Resum xerrada Josep M Martí Font

Reflexions  sobre el futur d’Europa

Divendres 15 de gener, el  periodista i escriptor  Josep M Martí Font,  corresponsal a Alemanya durant els anys de les grans transformacions, com ara la caiguda del Mur i la posterior reunificació,  va reflexionar  sobre  el  futur d’Europa com  a ens  polític i econòmic, en  la  conferència mensual del  cicle  Nous  escenaris  per al món del Segle XXI, del PEHOC. Va ser presentat per Oscar Rodríguez, president del Cercle Euram Garrotxa.

A  la  pregunta  que donava títol a la conferència: Cap a on va Europa?, va admetre que  desconeixia la resposta i que ningú ho sap del cert, ja que estem en un moment de grans canvis i moltes incerteses, destacant en diverses ocasions la importància del desplaçament de l’eix mundial de l’Atlàntic  al Pacífic.

marti-2

Recolzant la seva exposició en diversos mapes va destacar el fet que Europa no és més que la  part més occidental del gran continent Euroasiàtic, que ha tingut una unitat marti-1física i cultural per  la facilitat de comunicació que ofereixen les grans planúries de l’Europa central. Aquest fet  comporta, per una banda, una gran diversitat cultural i política en l’actual Unió Europea que,  juntament amb el fet que sigui un ens configurat per estats, fa molt difícil la seva cohesió   política i social. L’altre fet destacat és la necessitat de definir el seu “limes”, les fronteres  orientals  de l’Europa actual, sobretot  pel que fa a la influència històrica i cultural amb els antics imperis soviètic i otomà.

Martí Font va destacar les dificultats que està tenint la nova Alemanya, com a potència    central en el continent, semblant a les que va tenir a finals del s. XIX en el moment de la seva   unificació  sota el  govern del canceller Bismark, per definir el seu paper com a líder polític de la Unió Europea després del  període d’hibernació  política que va suposar la llarga Guerra Freda en la qual va limitar-se a liderar un projecte econòmic.

No es va mostrar gaire optimista en què Europa pugui  jugar un paper actiu en el conflicte  català, ja que considera que la mateixa naturalesa estatal de la Unió Europea impedeix la seva intervenció en assumptes interns, destacant també  la por a  l’augment de la inestabilitat  política que pot produir la modificació de les fronteres estatals.

Va destacar com el major dels reptes polítics el procés d’adaptació d’una societat com l’europea que ha gaudit durant quatre dècades d’uns nivells de benestar inigualables,   comparats amb la resta del món, i que des del final de la Guerra Freda i amb el canvi econòmic  produït per la globalització financera està sotmès a un desafiament per les potències demogràfiques i econòmiques de la zona del Pacífic.

La  propera conferència del  cicle sobre  Geopolítica  es farà  el  proper  dia 12 de febrer.

La Rússia de Putin analitzada en el cicle del PEHOC

Divendres  11 de desembre, el periodista Llibert Ferri, corresponsal de TV3 durant vint anys a l’antiga Unió Soviètica, va fer una síntesi del pas del règim comunista al capitalisme  ultraliberal en l’antic imperi comunista i de les repercussions socials i polítiques en la societat russa.

Segons Ferri no estem assistint a una nova Guerra Freda entre la Rússia de Putin i l’OTAN, perquè la situació és molt més inestable i imprevisible del que era en la llarga etapa compresa entre el final de la Segona Guerra Mundial i l’ensorrament del sistema comunista.

Després de la humiliació i la greu crisi social  i econòmica que va patir la població de l’antic bloc soviètic en la dècada dels noranta, durant els governs de Boris Yeltsin, un sector  de la societat lligada a la nomenclatura del règim soviètic  i dels serveis d’intel·ligència  van dissenyar una estratègia per arribar al poder i aplicar una política basada en el nacionalisme i la reconstrucció de l’Estat.

El grup el va liderar Vladimir  Putin, director del KGB a Berlín quan el desembre del 1989 va caure el mur i molt ben relacionat amb les elits econòmiques sorgides de la privatització de l’estat, tant a Rússia com a l’antiga RDA.

Durant els primers anys dels seu govern i aprofitant l’augment del preu de les matèries primeres, especialment el gas i el petroli,  Putin va poder aplicar una política que va reconstruir serveis bàsics, com l’educació i la sanitat, que s’havien deteriorat amb el canvi de règim, i va afavorir el creixement econòmic amb el sorgiment d’una classe mitjana, professional i urbana, que li va donar suport polític sense demanar-li  responsabilitat pel poc respecte a la llibertat i als drets polítics.

La crisi econòmica i el nepotisme van frenar la milloria de les condicions econòmiques  de l’emergent classe mitjana russa i amb el descontentament, va sorgir la pèrdua de recolzament polític a Putin. Per aquest motiu, a partir de 2011 va iniciar, com un intent de cohesionar novament el país sota la por i la força, una política agressiva cap als seus veïns, especialment Ucraïna, amb reivindicacions i annexions territorials.

A diferència de la Guerra Freda, on tot era bastant estable i relativament previsible, Ferri considera que la situació actual, amb els conflictes territorials de l’antic espai soviètic és molt imprevisible. L’economia russa , amb la caiguda brutal dels preus del gas i el petroli, està patint molts problemes, amb una nova davallada en la qualitat dels serveis bàsics i una insatisfacció creixent de la part més dinàmica de la seva població. Però, amb una Unió Europea poc disposada a entrar en conflictes militars i polítics amb un país de la potència de Rússia, en opinió del conferenciant,  garanteixen  la política nacionalista i  militarista i la continuïtat de Putin a la Presidència durant una nova dècada.

Xerrada “Quo vadis Europa?” per Josep Mª Martí Font

El proper divendres 15 de gener a les 19h a la sala d’actes de l‘Arxiu Comarcal és farà la xerrada “Quo vadis Europa? És aquesta l’Europa que volem? Aquest és el somni europeu?”.

El conferenciant serà l’escriptor i periodista Josep Mª Martí Font. Llicenciat en Dret i Ciències Econòmiques, ha treballat pel diari El País a Alemanya en el moment de la caiguda del Mur de Berlín, a París, Madrid, etc.

Serà presentat per Oscar Rodríguez, president del Cercle Euram Garrotxa.

És un acte organitzat pel PEHOC i Cercle Euram Garrotxa.

Xerrada inclosa dins el cicle del PEHOC pel curs 2015-2016 titulat Nous escenaris per al món del segle XXI.