juvinyà, el pont medieval i el monestir. Cal dir que fou una visita molt interessant per conèixer els pocs vestigis medievals d’un poble bastit arran de la industrialització del nostre país. L’alcalde del municipi, Joan Espona, va voler saludar el grup i agraí al PEHOC l’interès per donar a conèixer el patrimoni més proper, a la vegada que explicà les darreres troballes relacionades amb el vulcanisme que s’han fet al municipi. La sortida acabà amb un vermut ofert a tots els participants.
Fotos realitzades per Jordi Planella de la sortida per visitar el Sant Joan les Fonts Medieval
Aquest divendres, dia 12 de febrer, a les 7 de la tarda, a la sala d’actes de l’Arxiu Comarcal, Nicolàs de Pedro, professor en Relacions Internacionals i responsable del Departament del CIDOB en el món post-soviètic i Índia, parlarà de la situació a Àsia Central i de les seves conflictives fronteres en la conferència La Nova Ruta de la Seda: reptes i oportunitats per a la integració Europa-Àsia.
Nicolás de Pedro és especialista en l’espai post-soviètic (Àsia Central, Rússia) i Índia. És professor visitant a la Universitat Nacional de Kazakhstan Al-Farabí; professor associat de Relacions Internacionals a l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI) i professor convidat a diversos màsters universitaris (UPF, UCJC). Ha viatjat extensament per Àsia Central i Xinjiang (Xina) incloent una estància acadèmica de 24 mesos (2005-2007) a Kazakhstan. Ha format part de missions d’observació electoral de l’Organització per la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) a Kirguizistan (2009,2010), Rússia (2011), Tadjikistan (2010) i Ucraïna (2010,2014) i ha treballat com a consultor o avaluador extern de diversos projectes europeus a Àsia Central en els últims deu anys. Ponent a conferències a Almaty, Astanà, Bixkek, Brussel·les, Istanbul, Estocolm, Kolkata, Moscou, Taixkent i Tokio. És autor de nombrosos articles, revisor extern per a publicacions acadèmiques de referencia en castellà i col·laborador habitual d’alguns dels principals mitjans de comunicació. Ha treballat recentment com a consultor per la Open Society Initiative for Europe (OSIFE) i anteriorment per al Club de Madrid i el projecte EUCAM (FRIDE&CEPS).
El diumenge dia 14 de febrer el PEHOC us convida a conèixer el
– Podeu enviar un correu a pehoc@olot.cat indicant la informació següent:
o Nom i cognoms de la persona que realitza la inscripció
o Adreça de correu electrònic de la persona que realitza la inscripció
o Telèfon (millor si és un mòbil)
o Quantes persones voleu inscriure en total? (comptant la persona que fa la inscripció) 1,2,3……
o Quantes persones de les que voleu inscriure son socis del PEHOC? 0,1,2,…..
– Podeu trucar al telèfon 650 27 20 85 (Jordi) i donar-li aquestes mateixes informacions.
Si posteriorment voleu fer alguna modificació, envieu-nos tant aviat com sigui possible un correu electrònic a pehoc@olot.cat o truqueu al 650 27 20 85 (Jordi).